Colectivo Cráter presenta Manual para follarse a un macho con vagina de i amb Pablo Alamá. Un espectacle que parla de reapropiar-se de la pròpia realitat, reivindicar-la i fer-la pública. Generar sensibilitat al voltant de les vivències trans, però també riure’s d’un mateix, dels rols que adoptem i de les situacions que podem arribar a viure.
Estàs fart de preguntar-te constantment quins són els genitals de la persona que tens al davant? Et posa nerviós quedar amb algú i no tenir clar si és un home o una dona? Creus que estàs davant d’una conspiració mundial per prendre’t tots els privilegis? O potser «no tens cap problema amb les persones trans, però…»
A Manual para follarse a un macho con vagina responem totes les teves preguntes. T’ajudem a gestionar aquestes situacions i a deixar de ser un ignorant.
Apunta-t’hi ara i aconsegueix un 50 % de descompte.
És broma, això no és la telebotiga, concentra’t.
Des de l’humor i la ironia intento no només entendre qui soc, sinó també reivindicar-ho, i amb això, la multiplicitat d’experiències al voltant de les identitats trans.
‘Manual para follarse a un macho con vagina’ és una peça que neix de la necessitat de compartir una vivència personal per fer-la visible i activa dins d’un marc social en què les identitats trans estan sotmeses a un debat públic constant i en què, específicament, els homes trans, igual que les dones lesbianes, han estat invisibilitzats i continuen estant-ho.
La peça proposa diluir els límits del gènere, abraçar la fluïdesa, generar empatia però també reivindicació. Parlar d’un col·lectiu a través d’una vivència personal, sent conscient que aquesta és única i que només serveix com a mostra de com es pot expressar la realitat trans sense negar la multiplicitat d’experiències que existeixen dins d’aquest col·lectiu.
Les persones trans també podem tenir un lloc en aquest món: com a creadores, com a persones que desitgen, com a subjectes actius, visibles i sense res a amagar. Com que no podem esperar que ens cedeixin aquest espai, ens llancem a crear-lo nosaltres mateixes i a conquerir allò que altres tenen per dret innat.
MASCULINITAT TRANS
Què significa ser home? Aquest és el punt de partida d’aquesta peça.
Com a persona trans, hi ha una transició (diria que infinita) cap a la construcció del gènere. Construir la masculinitat implica també abraçar la feminitat, i en tot aquest viatge intern al voltant de la identitat conflueix igualment el viatge extern: sortir de l’armari, l’hormonació, lligar, performar un gènere…
Com em vaig anomenar a mi mateix home? Com li ho vaig explicar a la meva mare? Com va reaccionar el meu pare? Conec algú i m’agrada; he d’explicar-li que els meus genitals no són els que espera abans que els vegi.
La inseguretat, de vegades, la trobo autoimposada, i altres vegades és una violència que ve de fora: els processos mèdics i la burocràcia són, generalment, violents per a una persona trans. També ho pot arribar a ser sortir a comprar roba interior, o fins i tot el pa.
