Tot el que necessites per anar al teatre

Madame Bovary

Madame Bovary

Un projecte tan irreverent amb les versions que el cinema i el teatre donen del personatge, exigia una actriu capaç de reviure’s en l’alegria i grandesa de les seves il·lusions, en la incertesa de les seves pors, en el plaure dels seus amors i en la tragèdia dels inevitables desenganys; i tot des de la lucidesa dels records: la gran i bella actriu que és Belén Fabra. Un espectacle que necessitava la col·laboració d’extraordinaris professionals: Carles Pujol en l’escenografia, Ramón Ivars al vestuari, Maite Marcos en les coreografies i Gloria Giménez i les seves esplèndides fotografies registrant aquest magnífic i llarg viatge. Tot sota la direcció d’Àngel Alonso.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Molt, molt recomanable.
    Per aquells que ens agrada la literatura i que em visionat totes les versions cinematogràfiques existents de Madame Bovary és imprescindible passar per aquesta nova lectura que ens proporciona la dirección de l’Àngel Alonso i la excel·lentíssima Belén Fabra. Tots sabem de què va i com acaba. Però ens faltava el relat del viaje i l’equipatge que la Belén deixa anar amb el seu monòleg. La retrospectiva resulta enriquidora i novedosa. Només ella i els seus records. Els laments que ja prenen distància i la maduresa dels pensaments que la precipiten a la seva fi.
    Destacar l’actuació de l’actriu que, quan la mires, descarrega les seves emocions i el desquici malaltís que sent ho trasllada al públic, tots empatizem amb ella. La persona i el personatge cohesionen a la perfecció.

    30/10/2016
  • Hebert

    “MADAME BOVARY” a la Muntaner (menys entrada de la merescuda).
    Adaptació del clàssic, amb tot l’èmfasi en la figura de la protagonista, en forma de monòleg. Abans de morir ens explica la seva vida, la infantesa a la pobresa agrícola, l’enamorament del primer home que passa per allí, els seus somnis que potser la van marcar massa, els amants, el matrimoni, la persecució de l’amor (o és la passió?)… Una personalitat complexe, susceptible de ser vista com a heroïna contra el masclisme i les normes, de voler viure la seva vida o de veure-la com una somniadora que no sap viure la realitat, o una arribista que només persegueix el luxe que li proporcionen els homes i ho identifica amb l’amor, o algú tan insegur que necessita l’adulació constant o …
    Una subtil interpretació de la Belén Fabra, que creix a mesura que avança l’obra, després d’una certa monotonia inicial, que pot semblar que li falta passió per explicar la seva tragèdia, però per a mi és un tret més de la seva personalitat, la distància amb la que s’ho mira tot, en aquest moment final.
    Em preguntava a què venia el subtítol de l’obra, “Una qüestió de gènere”, que trobava innecessari, fins que vaig llegir que per al direcotr el personatge acostuma a desagradar als homes i agradar les dones…i diria que és així. Curiós i interessant.

    03/10/2016