Tot el que necessites per anar al teatre

Madama Butterfly

Madama Butterfly

La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio-San a Madama Butterfly. La música de Puccini és única per la seva capacitat de despertar emocions, de revelar-nos com a pròpia la felicitat o el dolor dels seus personatges.

El Gran Teatre del Liceu recupera l’exitosa coproducció amb l’Opera House Covent Garden de 2013, amb un nou repartiment en el que destaca Anna Haroutounian i el debut d’Ainhoa Arteta en el rol de Cio-Cio San.

Sinopsi

Madama Butterfly (Milà, 1904) explica la patètica història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San), que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura —amb elements d’exotisme refinat— s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista.

Video

Fotos + fotos

Madama ButterflyMadama ButterflyMadama ButterflyMadama ButterflyMadama Butterfly

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Perquè aquesta òpera sigui un èxit, són imprescindibles dues peces claus: una Cio-Cio-San captivadora i una direcció musical suggerent. En aquest cas, la soprano Haroutounian va aconseguir fer-se amb les regnes d’una vetllada que va culminar amb un reconeixement per part del públic que omplia el Liceu i l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, va tornar a donar una més que notable prestació, seguint l’enèrgica batuta de Bisanti, que si bé va fregar el desequilibri sonor respecte a les veus, sí que va saber encomanar el drama, i per què no, els moments gairebé impressionistes de la partitura, com el cor “a bocca Chiusa” cantat esplèndidament pels cantants a les ordres de Conxita García. En definitiva, assistim a una Butterfly que va volar alt. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/16/madama-butterfly/

    20/01/2019

Articles relacionats