From lost to the river

FROM LOST TO THE RIVER. XEVIXAVIXOU

Certament, afirmar que la vida és un tango, del que cap de nosaltres escapa, en tots els seus episodis dialèctics de llums i d’ombres, no deixa de representar una obvietat , doncs som ben sabedors que aquesta dansa forma part inherent i indissoluble de la nostra condició humana. Un ball que ens obliga a comprendre i a acceptar que, a períodes d’exultant plenitud personal l’acompanyin d’altres, de brutal i esfereïdora buidor, o que moments d’efímera però extraordinària joia puguin acabar donant pas a devastadors períodes de tristor. Èxits i fracassos es donen la mà amb la convicció interna que els primers mai són definitius, ni tampoc perennes els segons. Treball esforçat i sense treva, aquest, el de viure, però que no deixa d’evidenciar alhora l’extraordinària capacitat de resiliència humana.
Tot recordant a Samuel Beckett, “From lost to the river”, l’hilarant espectacle dissenyat per aquests valents ballarins que són en Xavi Estrada i en Xevi Dorca, sembla repetir-nos, com en un bucle, i al llarg dels seus extenuants 55 minuts de duració allò del “Tant se val. Provem-ho altre cop. Fracassem altre cop. Fracassem millor”.

La consecució de l’èxit, a tota costa, en les societats capitalistes avançades actuals, han acabat per imposar a la seva ciutadania regles de joc del tot despietades, tant pel que fa al seu continent (una aparença física impecable i vigorosa) com pel que fa al seu contingut (una resistència psicològica a prova de bombes, on no hi ha lloc ni per a la vulnerabilitat, ni per a la sensibilitat). Una cursa d’alta competició, plena d’obstacles, i en la que sembla que se’ns demani aconseguir l’impossible, més enllà dels nostres propis límits. Pocs, doncs, ho aconsegueixen, i si ho fan serà com deia ja en Jean Cocteau: “Ho van aconseguir, perquè no sabien que era impossible”.

Els protagonistes de “From lost to the river” fan paròdia de l’estressant modus operandi actual, tot seguint una exitosa combinació de dansa, humor i clown , que provoca sonores rialles entre el públic. Així doncs, en Xavi i en Xevi, acaben competint entre sí, en escena, a través d’un veritable “tour de force”, barallant-se, demostrant-se habilitats en el cant, la dansa, la boxa, la força física, la cursa automobilística o en el vol. Com és d’imaginar no en poden sortir ben parats del tot. Però si sabem que no tenim ales i que no podem volar, com es pot parlar de fracàs al fet d’intentar-ho?.

La companyia XaviXeviXou aconsegueix el seu objectiu. Fer-nos passar un gran moment, a través d’un humor blanc, apte fins i tot per als més petits, però alhora carregat d’ironia i d’ intel·ligència. Estimable esforç el d’aquests dos veterans de l’escena teatral i televisiva catalana. Us el recomano de veres

Xavier Botella i Ventura