Els creadors de l’exitós musical Sugar. Con faldas y a lo loco presenten Los 39 escalones, una de les comèdies més representades en tot el món, destacada per l’adaptació que Alfred Hitchcok en va fer pel cinema. Amb Javier Arroyo, Xavi Duch, Rubén Yuste, Marta Tomasa i Laura Olivella.
L’èxit d’aquesta comèdia rau en com 4 actors, interpreten als més de 100 personatges de la pel·lícula i utilitzen tots els recursos teatrals al seu abast per encomanar i transmetre al públic, aquesta aventura tan emocionant i boja.

Sinopsi

Richard Hannay és un solter canadenc de 39 anys, que es veu involucrat en una trama d’espionatge, arran d’un assassinat que es comet en el seu apartament en el Londres de 1935. A partir d’aquest moment, comença una trepidant comèdia de persecució, en la qual Hannay intentarà demostrar la seva innocència i desbaratar un pla secret que pot provocar una nova Guerra Mundial.

SOBRE EL TEXT

The 39 Steps, coneguda en castellà com Los 39 escalones, és en el seu origen una novel·la d’aventures escrita pel novel·lista escocès, el baró John Buchan 1915.

S’han fet diverses adaptacions cinematogràfiques, però sens dubte, la més destacada va ser la realitzada el 1935, sota la direcció d’Alfred Hitchcock. L’any 2005 es va estrenar al WEST END de Londres aquesta adaptació a COMÈDIA teatral de Patrick Barlow. Premiada en els Tony Awards de Broadway i els Premis Olivier d’Anglaterra.

Sinopsi

SOBRE EL TEXT

The 39 Steps, coneguda en castellà com Los 39 escalones, és en el seu origen una novel·la d’aventures escrita pel novel·lista escocès, el baró John Buchan 1915.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 15

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Magui Alba
Teatre Barcelona

Al ritme de Hitchcock

La grandesa de Hitchcock portada sobre l'escenari només pot ser sinònim d'èxit, i això és el que trobem en aquesta fantàstica adaptació dels creadors de l'exitós musical Sugar. Con faldas y a lo loco

Primer de tot m'agradaria destacar la impressionant presència dels actors que porten tot l'espectacle amb un ritme i un talent sorprenentment creatiu que em va deixar bocabadada més d'un cop. I es que entre els 4 es rifen més de 100 personatges, una tasca, més bé difícil, que gestionen gràcies a la creació d'una atractiva complicitat amb el públic.

El fet de mostrar-se com una simple comèdia, sense pretensions, on el públic es veu envoltat d'un ambient còmic i és ell qui decideix atorgar als actors la voluntat de la comèdia.

Los 39 Escalones és una posada sobre l'escenari d'un joc, el de les arts escèniques, que sens dubte et fa gaudir dunes bones rialles i recordar o descobrir el fantàstic món d'Alfred Hitchcock

11/12/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Los 39 escalones como puedas

Sugar va ser una adaptació molt literal de la pel·lícula Con faldas y a lo loco, amb una gran parella còmica, Xavi Duch i Rubén Yuste, un musical divertit per a tothom, amb poques sorpreses però és que no calien, sabíem què anàvem a veure i què esperàvem.

Ara, els responsables ens sorprenen amb una adaptació del thriller d’Alfred Hitchcock totalment trencadora i sorprenent. Amb respecte per l’original però trencant tots els esquemes i límits. El que era un film de suspens aquí és una esbojarrada i trepidant comèdia. Tenim tot l’important del film: un innocent falsament acusat, la femme fatal, traïcions, persecució sense treva, girs inesperats... i tot un afegit de rialles a dojo.

Per a aconseguir aquesta combinació es fa servir una posada en escena amb referents i trucs del llenguatge cinematogràfic (com si estiguéssim veient un rodatge) i que tampoc no amaga les “trampes” del teatre sinó que en treu partit. Que el públic aplaudeixi després d’un recurs escènic original té molt de mèrit i és just deixar palès el gran treball de mil·limètrica regidoria.

Ara, aquesta festa no seria possible sense l’entrega absoluta, complicitat i comicitat dels 4 actors (Laura Olivella/Marta Tomasa, Javier Arroyo, Yuste i Duch) que interpreten amb vestuaris exagerats, perruques, accents hilarants... un centenar de personatges. Un espectacle de transformacions.

El ritme és trepidant sense treva, a una sorpresa li segueix una altra, un joc escènic de comicitat absoluta i absurda, a estones d’slapstick, d’humor anglès, físic, de jocs de paraules, de pel·lícules dels Zuckers i Abraham, amb aires dels Monty Pyhton i per moments tan tonto que penses en com pots estar rient tant i tant. I a tot això no es perd el fil ni la intriga. Entre rialles vols saber qui i perquè persegueixen l’atribolat Hannay. I clar, surts amb ganes de repetir i revisitar (o descobrir) la pel·lícula. I amb la certesa que Duch és un monstre escènic i amb Yuste són, sense dubte, una parella còmica per a molts anys.

En resum: se us acut un millor pla que riure (i molt) de la mà de Hitchcok?

08/12/2018
Yolanda Toledano Carreras
Teatre Barcelona

Riure perquè si

Tot i que el text original no ho és, la versió de 39 escalones que Som-hi Films ens presenta, és una comèdia, i això, tan simple, és el millor d’aquesta obra. Un espectacle, sense més pretensions, al meu entendre, que fer-nos riure i passar una bona estona. I això que sembla tant senzill, no sempre és fàcil d’aconseguir.

Per fer-ho 4 actors polivalents es converteixen en més de 100 personatges, que juntament amb una mil·limetrada posada en escena, converteixen el teatre en un apartament, un tren, una granja i mil llocs més on transcorre la trepidant trama d’espionatge i embolics que ens porta de Londres a Escòcia, i altre cop a Londres.

Cal destacar el fantàstic treball dels actors, que amb senzills elements de caracterització creen multitud de memorables personatges, i la cuidada escenografia, que com un mecanisme de rellotgeria funciona a la perfecció per portar-nos amb un ritme trepidant a la multitud d’escenaris on transcorre la trama.

Una trama que aquí és el menys important, una excusa per fer-nos riure... i que contents que estem de poder-ho fer!

05/12/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Quatre actors recreen més de 100 personatges – Un fart de riure

The 39 Steps (Los 39 escalones) és en el seu origen una novel·la d'aventures de l'escriptor escocès John Buchan. Escrita en 1915 no es va popularitzar fins que va ser adaptada al cinema en 1935, en la versió dirigida per Alfred Hitchock.

L’any 2005 es va estrenar al WEST END de Londres aquesta adaptació a comèdia teatral de Patrick Barlow. Premiada en els Tony Awards de Broadway i els Premis Olivier d’Anglaterra.

Aquesta comèdia, en versió catalana, es va poder veure l'any 2011 al Club Capitol coproduïda, dirigida, interpretada i versionada per Abel Folk.

Quatre actors recreen més de 100 personatges i van adaptant l'escenografia a les diferents localitzacions on tenen lloc les aventures del nostre protagonista Richard Hannay, magníficament interpretat per Javier Arroyo "Jota" a qui nosaltres hem vist treballar a “Sugar” o a la “Nit de musicals: Swing Broadway”.

Carreres en un tren, caigudes des d'un pont, fugides des de finestres i caminades entre ovelles per l'erm són algunes de les situacions recreades sobre l'escenari.

Richard Hannay és un solter canadenc de 39 anys, que es veu involucrat en una trama d’espionatge, arran d’un assassinat que es comet al seu apartament al Londres de 1935. A partir d’aquest moment, comença una trepidant comèdia de persecució, en la qual Hannay intentarà demostrar la seva innocència i desbaratar un pla secret que pot provocar una nova Guerra Mundial.

Les interpretacions dels quatre actors ens han deixat literalment bocabadats, ja que tan sols amb unes perruques i elements de vestuari es transformen en un altre personatge sense transició de cap mena. Les veus, la gestualitat o la dentadura postissa ens fa veure policies, delinqüents, caps d'estació, grangers, repartidors de llet o viatgers del tren. Amb una precisió de rellotgeria, la direcció de Pau Doz ens fa riure de valent en una successió de gags que conformen la persecució del protagonista per les terres d'Escòcia a la recerca de la trama dels 39 esglaons.

Un disseny escenogràfic del mateix Pau Doz, un magnífic disseny de so de Cesc Mojica i una excel·lent ambientació sonora de Rubén García i Bernat Hernández acompanyen en tot moment a Javier Arroyo, Marta Tomasa (alterna amb Laura Olivella), Rubén Yuste i Xavi Duch que conformen una extraordinària parella còmica i que hem vist treballar en nombroses propostes.

Una farsa de la pel·lícula de Hitchcok representada a un ritme frenètic que sembla una transposició del cinema a l'escenari amb picades d'ullet a altres pel·lícules del rei del suspens. Una representació clàssica de la fugida desesperada d'un home que acusat falsament ha de demostrar la seva innocència i per fer-ho hi ha de capturar al culpable.

Una extraordinària proposta que ens ha captivat i ens ha fet riure de valent.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

27/11/2018
Berta Cotrina Domingo
Teatre Barcelona

Culpable innocent

39 Escalones ens presenta un teatre molt cinematogràfic. Un gran joc d'escenografia que ens apropa al muntatge en si. Un constant moviment dalt de l'escenari que dóna un gran dinamisme a l'obra.

Una obra Hitchcockiana plena de suspens, que no perd l'essència de thriller però que agafa dalt de l'escenari un to còmic. És a través d'ella que apropa un clàssic a tots els públics, una feina que és d'agrair; diuen que els clàssics no moriran mai, però a vegades són poc freqüentats per les noves generacions.

Un treball molt elaborat per part dels quatre actors que aconsegueixen pujar 100 personatges dalt de l'escenari.

Una història molt bonica, però no hi busquis un fi moral, o una evolució als personatges de manera clara. Una història que ja en el film té moltes incongruències, però com a bons espectadors acceptem. No és una obra per analitzar sinó per gaudir-la.

27/11/2018
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Corre, corre, que t’enganxen

Tots hem sigut nens i hem jugat a policies amb tansols un xiulet, hem fet persecucions de cotxes amb dues cadires o hem lliurat èpiques batalles entre indis i vaquers amb dos pals de fregona. Aquest esperit de joc i el poder immens de l'imaginació són la matèria prima de Los 39 escalones, la recreació de la novel·la d'aventures de John Buchan -famosa per l'adaptació cinematogràfica de Hitchcock- en clau de comèdia teatral.

Tansols 4 actors recreen centenars de personatges i localitzacions en una trepidant i divertidíssima persecució pels paisatges d'Anglaterra, i ho fan amb unes desenes de perruques i objectes del més variat. La còmica fugida et manté en suspens i aconsegueix grans esclats de riure, gràcies a la precisió milimètrica de la direcció de Pau Doz. El sentit de l'humor que gasten connecta amb el gran públic amb l'absurd, enginyosos jocs de paraules i equívocs que produeixen situacions completament surrealistes.

Cal destacar l'excel·lent ambientació acústica, que ajuda a mantenir la tensió i situar els diferents espais que se suceeixen, i el plat fort de l'obra... els dos clowns: Xavi Duch i Rubén Yuste. Amb la mateixa química que mostraven a Sugar. El Musical, estan absolutament hilarants en un frenètic exercici de fregolisme on interpreten tots els papers secundaris. Van guanyant punts per convertir-se en un dels duets còmics més cèlebres de l'escena catalana!

Los 39 escalones és un una comèdia indispensable per als amants del cinema i del teatre i agradarà a grans i petits. Diversió garantitzada!

23/11/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un trepidant homenatge còmic

Després de regalar-nos una magnífica versió musical del clàssic de Billy Wilder a Sugar. Con faldas y a lo loco, la productora Som-hi Films ara ens porta a escena una nova comèdia d’inspiració cinematogràfica. Es tracta d’una curiosa adaptació de la pel·lícula Els trenta-nou graons (1935) d’Alfred Hitchcock amb la peculiaritat d’haver estat reinventada com a comèdia i que només quatre actors interpreten els més de 100 personatges. Evidentment, el que més crida l’atenció d’aquesta peça de rellotgeria escènica és el ritme trepidant amb el qual cobra vida cada seqüència davant dels nostres ulls però també la gràcia amb la qual tot el repartiment va generant gags, paròdia situacions i crea singulars personatges. Més enllà d’això, cal destacar el bon gust, l’amor i el respecte que el muntatge transmet pel món del cinema, en general, i per Hitchcock i el film en el qual es basa, en particular. Si bé Perseguit per la mort (1959) es podria considerar un resum de la trajectòria nord-americana del cineasta britànic, Els trenta-nou graons seria una mena de culminació de la seva etapa anglesa, incloent-hi gran part de les seves obsessions: el fals culpable, viatges en tren a través del país, el mcguffin, etc. L’espectacle, sense perdre mai el sentit de l’humor, sembla ser conscient d’aquesta circumstància i aprofita per fer un complet homenatge al mestre del suspens utilitzant, per exemple, la banda sonora d’altres cintes com Psicosi (1960) o Vertigen (1958), entre altres picades d’ullet dirigides als més aficionats. Resulta, d’aquesta manera, un bonic, hilarant, àgil i fresc tribut que delectarà tant als amants del setè art com als de la comèdia ben feta.

18/11/2018
elvira franch

Ja pràcticament quan estan acabant les representacions programades i per les bones crítiques que he llegit, aquest cap de setmana vaig anar a veure aquesta oferta teatral que ens ofereix la mateixa companyia que van crear «Sugar, el musical de con faldas y a lo loco».
És una divertida adaptació teatral que s’ha representat amb més èxit arreu del món. Ens parla d’un home relativament jove i ben plantat que es veu involucrat amb un assumpte d’espionatge. Una novel·la d’aventures on el protagonista ha de demostrar la seva innocència, que es perseguit tant per la policia com per la banda d’espies i que aconsegueix escapar de tots.
Aquesta versió, trenca amb tots els esquemes de suspens que ens suggereix el conegut títol cineasta i ens presenta una obra desenfadada amb un ritme trepidant que l’interpreten, amb molt de talent, només quatre actors i que representen a 100 personatges. Un actor només fa un paper, el de protagonista; l’actriu interpreta dos personatges, i els altres dos actors es reparteixen els 97 personatges restants amb uns genials canvis de veu, de gesticulació, de vestuari i perruques que algunes vegades els fa irreconeixibles.
Xavi Duch junt amb Rubén Yuste tornen a actuar genialment representant aquesta varietat de personatges; junt amb la companyia de Javier Arroyo, un admirable i elegant protagonista i Marta Tomasa i Laura Olivella que s’alternen els dies de representació. Tots quatre s’hi deixen la pell i aconsegueixen un conjunt teatral admirable. Ben coordinats i molt ben dirigits per Pau Doz que ha mil·limetrat cada acció i situació.
Una escenografia que tant serveix per a un apartament com un teatre, o un tren, un camp ple d’ovelles, corredisses dalt d’un pont…i portes, moltes portes que s’obren i es tanquen i es mouen soles. Tot un enginy escènic que aconsegueix que l’espectador no respiri ni un moment i al mateix temps no pari de riure.
Una comèdia per riure molt i admirar, al mateix temps, l’extrema qualitat tant dels actors com dels efectes de so i de la posada en escena.

03/02/2019
Gerard Baron

Genial! Una interpretación mayúscula de los actores y actriz del grupo. Sin parar de reír durante los 90 minutos. Incluso los propios actores no podían esconder su risa. Muy recomendable

26/01/2019
Sandra Sanz Sanz

Riure és poc, i una posada en escena espectacular!

20/01/2019
vanesa

Posta en escena sencilla i espectacular. Ràpida i bons actors

17/01/2019
miguel

Genial.los actores estan maravillosos y no paran ni un momento

03/01/2019
Rosanna Sampablo

Fantásticos!!! Una obra amena y divertida con un gran trabajo de los actores.
Felicidades a todos!!!!

29/12/2018
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Me ha encantado la interpretación de los actores ,su facilidad para interpretar varios personajes y la comicidad de algunas escenas te sacaban una sonrisa y carcajada!

27/12/2018
Josep OS

Ahir vaig estar al Eixample Teatre gaudint d’aquesta comèdia amb aires cinematogràfics basada en l’adaptació que Alfred Hitchcock va fer al 1935 de la novel·la de John Buchan. Desprès de Sugar i Con faldas y a lo loco, la productora Som-hi Films y dirigida per Pau Doz ens porta aquesta hilarant comèdia que teixida arran d’un assassinat i de forma trepidant va encadenant situacions, gags i paròdies amb tres actors i una actriu que es desdoblen en més de 100 personatges i a quina mes divertida. Amb una posada en escena i una escenografia molt però molt aconseguida Ruben Juste, Xavi Duch, Javier Arroyo i Laura Olivella o / Marta Tomasa fan un excel·lent treball que et té atrapat de principi a fi sempre amb un somriure i en la major part d’ocasions riallades. Si voleu passar 90 minuts desconnectats d’estrès, el millor antídot és que aneu a veure-ho.

19/11/2018

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

“Fer Los 39 Escalones és una bogeria molt divertida”

Redactor: Iván F. Mula / @ivanfmula Els creadors de l’exitós musical Sugar. Con faldas y a lo loco acaben d’estrenar a l’Eixample Teatre Los 39 escalones, una de les comèdies […]

5 desembre 2018