Sinopsi

SINOPSI

Locus amoenus, etimològicament “lloc idíl·lic” o “lloc amè”. Es tracta d’un tòpic literari llatí que vol reflectir un lloc idealitzat de seguretat i confort. La peça presenta una petita ficció en la qual un tren es dirigeix cap a l’abisme amb l’absoluta ignorància per part dels seus passatgers. Aquest tren, en què es troben 3 desconeguts, serveix de vehicle per posar en relleu els paradisos promesos que ha tingut la nostra generació i, conseqüentment, les seves contradiccions.

“El final sempre és tràgic. I, en moltes ocasions, inesperat. No hi ha manera de predir la seva arribada. Cap senyal divina, cap indici. S’acaba i punt. I durant l’espera, una successió de paisatges que somiem transformar en paradisos.  I l’humà desig de voler arribar a algun lloc. I l’humà desig de voler arribar més lluny, fins a convertir en permanent l’estat de trànsit. Durant aquest estat se succeeixen un seguit de converses i desitjos, intents d’entendre i fer-se entendre dins d’una estranya arquitectura del dia a dia on el “carpe diem” d’Horaci queda relegat a una tanca publicitària.”

Espectacle guanyador del Premi a la Millor Direcció a l’SKENA UP Festival de Pristina (Kosovo), 2014.
Finalista premi BBVA de Teatre, 2015.

PROJECTE

El punt de partida del projecte és el relat El Túnel de F. Dürrenmatt. Utilitzant la metàfora de l’autor, en què un tren es dirigeix inevitablement cap a l’abisme, hem treballat al voltant de dos conceptes: la recerca de la pròpia identitat, com a sinònim de paradís, i la presència inevitable de la mort.
Utilitzant el tòpic literari del “locus amoenus” i adaptant-lo als nostres dies i a les nostres inquietuds, el projecte pretén aprofundir en la nostra idea actual de paradís. Quins són els “locus amoenus” de la nostra generació? Com ens influeix la cultura, la família, la ciutat i la societat en la creació d’aquests tòpics? Lluny de la imatge arquetípica d’un prat envoltat d’un bosc frondós i a la vora d’un rierol, molt utilitzada durant l’Edat Mitjana o el Renaixement, hem volgut evocar “locus amoenus” reals on la gent d’avui se sent confortable.
D’altra banda, en una societat que potencia el plaer constant, el “locus amoenus” permanent, la mort continua sent un tema tabú. En la peça presentem la imminència de la mort lligada a la necessitat imperiosa de viure exclusivament per trobar aquests llocs idíl•lics, la contradicció quotidiana que suposa ser mortals i oblidar-ho constantment.
Com en els nostres anteriors projectes, la dramatúrgia de la peça es crea a partir d’un joc actoral. El material que ens proporcionen diferents exercicis i improvisacions és posteriorment ordenat i, molts cops, descontextualitzat per crear un efecte de contrast. És així com entenem l’escena contemporània: com un quadre que evoluciona en el temps i que busca constantment el contrast entre allò que succeeix a escena i allò que succeeix al cap de l’espectador.

LA COMPANYIA: ATRESBANDES

Aquest triangle neix de la unió de Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. Els tres van entrar en sintonia a les aules de l’Institut del Teatre de Barcelona. El primer pas el van fer l’any 2008 amb la peça El Señor Arreglos, inspirada en la figura i obra de Raymond Carver. El segon espectacle de la companyia, A l’Altra Banda/De l’autre Côté, una visió sobre la Guerra Civil espanyola i l’exili a França, neix d’un encàrrec per part de la Universitat d’Estrasburg per participar en el seu Festival Strascènes Hispaniques 2011. L’obra es va poder veure en festivals com el Théâtre en Mai de Dijon i en teatres com el Gran Teatre d’Elx o el Théâtre des Capucins de Luxemburg. El tercer projecte, Solfatara, és un treball de creació que s’inspira en els llibres Anatomía del miedo de José Antonio Marina i Fragmentos de un discurso amoroso de Roland Barthes. La peça ha estat durant tres anys girant per diferents països i festivals internacionals. Va guanyar el 1r Premi del Jurat i el Premi del Públic al Be Festival de Birmingham i el Premi a la Millor Direcció i Millor Actor a l’SKENA UP Festival de Pristina (Kosovo). En l’actualitat, la companyia es troba de gira amb el seu quart espectacle, Locus Amoenus, i preparant el seu proper projecte, All in, que s’estrenarà l’abril del 2016 en el marc del Festival VIVA de Manchester, en coproducció amb el centre d’art contemporani HOME.

Durada:
Sinopsi

SINOPSI

Locus amoenus, etimològicament “lloc idíl·lic” o “lloc amè”. Es tracta d’un tòpic literari llatí que vol reflectir un lloc idealitzat de seguretat i confort. La peça presenta una petita ficció en la qual un tren es dirigeix cap a l’abisme amb l’absoluta ignorància per part dels seus passatgers. Aquest tren, en què es troben 3 desconeguts, serveix de vehicle per posar en relleu els paradisos promesos que ha tingut la nostra generació i, conseqüentment, les seves contradiccions.

“El final sempre és tràgic. I, en moltes ocasions, inesperat. No hi ha manera de predir la seva arribada. Cap senyal divina, cap indici. S’acaba i punt. I durant l’espera, una successió de paisatges que somiem transformar en paradisos.  I l’humà desig de voler arribar a algun lloc. I l’humà desig de voler arribar més lluny, fins a convertir en permanent l’estat de trànsit. Durant aquest estat se succeeixen un seguit de converses i desitjos, intents d’entendre i fer-se entendre dins d’una estranya arquitectura del dia a dia on el “carpe diem” d’Horaci queda relegat a una tanca publicitària.”

Espectacle guanyador del Premi a la Millor Direcció a l’SKENA UP Festival de Pristina (Kosovo), 2014.
Finalista premi BBVA de Teatre, 2015.

PROJECTE

El punt de partida del projecte és el relat El Túnel de F. Dürrenmatt. Utilitzant la metàfora de l’autor, en què un tren es dirigeix inevitablement cap a l’abisme, hem treballat al voltant de dos conceptes: la recerca de la pròpia identitat, com a sinònim de paradís, i la presència inevitable de la mort.
Utilitzant el tòpic literari del “locus amoenus” i adaptant-lo als nostres dies i a les nostres inquietuds, el projecte pretén aprofundir en la nostra idea actual de paradís. Quins són els “locus amoenus” de la nostra generació? Com ens influeix la cultura, la família, la ciutat i la societat en la creació d’aquests tòpics? Lluny de la imatge arquetípica d’un prat envoltat d’un bosc frondós i a la vora d’un rierol, molt utilitzada durant l’Edat Mitjana o el Renaixement, hem volgut evocar “locus amoenus” reals on la gent d’avui se sent confortable.
D’altra banda, en una societat que potencia el plaer constant, el “locus amoenus” permanent, la mort continua sent un tema tabú. En la peça presentem la imminència de la mort lligada a la necessitat imperiosa de viure exclusivament per trobar aquests llocs idíl•lics, la contradicció quotidiana que suposa ser mortals i oblidar-ho constantment.
Com en els nostres anteriors projectes, la dramatúrgia de la peça es crea a partir d’un joc actoral. El material que ens proporcionen diferents exercicis i improvisacions és posteriorment ordenat i, molts cops, descontextualitzat per crear un efecte de contrast. És així com entenem l’escena contemporània: com un quadre que evoluciona en el temps i que busca constantment el contrast entre allò que succeeix a escena i allò que succeeix al cap de l’espectador.

LA COMPANYIA: ATRESBANDES

Aquest triangle neix de la unió de Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. Els tres van entrar en sintonia a les aules de l’Institut del Teatre de Barcelona. El primer pas el van fer l’any 2008 amb la peça El Señor Arreglos, inspirada en la figura i obra de Raymond Carver. El segon espectacle de la companyia, A l’Altra Banda/De l’autre Côté, una visió sobre la Guerra Civil espanyola i l’exili a França, neix d’un encàrrec per part de la Universitat d’Estrasburg per participar en el seu Festival Strascènes Hispaniques 2011. L’obra es va poder veure en festivals com el Théâtre en Mai de Dijon i en teatres com el Gran Teatre d’Elx o el Théâtre des Capucins de Luxemburg. El tercer projecte, Solfatara, és un treball de creació que s’inspira en els llibres Anatomía del miedo de José Antonio Marina i Fragmentos de un discurso amoroso de Roland Barthes. La peça ha estat durant tres anys girant per diferents països i festivals internacionals. Va guanyar el 1r Premi del Jurat i el Premi del Públic al Be Festival de Birmingham i el Premi a la Millor Direcció i Millor Actor a l’SKENA UP Festival de Pristina (Kosovo). En l’actualitat, la companyia es troba de gira amb el seu quart espectacle, Locus Amoenus, i preparant el seu proper projecte, All in, que s’estrenarà l’abril del 2016 en el marc del Festival VIVA de Manchester, en coproducció amb el centre d’art contemporani HOME.

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 6
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Francesc Esteve i Tomàs
    Francesc Esteve i Tomàs
    Teatre Barcelona
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi
  • Laura SP
    Laura SP
  • san
    san
Articles relacionats

Atresbandes, teatre sense etiquetes

“Catalunya té un teatre de gran qualitat, però molt poca inversió en el sector, cal creure en la cultura, invertir-hi” em deien, poc abans d’estrenar la magnífica Solfatara, la companyia […]

Enllaç copiat!