Comprar entrades per a L'occasione fa il ladro

Benvingut el Rossini Opera festival produït per l’Òpera de Cambra de Barcelona. Entre el 8 i el 17 de juny es representen dues òperes (La scala di seta i L’occasione fa il ladro), un taller (l’Òpera bufa de Rossini), una conferència (Rossini al Romea amb Ramon), un col·loqui (Rossini in viva voce) i un recital (Rossiniana amb Serena Sáenz, Carles Pachón i Anna Crexells. És tot un esdeveniment que cal aprofitar.

Rossini va ser un compositor pont entre finals del s XVIII i principis del XIX, entre les formes de l’òpera còmica/sèria el melodrama del S XIX. Era un moment en el que s’anava desdibuixant l’època dels castrati la qual cosa desagradava a Rossini que tenia una gran admiració per la puresa i la flexibilitat de  les seves veus. De fet, la seva mare, Anna va ser la primera dona que va pujar a l’escenari a la ciutat de Jesi (provincia d’Ancona) amb la capriciosa corretta d’un compositor valencià, Vicent Martin i Soler. Situat entre el classicisme i l’època romàntica, Rossini ha estat etiquetat com a compositor d’òpera bufa. En realitat va escriure 21 òperes series i 14 de còmiques però és el caràcter còmic el que l’ha fet més conegut.

L’occasione fa il ladro ossia il cambio della valigia és una “burletta per musica” és a dir, una comèdia d’embolic en un sol acte. L’embull es crea a la primera escena i  la confusió es descobreix a l’última amb un divertidíssim lieto fine.  La música és inconfusible, familiar. Els ritmes, els temes i l’estructura musical m’han transportat a “Il barbiere” i La cenerentola” que Rossini va escriure 4 i 5 anys més tard respectivament. Potser va fer servir aquestes melodies per regalar-nos la peça que el mantindrà viu a la història de l’òpera.

Ha estat un gran encert programar-la dins del festival Rossini, en un teatre i a un preu més assequible a un gran públic. La posada en escena d’Anna Ponces ens situa als anys 60  en un ambient americà de màfia napolitana i una molt adequada ambientació i, si bé és cert que és lícit situar una òpera del segle XIX en una altra època i lloc, la música ha de ser fidel al compositor i la direcció musical d’Assunto Nese i la interpretació en directe dels músics de l’Orquestra Barcelona Concertante és impecable, la curta composició orquestral amb la participació de la trompa (Aleix Garcia) és una meravella i els recitatius acompanyats del clavicèmbal de Viviana Salisi són d’una gran expressivitat. I també són d’una gran expressivitat vocal i actoral els intèrprets Natalia Pérez, Lucía Iglesias, Jan Antem, Alberto Ballesta i Alejandro Baliñas. Gràcies a tothom per fer-ho possible.