Lluís Soler presenta Birnam, de Víctor Sunyol, una adaptació del mateix Lluís i direcció de Joan Roura. Què fa un actor al camerino una hora abans de sortir a escena per encarnar Dunkan, el Rei de Macbeth? Quines crisis se li generen? Quins dubtes apassionats el porten a parlar cara a cara amb Shakespeare? Per què seguir fingint a l’escenari? Pot en Lluís dir prou i deixar de fer teatre?
Sinopsi
A Birnam, un actor, ja gran, és al camerino preparant-se per representar el rei Duncan a Macbeth, quan li comencen a aparèixer dubtes. Sobre el valor de la paraula i la naturalesa del llenguatge, sobre el teatre i la seva funció, sobre el seu moment com a actor i el seu passat, sobre la vellesa… Li revenen tots els seus fantasmes, dubta de tot, el seu món entra en crisi. Amb aquestes disquisicions va establint un soliloqui teixit amb cites, referències i comentaris a Shakespeare i a les seves obres així com a alguns dels dramaturgs i escriptors que estima (Beckett, Sara Kane, Borchert, Tarkovski…). Aquestes reflexions fan que es replantegi la conveniència de sortir o no a escena, mentre se n’acosta l’hora i la veu del regidor, com un Cronos implacable, va anunciant l’arribada del moment de la decisió.
Paraules de l'actor
Estimades espectadores, espectadors estimats; unes paraules senzilles, sinceres i directes des del cor.
Això de fer d’actor, entre nosaltres, arriba un moment, que es fa cansat. Són molts anys d’escenari, de viatges amunt i avall, d’entrevistes, de canvis de vestuari, de maquillar-se de tots colors per provar d’enganyar-vos fent veure que soc un altre…
N’estic fart. Fart de Shakespeare, de Molière, de Guimerà, de Beckett, d’Aristòfanes, de tots plegats. Paraules, paraules, paraules. Crec que ha arribat el moment d’anar-me’n vora mar i escoltar el soroll de les onades. Crec que ha arribat el moment de dir “prou”. De parar d’una vegada per totes.
Potser demà me’n penediré, no ho sé. Però avui, sé del cert que no puc tirar endavant. Repetir i repetir paraules d’altres a l’escenari i fer veure que soc allò que no soc. Tot i ser sempre jo mateix.
Us estimo. Ens ho hem passat molt bé plegats. Sí, ens ho hem passat molt bé al teatre. I això està bé. Però un dia o altre s’havia d’acabar. Com tot a la vida.
Sempre més amb vosaltres i que la vida ens depari a totes i tots noves aventures per poder viure-la a cor què vols.
Amb amor i humor.
Lluís Soler Auladell
