Tot el que necessites per anar al teatre

L’hora blava

L’hora blava

L’hora blava és una historia sobre la recerca de sentit i el compromís. És possible quedar-se al marge davant de la injustícia? I si ho fem, quines seran les últimes conseqüències?

Sinopsi

A una illa remota, cada nit el seu únic habitant encén el far que il·lumina el món confús i violent que va deixar enrere. Després d’anys de soledat ha après a fer-se un lloc a una terra hostil, dominada per les forces de la natura i on els animals saben coses que no volen compartir amb ell. Una nit un home arriba a l’illa demanant refugi. Els seus propòsits trencaran el fràgil equilibri que el faroner porta anys construint, obligant-lo a enfrontar-se a allò del que va fugir.

Fotos

L’hora blava

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Josep Via Santacana

    Teatre imaginatiu i sorprenent de dificil clasificaçio, ciencia ficció, intriga, filosofic, actual amb aquesta dificultat de asociar la obra a un genere concret esta per mi un dels merits mes rellevants de la obra juntament a una posada en escena aon l´ espai escenic, els sorolls, els silencis i la iluminació fan de L´hora blava un petit gran espectacle que no mereix pogui pasar desapercebut i aon una vegada mes es demostra que la falta de mitjans, s´enten materials poden ser sobradament compensats amb talent al servei de la imaginaçio i perfectament encaixat amb un text que t´envolta de principi a fi.Teatre per ments obertes a qui agradi quan ja ha acabat donarli voltes a alló que s´ ha acabat de veure.Enhorabona al colectiu La Santa sota la direcció de Laura Mihon, un treball de precisió amb dos actors Adrià Olay i Pau Sastre encaixats plenament amb els seus respectius papers, afegiria aquesta vegada el disseny de espai sonor amb Cesc X.Mor i el disseny de llums a carrec de Laia Garcia i Joan Rei.De moment fins el 8 de abril a Baixos 22, teatre Tantarantana

    02/04/2018

  • 12345

    Marta TP

    L’hora blava és el moment en què el Sol es pon a l’horitzó i comença la negra nit; també és el títol que bateja aquesta obra, la història d’un llop solitari i d’una visita que intentarà canviar-ho tot. L’incommovible home viu en el seu far, de la seva illa, del seu món. Fora d’ella la realitat resulta totalment anònima, doncs després de tants anys d’aïllament i solitud, d’ignorància, no existeix cap motiu per preocupar-se del món que s’estén més enllà de les marees.

    Un esbós sobre responsabilitat i compromís que bé podria desembocar en una filosòfica crítica de la inactivitat i la passivitat de l’ésser humà, de les actituds i desgràcies nascudes de la comoditat i la ignorància.. Però que, personalment, queda molt curt. Interpretacions un deix superficials, pel meu gust, i una llàstima que entre tants diàlegs no s’aconsegueixi treballar més els conflictes interns dels protagonistes, el debat entre el bé i el mal, i la necessitat de posicionament en un dels dos bàndols.

    No tot és negatiu, però; jocs de llums i sons ben encertats, que juntament amb una escenografia bàsica però suficient, aconsegueixen traslladar la situació i convertir-la en una projecció immersiva.

    29/03/2018