El dramaturg i director britànic Alexander Zeldin ha explorat en escena temes com els costos de l’austeritat, el poder de la comunitat l’impacte de la vellesa i la fi de la vida, i a Les confessions ens explica la història d’una dona, del naixement fins a la mort.

Sinopsi

L’obra es basa en la vida de la mare de l’autor: des del seu naixement a Austràlia el 1943 en el si d’una família de la classe treballadora, fins a l’educació, l’inici d’una vida nova com a dona divorciada a Londres i la creació d’una família. És així com el personatge de l’Alice ens acompanya a través dels canvis socials de finals del segle XX i principis del XXI. Els seus amors es converteixen en el fil conductor d’una emancipació tant personal com col·lectiva. L’obra, en forma d’escenes psicològiques curtes, se centra en moments seleccionats d’una vida de gairebé vuitanta anys.

Durada:
180 minuts

Idioma:
Anglès

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Ivan Andrade
Teatre Barcelona

L’herència de Brook segueix viva

“Alumne avantatjat de Peter Brook”. Així comencen totes les descripcions d'Alex Zeldin: un jove (no arriba als 40) dramaturg i director anglès, de moda en els gran escenaris europeus. El seu darrer espectacle (del qual ens ofereix una mena de work in progress al Teatre Lliure, dins del marc del Festival Grec) està produït per la crème de la crème de les institucions teatrals del Regne Unit, França, Àustria, Itàlia…

Amb aquests antecedents, les expectatives no podien ser baixes. L’espectacle no decep. Tampoc enlluerna. El més destacable és un tempo, una tensió poc usuals en el teatre que coneixem. Una laxitud que pocs dramaturgs es poden permetre. Molt menys, en una obra que voreja les tres hores de durada. El resultat, però, és interessant. Balsàmic. Un relat de vida (el de la seva mare) explicat sense estridències. Sense la necessitat d’agradar. Sense pressa. Sense voler demostrar res. Amb la lentitud, la subtilesa i la profunditat de la vida real.

I és això el que interessa a Zeldin: el transcurs de la vida i la seva transposició dalt de l’escenari amb el mínim artifici possible (tota una revolució en l’era actual d’hibridacions, flirtejos amb la IA i juxtaposició d’estímuls). A The Confessions, molta estona, sembli que no passi res. Cal mirar més enllà, observar les fantàstiques interpretacions, explorar el subtext visual, entendre i meravellar-se.

Una proposta que s’estrenarà al National Theatre de Londres la propera temporada, i que aquests dies podem gaudir en versió original subtitulada al català. Una oportunitat de veure un teatre diferent, tan ric en suports com en matisos, que recorda, sens dubte, el teatre minimalista, sensible i catàrtic del gran Peter Brook, que ara fa un any ens va deixar.

04/07/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

]
Una de las grandes apuestas del Grec. Una historia que el dramaturgo ha puesto en escena de la vida de una mujer: su madre.
A través de ella recorreremos su historia. Desde la adolescencia y su intento por estar en la universidad pasando por un matrimonio fallido, una vida como divorciada en Londres y su posterior madurez y vejez.
Una historia dura pero interesante sobre el papel de la mujer a lo largo de su vida con un elenco maravilloso, una escenografía muy versátil y un final en mi opinión un poco disperso que no me ha gustado demasido.
El gran punto negativo como siempre los sobretitulos. Fallando en diversas ocasiones y mal situados. Ya me explicaran como los espectadores de primeras filas y centrados van a poder leer y seguir lo que hay en escena. FATAL!!

02/07/2023

Deixa la teva opinió