L’artista multidisciplinar Ada Vilaró presenta La memòria del gel. Després d’emocionar-nos amb el seu espectacle 360 grams ara torna amb una oda a la vida que ens convida a parar i a repensar-nos. L’espectacle parla de la supervivència, la nostra, la de la societat i la del planeta i indaga en els murs emocionals que intentem enderrocar mentre el món es descongela.
Sinopsi
A partir d’una experiència personal de l’artista, la supervivència d’un infart, l’espectacle ens convida a la pausa, a repensar-nos, a escoltar el batec del cor, el propi, el dels altres, el dels animals, el de les plantes… sentir els múltiples batecs de vida. Ens porta a mirar-nos endins, trencar el gel intern i tornar a allò més bàsic: que el cor torni a bategar al ritme de la terra.
Podem seguir vivint com fins ara? Com podem tornar a començar?
Sento com vaig construint murs de gel dintre meu, mentre el planeta s’està desglaçant per protegir-te, per no sentir més i no sentir tant i tinc por.
M’he quedat aquí immòbil.
Tinc por que l’aigua de dins del meu cos se’m refredi i que els pulmons se’m quedin glaçats, solidificats, deixant-me cada vegada menys espai per respirar.
Tinc por que la sang que em corre per les venes se’m vagi congelant i no m’arribi al cor.
Trencar el gel i tornar.
Tornar a la tendresa, a la carícia, a la presència. Tornar a la pell, al cos, a la llet, als pits, a l’aigua, a la sang, als ossos, al ventre matern, abans del ventre matern.
Qui guardarà la nostra memòria?
