La historia interminable. El musical

La història interminable, el musical és una gran producció musical que transporta l’espectador a un món màgic. Un musical d’Iván Macías i Felix Amador, basat en el llibre escrit per Michael Ende, considerat, alhora, com un dels millors llibres de fantasia de la història. I que molts recordem per la pel·lícula que ens va fer somiar en un món fantàstic.

S’ha de dir que des del primer moment entrem en el món fantàstic de Fantasia. Podem gaudir de valent amb l’obra. Podem seguir a Bastian quan llegeix el llibre (tot i que veiem que li costa avançar el llibre passant les pàgines del mateix), com el món de Fantasia amb Atreiu i l’Emperadriu que vol rebre un nom.

Però podem veure les diferents criatures fantàstiques que viuen en aquest regne de Fantasia. Des del menja-roques, com el drac Fújur (fins i tot en el moment que vola amb Atreiu o amb Bastian) o un gran paper per a la gran tortuga Vetusta Morla. Però el que he vist magníficament ha estat el cavall d’Atreiu, Artax. Tres persones per portar aquesta gran titella que ens fa creure que tenim el cavall en el mateix escenari. I el cargol més ràpid que recordem.

Una mica decebedor la música, res de directe. No ens enganyem. I parts del vestuari que sembla tret d’un basar com les perruques i un vestit d’Indi que fa que Bastian et costi creure’l en un inici.

Totalment recomanable, m’ho he passat molt bé en aquesta funció i val la pena per començar un desembre plé de teatre.

He recuperat aquest món màgic. Si heu vist la pel·licula o llegit el llibre, us farà tornar a reviure tot aquest magnífic món fantàstic.

Si voleu llegir la resta de la meva opinió, la teniu a l'enllaç

Fa, aproximadament, quaranta anys, s'estrenava als cinemes la pel·lícula La història interminable, una versió de la novel·la homònima de Michael Ende, publicada l'any 1979.

La Historia Interminable,el musical és la primera adaptació teatral en format musical que es fa d'aquesta obra.
Es va estrenar el 2022 al Teatro Calderón de Madrid, amb gran èxit de públic i crítica. Després de fer gira per algunes ciutats espanyoles, arriba al Teatre Apolo de Barcelona.

Hi vaig anar diumenge, funció matinal. La meva valoració ha estat la màxima, tot i que van haver de parar la funció, durant uns minuts, degut a problemes tècnics d'il.luminació bastant importants. Tot i així, haig de dir, que La historia interminable és un musical espectacular!

Ho té tot, llum, color, una posada en escena espectacular amb projeccions, efectes màgics (creats per l'il·lusionista Alfred Cobami), efectes especials sorprenents (llum, foc, aigua, fum), manipulació d'objectes, figures electròniques animatronics: Artax (el cavall), Vetusta Morla (la tortuga), Fújur (el mític drac blanc) o el Comerrocas, utilitzats per primera vegada en un espectacle de teatre musical.

L'escenografia és obra de Ricardo S. Cuerda, el disseny de llums de Felipe Ramos i Jesús Díaz, la direcció tècnica de Pablo Santos, el disseny de so d'Alejandro Martín, i la María José Santos és la directora vocal.

Pel que fa a la interpretació, he de dir que tots són extraordinaris! Més d'una trentena d'artistes dalt de l'escenari. Tots són molt complets, sobretot vocalment. Artistes, que a banda de cantar, també ballen les espectaculars coreografies creades per José Félix Romero.
Amb permís de tots, i sense desmerèixer a cap d'ells, destacaria les veus de Joseán Moreno, Blanca Casellas, Àlex Forriols i Elena González. Brutals!

El musical compta amb la meravellosa música d'Iván Macías i les lletres de Félix Amador. Sueños, Imaginar, Lo que te queda por vivir, Sígueme o la mítica Neverending Story (versió en anglès), són alguns dels setze temes que escoltareu al llarg del musical.

La caracterització i el vestuari d'Antonio Belart són espectaculars!, més de 200 canvis de vestuari, 150 vestits de dissenys fantàstics, colors vistosos, teixits diversos i textures creatives. Unes 94 perruques fetes de cabell natural. Accessoris i complements varis, dissenyats i creats per a cada un dels personatges (barrets, guants, botes, capes, màscares, lentilles de colors...).

La Historia Interminable és una gran producció musical amb un treball de coordinació al darrere realment impressionant. Més d'una centena de professionals treballant-hi perquè tot surti rodó.

Tot i que aparentment aquest musical pot semblar una proposta dirigida al públic infantil i juvenil, és un espectacle per a tots els públics. Tothom surt content.

La historia interminable és plena de missatges, simbologia i reflexions.
El tema principal és l'assetjament infantil que pateix un nen a l'escola, i de com la lectura l'ajuda a fugir de la realitat.

Els llibres són plens d'històries increïbles que ens fan viatjar per llocs inimaginables, ens fan somiar, viure, riure i plorar. Bastian, el protagonista d'aquesta història, a través de la lectura emprendrà un viatge al món de la fantasia, que no és altra que el seu interior. Aquest viatge l'ajudarà a créixer, a evolucionar psicològicament i a retrobar-se amb si mateix.
A part de ser un gran homenatge a l'afició de llegir, on cada personatge representa aspectes relacionats amb el món dels llibres (somnis, imaginació, creació, inspiració...), La historia interminable és un espectacle que parla de supervivència, somnis, esperança i fantasia, del que significa ser nen i ser adult, de la responsabilitat que implica el que volem i el que desitgem.

Probablement, és l'obra que millor transmet la màgia de la lectura i de la importància dels llibres, i ens fa reflexionar sobre la realitat que ens envolta i del poder de la imaginació.

Fantasia és un món on, de tant en tant, ens podem refugiar quan la realitat ens angoixa o ens fa mal. No és un món on viure per sempre, sinó que és el complement que ens ajuda a enfrontar-nos a la realitat.



No us el perdeu!

¡Guau, guau, guau! Como alguien que de pequeño detestaba leer (no, en cambio, el cine) y que adquirió el hábito lector gracias a La historia interminable (entre otros libros), puedo asegurar que estamos ante uno de los mejores espectáculos que he disfrutado. Parecía una labor imposible recrear un universo tan vasto, variopinto y colorido como el de Fantasía y, sin embargo, se logra (superando cualquier expectativa) gracias a una potente e imaginativa arquitectura escenográfica. Los numerosísimos  cambios de escenario que se producen dentro de Fantasía y las transiciones entre el mundo real y el imaginario están resueltas con gran genialidad y precisión. No podía ser de otra manera, teniendo en cuenta que detrás está el productor Darío Regattieri (encargado del hermoso montaje Antoine, la increíble historia del creador de "El Principito"). Cabe destacar además la música de los ochenta y la excelente labor de vestuario, que ha supuesto cuatro meses de trabajo.

Bastián Baltasar Bux, el caballo Artax (parecía de verdad), Atreyu, el dragón Fújur, el Comerrocas, Gmork, la Emperatriz Infantil, el librero Koreander, la Nada..., todos ellos están ahí (como no podía ser de otra manera), pero también encontramos a Ygrámul el Múltiple, personaje que fue eliminado (no entiendo por qué) en la película de Wolfgang Petersen (fallecido en agosto de este año). Es sabido que el alemán Michael Ende manifestó su desagrado con la adaptación cinematográfica, a pesar de que esta marcó a toda una generación y sirvió a muchos para acercarse al texto  original.  Es sabido también que Ende compuso una de las obras maestras de la literatura universal, llevando el juego metaficcional hasta sus máximas consecuencias para poder transcribir con palabras el proceso de lectura mediante el cual accedemos a la dimensión de la ficción. Lo demás es historia.

Un ambicioso espectáculo altamente recomendado para todas las edades, tanto para los amantes del libro y la película como para los que nunca lo hayan visto/leído, pero sobre todo para cualquier persona soñadora que quiera trasladarse a un mundo mágico que nunca olvidará.

Visto en 12/12/2022 – Teatro Calderón (Madrid)

Como fan de la novela de Michael Ende iba con un poco de miedo a este musical. Me parecía muy difícil que en 140 minutos se pudiera plasmar la complejidad y profundidad que ofrece la trama. ¡Pero lo han conseguido! A mi parecer Félix Amador hace una adaptación sobresaliente, pues el guion refleja muy bien la esencia del libro y reduce la trama —ya que el texto original es muy extenso— de una manera muy inteligente y acertada y supera mucho mis expectativas.

También me creaba curiosidad la caracterización y escenografía del Reino de Fantasía, ya que me parecía muy difícil poder reflejar las criaturas y mundos tan fantásticos que describe el libro. Todavía no hay, y dudo que haya en el futuro, tecnología que pueda superar el poder de la imaginación, pero confieso que la animatrónica que utilizan en el musical es una pasada.

Aunque no solo la animatrónica es impresionante, ¡me encantó cómo escenificaron a Ygrámul el múltiple! Pues fue de una forma muy original y con una coreografía espectacular.

Con grandes números musicales e intérpretes a la altura, este musical se coloca en mi top 5 de montajes imprescindibles de esta temporada.

Visto en 22/10/2022 – Teatro Calderón (Madrid)

Ja tenim aquí una nova producció de la madrilenya Beon Entertainment, que després de l’èxit d’El tiempo entre costuras possiblement ens visiti amb més freqüència. Igual que passava en l’espectacle basat en la novel·la de María Dueñas, o en l’encara aquí inèdita El médico, la producció no escatima en res... encara que a vegades es vulgui arribar més enllà d’on realment es pot.

En el cas de La historia interminable, el món de Fantasia admet tot el que vulgueu... i més. No hi falten animatronics, trucs de màgia, efectes de foc, aigua i llum, fossars per tot l’escenari, efectes de vol, tota una gran varietat de coses que cauen a platea, etc. No hi ha ni un moment de descans, ja que visualment l’obra llueix i convenç. Potser fins i tot per sobre de l’aspecte musical, que en alguns casos és excessivament dispers. I és que la música d’Iván Macías no té una línia clara, ni tampoc un gènere. Es passeja per l’estil Broadway, el pop, la balada melòdica i el rock (el més encertat i en el que més es llueixen els cantants), entre molts d’altres.

Pel que fa al història, de tots coneguda –ja sigui pel llibre o per la pel·lícula-, val a dir que l’aspecte més important és el seu missatge en contra del bullying i a favor de la lectura i de la fantasia. Un missatge important que a vegades es veu ocult entre tants efectes, però que els actors defensen amb molta energia des del primer moment. De la funció que jo vaig veure, destacaria sobretot l’entrega de Noa Cánovas (Bastian), la professionalitat d’Àngel Martínez (Atreyu) i la força vocal de Noemí Gallego (Xayide), Álex Forriols (Gmork) i Elena González (Emperatriz Infantil).

La por acostuma a paralitzar a les persones, a no voler seguir endavant, a témer construir relacions o no atrevir-se a provar coses noves. Moltes vegades aquest sentiment prové d’alguna experiència desada al calaix de la memòria. A vegades simplement cal un element per trencar aquesta petita capa que ajuda a créixer i enfrontar-se a tot el que vindrà. Un llibre i la història que narra poden ser-ne el detonant.

Ja era difícil escollir La historia interminable per fer-ne una obra de teatre, però fer-ne un musical? Podria semblar impossible, algú s’hi havia d’atrevir. A aquesta obra s’hi pot arribar patint perquè sobrevola per la memòria la pel·lícula de 1984, basada en la novel·la original de 1979. Per algú que ha viscut l’època dels 80, en què la fantasia estava a l’ordre del dia en llibres i pel·lícules, el record sempre afegeix una pàtina de sobrevaloració a allò que ha vist, especialment quan ha sigut en una època de felicitat infantil/juvenil. Però això no ha d’impedir anar-hi esperant que la producció et sorprengui.

Per a aquells que no ho sàpiguen, el protagonista és Bastian, un noi d’uns 12 anys que, fugint dels companys de classe, que el mortifiquen cada dia en sortir de l’escola, acaba refugiant-se en una llibreria. Allà descobreix un llibre que el portarà al món inimaginable de Fantasia on ell, com a lector, tindrà molt a dir. Personatges fantàstics i una lliçó de vida son els eixos principals de la trama.

Tot i que l’inici costa una mica entrar per alguna decisió artística no gaire encertada – a vegades cal saber distribuir una mica millor el pressupost-, l’obra passeja davant de l’espectadora amb una força creixent. A poc a poc, i a mesura que avança la trama i es van coneixent els personatges, es va contagiant pel pati de butaques l’emoció i la il·lusió d’un món on tot és possible, amb paisatges delirants i alhora reconfortants.

L’escenografia s’adapta a la magnitud de la història de manera curosa i detallada, creant un marc màgic on cada cançó que es comparteix fa créixer l’espectacularitat del musical. Amb un repartiment entregat totalment als seus personatges i unes veus increïbles van arrossegant al públic en una experiència conjunta divertida i immersiva.

Les cançons van entrellaçant les trames dels diferents personatges de Fantasia, on destaquen algunes veus molt potents i característiques com son les de Elena González (Emperadriu infantil), Joseán Moreno (Koreander), Noemí Gallego (Xayide) o Álex Forriols (Gmork).

Un espectacle molt laboriós que aconsegueix que l’espectadora, per un parell d’hores, torni a ser la nena il·lusionada del passat.

Desde que entras en el patio de butacas del Calderón ya te das cuenta de que estás ante una producción teatral de alto calibre. Todo está cuidado hasta el mas mínimo detalle, el Photocall, el merchandising y la boca del escenario que, pese a tener bajado el telón deja ver algo de lo que te espera. Leí el libro cuando tenía 13 años y me quedé absolutamente atrapado. Después vi la peli y no me gustó tanto, así que estaba bastante expectante. Dos enormes esfinges (las del Oráculo del Sur) flanqueaban el escenario, pero es que si elevabas los ojos hay dos serpientes descomunales que llegan al techo. Está tan desmedidamente decorada la boca del escenario que me recordó a una de esas fallas enormes que llenan de personajes coloridos toda una plaza de Valencia. La obra es una sucesión de decorados magníficamente realizados y entrelazados unos con otros con una ingeniosa base de cuerdas, que delimitaban el escenario al fondo y que iban cambiando su apariencia en función de la luz. Y es que si algo se puede decir de este musical es que es generoso. Generoso con un espectador que ha pagado una entrada y sale satisfecho por lo que ha pagado, generoso en personajes animatrónicos impresionantes (el Comerrocas, el gusano de carreras, la Vetusta Morla, el caballo Artax, Fújur), generoso en efectos especiales (muchas cosas que pasan en el patio de butacas y que no rebelaré para no romper la sorpresa al lector), generoso en múltiples y continuas coreografías y, sobre todo, generoso en canciones, muchas, muchísimas canciones. Una producción verdaderamente grande.

Visto en 02/03/2023 – Teatro Calderón (Madrid)

 

De la productora beon (El Médico) llega esta adaptación del libro que muchos conocieron por la película. Reto mayúsculo afrontar un proyecto de esta envergadura, en una producción 100% propia que tiene muy claro que no puede ser una propuesta intimista si no que nos entrega una producción espectacular.

El reino de Fantasía corre peligro. Un joven guerrero es la esperanza para salvarlo. El niño que lee esta historia, escapando de bullying y alguna carencia afectiva (territorio a explorar y que se resuelve en lo más emocionante del montaje) pasa a formar parte de la epopeya.

Seguro que por no tener el referente se me hizo una propuesta larga que no despertó mi interés. Lógico, al no conocer los personajes y la trama, parece que esta avanza demasiado rápido o con personajes a medio dibujar, pero cuando eres participe del universo del libro de Ende, por lo que percibí, la adaptación funciona y el placer de recordar pasajes vividos hace años es grande.

A nivel de producción, la propuesta es espectacular, supera el aspecto narrativo dramático y musical, y no tiene nada que envidiar a producciones foráneas. Criaturas con tecnología animatrónic, vuelos, elementos de la naturaleza, magia… Como ejemplo, el caballo es impresionante. No me vergüenza admitir que por unos segundos creí que era real.

Musicalmente, algo discutible, el compositor Iván Macías ha apostado por incluir numerosos géneros musicales, hasta el extremo de algún momento que nos sacan del universo de fantasía, con nada más y nada menos que una copla interpretada por la tortuga... Aparte, hip hop, baladas liricas, rock, pop y un número muy de Broadway con claqué de protagonista, muy bien ejecutado. Tanta mezcla acaba no dotando a la partitura de un hilo conductor. En cambio, es positivo -y no es habitual- que la partitura no pivote sobre la famosísima canción de los ’80 de Limahl, que suena lo que tiene que sonar.

Buenas interpretaciones, aunque flojea, el día que fui, la actriz que daba vida a Bastian, lejos del nivel de las Matildas o del protagonista de Charlie y la fábrica… que tenemos ahora mismo en cartelera.

En resumen: propuesta que al mismo tiempo, no abusa de la nostalgia ni recurre a ella continuamente y que quienes más disfrutarán son quienes se emocionaron con el libro y película. Y que acaba con un mensaje esencial:: lo que nos aporta leer.