La fortaleza va néixer per dialogar amb El castillo de Lindabridis, una obra de Calderón de la Barca que es mou entre la ficció i la realitat, aquesta dramatúrgia de Lucía Carballal indaga en la relació amb un pare absent.
La Compañía Nacional de Teatro Clásico va encarregar a la dramaturga una creació que establís un diàleg amb una peça del repertori clàssic: El castillo de Lindabridis, de Pedro Calderón de la Barca. En aquesta comèdia, publicada a principis del segle XVII, la princesa Lindabridis emprèn un viatge fantàstic muntada en un castell volador a la recerca d’un marit amb el qual poder casar-se i, així, heretar el regne.
Sinopsi
Com es relaciona l’autora, que, com Lindabridis, va perdre el seu pare, amb aquesta història fantàstica? Ho fa de la mà de tres actrius (Natalia Huarte, Mamen Camacho i Eva Rufo), que reflexionen sobre la paternitat i l’absència en una proposta autoficcional. Carballal rastreja la figura d’un pare absent, arquitecte de professió, a través dels edificis que va construir i, alhora, s’interroga sobre el sentit del teatre clàssic —i de la tradició— en el nostre temps.
L’herència, sigui material o immaterial; allò que rebem dels nostres pares o el patrimoni cultural que ens llegeixen les generacions anteriors són alguns dels temes que travessen La fortaleza.
