Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 18,00€

Comprar Entrades

La filla del seu pare

La companyia d’Aleix Aguilà, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals presenta La filla del seu pare, una versió actual de Hedda Gabler, que es va poder veure al Temporada Alta 2015. El primer Ibsen de Pau Miró.

Sinopsi

“És tan difícil saber el que volem i en canvi ho volem tot…”

Hedda Gabler és una dona brillant que intenta encaixar en un clixé ben mediocre. Aquest esforç és devastador per a ella i per a tothom que l’envolta. De fet, ja coneixem la seva història, però Filla del seu pare és una altra cosa. Si bé l’essència del conflicte i gran part de la trama ens remeten a l’original d’Ibsen, Filla del seu pare és una reescriptura total del clàssic. Un exercici absolutament desacomplexat que ha fet l’Aleix Aguilà. Que no us distreguin els anacronismes.

La seva mirada particular i actual permet apropar-nos d’una manera descarnada a un dels motors que defineixen la nostra contemporaneïtat: aquesta obsessió malaltissa per aparentar i realitzar-nos en els espais virtuals. Evidentment, aquest esforç és en va, la frustració i el buit existencial no desapareixen per molt que cliquem aquí i allà. Això es tradueix en solitud i en una perillosa voluntat autodestructiva en el cas de la Hedda. Voluntat que topa amb una mínima escletxa d’esperança: la llibertat individual (que no l’individualisme) com a únic antídot contra la grisor.

I de tot això, l’Aleix n’ha fet un vodevil. Un vodevil que avança cap a l’abisme. Un vestit a mida per a la Júlia, en Pau i en Pol, la Companyia Solitària, per la qual sento una devoció especial. Per la seva singularitat, pel que arrisquen en cada muntatge i, sobretot, per la intel·ligència i el sentit de l’humor que destil·len els seus treballs.
Pau Miró

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Nil Martín

    Funciona a la perfecció, no hi he trobat res que no m’agradés. I els 3 actors, sobretot Júlia Barceló, increïbles. El que fan no és fàcil, i defensen la proposta a mort! És la prova que es pot fer gran teatre en petit format! Sort que em vaig quedar l’última entrada!!!

    26/03/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Las adaptaciones de clásicos me suelen dar bastante miedito! Y esta adaptación de Hedda Gabler me daba!! Jajaja
    Y razón no me faltaba!
    No es que sea una mala adaptación pero no me ha llegado a enganchar!
    Sin duda lo mejor me ha parecido la interpretación de Julia Barceló! Muy entregada a su papel y tocando maravillosamente el piano ☺️☺️
    Quizás la obra sirva para llevar a gente joven al teatro y ya con eso cumple una gran labor
    Para finalizar solo puedo decir… VIVA EL ENDING DE BOLA DE DRAC JAJAJAJA

    23/03/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Lliure he estat veient aquesta adapación que ha fet Aleix Aguilà d’aquesta obra d’Ibsen i que dirigeix Pau Miró. Agulà tot i que manté l’essència del clàssic, ha traslladat l’acció als nostres dies i ens parla d’un fet molt habitual com és el d’aparentar el que no s’és i la part grisa que amaga aquesta falsa aparença, la frustració i el fet de poder-nos sentir realitzats tot això de forma divertida, fresca i com no utilitzant els avenços informàtics i de les xarxes socials. Certament potser anava amb mes expectatives i la veritat és que no m’ha acabat de quallar, tot i que reconec que he passat una bona estona. L’escenografia tampoc m’ha convençut. Ara això si, el millor, per mi sens dubte la interpretació, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals fan un treball esplèndit. Crec que les entrades estàn exhaurides per a totes les sessions.

    19/03/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Aquesta versió de Hedda Gabler d’Ibsen trasllada l’acció a la burgesia catalana situant-la en un àtic de luxe, amb vistes sobre la ciutat de Barcelona, afegint el món de les xarxes socials, un dels motors que defineixen la nostra contemporaneïtat i la obsessió malaltissa per aparentar i mostrar allò que volem ser i no pas el que realment som, mostrant la nostra part més amable, com són el Facebook, Twiter o Instagram. L’acció en aquesta proposta escènica es redueix a la nit de cap d’any i l’endemà i únicament amb els tres protagonistes principals, començant com si es tractés d’un vodevil existencial però que avança cap a l’abisme, cap a la foscor: Hedda desesperada perquè a l’àtic que acaben d’estrenar no hi ha cobertura, ni wifi, ni fibra i que per connectar-se a la xarxa cal sortir a la terrassa. Jorgen, el marit de Hedda, un bon jan que amb prou feines veu el que té davant, que només recorda a Hedda que han caigut en la ruïna després de sis mesos de viatge de noces per Amèrica del Sud i la compra de l’àtic. I l’Ejlert, despistadot i desendreçat, és l’autor del manuscrit i és el personatge que fa esclatar el conflicte de la vella parella amiga. Una posada en escena que promet sorpreses i que no permet que ningú deixi de seguir, per la suggerent interpretació dels tres personatges, durant gairebé una hora i mitja. A destacar l’actriu Júlia Barceló que teixeix artesanalment el personatge de Hedda, noia que vol dinamitar la vida a la vegada que la construeix, amb tots els registres que aquest mite femení permet. Val la pena!!

    17/03/2017

Articles relacionats

Júlia Barceló: «Si Hedda Gabler fos un personatge masculí, no s'hauria tractat tan injustament»

Júlia Barceló: «Si Hedda Gabler fos un personatge masculí, no s'hauria tractat tan injustament»

20 març 2017

Últimament no para de treballar. L’hem vist a L’Avar del Teatre Goya i a L’Hostalera de la Biblioteca de Catalunya. Ara és al Teatre Lliure amb Filla del seu pare, una versió de Hedda Gabler irreverent i atrevida dirigida per Pau Miró. Potser encara no és una cara coneguda, però val la pena que memoritzeu el seu nom: Júlia Barceló. Una actriu magnètica i amb molta llum que en aquesta revisió del text d’Ibsen demostra el seu talent regalant-nos una Hedda fascinant que, en molts moments, no necessita més que la mirada per dir-nos-ho tot.

Tot i que és el setè espectacle de la Solitària, és el primer cop que els tres actors de la companyia, a qui hem de sumar Pol López i Pau Vinyals, poden ser junts a l’escenari. La rebuda no podia ser millor: entrades exhaurides abans d’estrenar. Queda clar que necessita una vida més llarga. 

Llegir més... e