Sinopsi

Un bailaor que ha combinat el seu art amb les formes més noves de la dansa contemporània convida a pujar a l’escenari artistes dels estils més diversos i organitza una festa que, com la vida, és, a la vegada, celebració i guerra.

A Israel Galván l’hem vist incorporant al seu flamenc tècniques, passos i idees que procedeixen de la dansa teatre o de la dansa contemporània. I aquesta voluntat de repensar la pròpia manera de ballar a partir de la manera de ballar d’algú altre, de ballar amb d’altres fugint alhora de les coreografies de grup, el porta ara a compartir escenari amb vuit artistes ballarins i músics. Ells posen en comú els seus talents a la vegada que es rebel·len contra l’espai i el temps, en una festa que és, alhora, guerra i rebel·lió. S’expressen amb un llenguatge propi fet de la suma de tots els llenguatges que utilitzen: el de la dansa contemporània i el del flamenc, el de la performance, el de les onomatopeies i els sons guturals, el de les paraules dites en els idiomes més diversos…

Sí, aquest és un espectacle polifònic construït a partir de la recerca de la màxima llibertat pròpia d’Israel Galván; de les investigacions en el món del folk i el rock de la violinista, cantant i ballarina Eloísa Cantón; del talent a la guitarra d’Emilio Caracafé (un dels molts artistes nascuts al barri de Las 3.000 Viviendas, a Sevilla); del flamenc tradicional del bailaor (i pianista, cantaor, percussionista, i palmero) de Cadis El Junco; de l’art del bailaor de Màlaga Ramón Martínez; dels paisatges invisibles que el cantaor i estrella de la música independent Niño de Elche crea amb la veu i la guitarra; de la combinació de dansa contemporània, teatre físic i butoh de la japonesa Minako Seki; de la presència imponent de l’artista gitana Uchi; de la veu de l’artista tunisiana Alia Sellami, formada en música àrab, lírica i jazz… Totes aquestes veus i presències  formen part d’una festa escènica que parteix del flamenc però que troba tota la seva força en la diversitat.

Sinopsi

Un bailaor que ha combinat el seu art amb les formes més noves de la dansa contemporània convida a pujar a l’escenari artistes dels estils més diversos i organitza una festa que, com la vida, és, a la vegada, celebració i guerra.

A Israel Galván l’hem vist incorporant al seu flamenc tècniques, passos i idees que procedeixen de la dansa teatre o de la dansa contemporània. I aquesta voluntat de repensar la pròpia manera de ballar a partir de la manera de ballar d’algú altre, de ballar amb d’altres fugint alhora de les coreografies de grup, el porta ara a compartir escenari amb vuit artistes ballarins i músics. Ells posen en comú els seus talents a la vegada que es rebel·len contra l’espai i el temps, en una festa que és, alhora, guerra i rebel·lió. S’expressen amb un llenguatge propi fet de la suma de tots els llenguatges que utilitzen: el de la dansa contemporània i el del flamenc, el de la performance, el de les onomatopeies i els sons guturals, el de les paraules dites en els idiomes més diversos…

Sí, aquest és un espectacle polifònic construït a partir de la recerca de la màxima llibertat pròpia d’Israel Galván; de les investigacions en el món del folk i el rock de la violinista, cantant i ballarina Eloísa Cantón; del talent a la guitarra d’Emilio Caracafé (un dels molts artistes nascuts al barri de Las 3.000 Viviendas, a Sevilla); del flamenc tradicional del bailaor (i pianista, cantaor, percussionista, i palmero) de Cadis El Junco; de l’art del bailaor de Màlaga Ramón Martínez; dels paisatges invisibles que el cantaor i estrella de la música independent Niño de Elche crea amb la veu i la guitarra; de la combinació de dansa contemporània, teatre físic i butoh de la japonesa Minako Seki; de la presència imponent de l’artista gitana Uchi; de la veu de l’artista tunisiana Alia Sellami, formada en música àrab, lírica i jazz… Totes aquestes veus i presències  formen part d’una festa escènica que parteix del flamenc però que troba tota la seva força en la diversitat.

Opinions de l'espectacle 2
  • Alba Cuenca Sánchez
    Alba Cuenca Sánchez
    Teatre Barcelona
  • Mercè Rubià
    Mercè Rubià
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
Enllaç copiat!