Sinopsi
SINOPSI
El poema comença amb la trobada de Virgili amb Dante, que s’ha perdut en una selva i ensopega amb bèsties salvatges. Virgili li confessa al poeta que ha vingut en nom de Beatriz, una dama virtuosa, i el condueix per un llarg viatge de redempció que comença a l’Avern: aquí, van passant per cercles infernals: “els infeliços que mai van estar vius”, ” els nens que no van poder rebre el baptisme abans de morir “i persones de grandesa espiritual com Virgili, que van intuir la revelació divina.
En el segon cercle ja l’Infern es mostra amb tota propietat amb Minos, una mena de jutge. En els cercles superiors habiten els que es van deixar guiar per la incontinència; en els inferiors, els que van respondre als seus més baixos instints. Després es descriuen els perversos, que al final de les seves vides van quedar sols; els luxuriosos, vençuts pel pur plaer sexual; els avars; els malalts d’ira, condemnats a colpejar-eternament enfonsats en el fang … Escenes monstruoses, el mal d’una manera directament visual …. Després arriben a l’Purgatori: una muntanya envoltada de precipicis, i allà les ànimes han de consagrar-se al Bé per expiar les seves culpes i ser finalment salvades per Déu. Dante assisteix a l’ascens de l’ànima del poeta Estacio cap al cel després d’haver estat purificat.
Al final entren al Paradís on Dante aconsegueix la màxima perfecció espiritual: veu les processons simbòliques, els misteris de la fe, i en un núvol de flors disposada pels àngels aconsegueix veure a Beatriz (el seu amor, la seva redemptora, la seva inspiració per superar el llarg camí). Com a viatger per una terra desconeguda, Dante és acompanyat per successius guies que són també els seus mestres en el viatge poètic (Virgili i Estacio) i en el de la fe.
