La capsa de cafè

Hi ha espectacles que convencen crítica i públic per la seva contundència, la perfecció del seu text o per la seva originalitat. D’altres, en canvi, simplement, es fan estimar. Com si es tractés d’una invitació a prendre una tassa de cafè al menjador de casa seva, la companyia Cametes Teatre ofereix una d’aquestes petites propostes que deixen bon sabor de boca per la seva delicadesa, el seu esperit tendre i l’amor pels petits detalls. Pensada com a espectacle de proximitat, el carisma de les actrius i els pocs elements escenogràfics generen una atmosfera francament acollidora que transmet un bon rotllo força engrescador. La història explica la relació entre quatre germanes que han perdut a la seva mare recentment i com, entre totes, tracten de tirar endavant, mirar la vida de cara i solucionar els obstacles emocionals de cadascuna. L’únic problema que té aquest muntatge tan tendre, en realitat, és que es troba a faltar un desenvolupament més minuciós dels conflictes dels personatges. El naturalisme de l’espectacle és el seu fort i amb això en podríem tenir prou. Però, segurament, si cada dificultat que va sorgint servís per avançar cap a un clímax final més intens i cohesionat amb una història global, en comptes de resoldre’s d’una manera fugaç i separada, només amb l’estima i les bones intencions fraternals, el resultat seria molt més satisfactori. El que tenim, però, té també un gran valor: una mena de recull de petits episodis com si fossin fotos d’un d’aquells àlbums de records familiar amb els quals a tanta gent li agrada passar les tardes de diumenge.