Johnny Chico és un monòleg escrit per Stephen House, dirigit per Eduard Costa i protagonitzat per Víctor Palmero, que representa el viatge d’un jove en la cerca de la seva identitat. Una oda «fuckgender» que lluita contra la LGTBIQ+ fòbia.

Sinopsi

A Johnny Chico no hi ha concessions, ni tampoc perdó. És només una altra història d’un noi que no quadra amb la realitat on viu, que està en conflicte amb els seus veritables sentiments i la seva aparença, però que, amb tot i això, tracta de sobreviure al món que l’envolta tot i no encaixar en ell mateix i busca el que, en el fons, busquem totes les persones: ser estimades i acceptades.

Cada dos dies una persona homosexual és assassinada al món a causa d’actes vinculats amb l’homofòbia. Amb elevada freqüència, agressions i assassinats contra homosexuals són perpetuats per grups d’individus, o per individus amb problemes d’identitat sexual. Johnny Chico és, sens dubte, una víctima més d’aquest tipus de comportaments que cada dia escoltem a les notícies a l’hora del sopar.

Un Marieta més que s’ha de silenciar a base de cops. Simplement per ser diferent. I nosaltres, com a simples espectadors, veurem i contemplarem la desgràcia de Johnny, però no l’ajudarem a sortir-ne. El deixarem que continuï perdut, angoixat, sol i sense rumb. Johnny té la desgràcia de ser ell mateix. Però que passaria si fóssim un de nosaltres? O un dels nostres familiars? O el nostre fill?…

“Una oda fuckgender en lluita contra la LGTBiq+ fòbia… perquè no importa en absolut qui ets o el que portes posat el que vulguis que siguis ell o ella, home o dona… perquè al final TOT és el mateix quan et despulles.”

Durada:
Idioma:
Castellà
Edat:
A partir de 16 anys
Sinopsi

A Johnny Chico no hi ha concessions, ni tampoc perdó. És només una altra història d’un noi que no quadra amb la realitat on viu, que està en conflicte amb els seus veritables sentiments i la seva aparença, però que, amb tot i això, tracta de sobreviure al món que l’envolta tot i no encaixar en ell mateix i busca el que, en el fons, busquem totes les persones: ser estimades i acceptades.

Cada dos dies una persona homosexual és assassinada al món a causa d’actes vinculats amb l’homofòbia. Amb elevada freqüència, agressions i assassinats contra homosexuals són perpetuats per grups d’individus, o per individus amb problemes d’identitat sexual. Johnny Chico és, sens dubte, una víctima més d’aquest tipus de comportaments que cada dia escoltem a les notícies a l’hora del sopar.

Un Marieta més que s’ha de silenciar a base de cops. Simplement per ser diferent. I nosaltres, com a simples espectadors, veurem i contemplarem la desgràcia de Johnny, però no l’ajudarem a sortir-ne. El deixarem que continuï perdut, angoixat, sol i sense rumb. Johnny té la desgràcia de ser ell mateix. Però que passaria si fóssim un de nosaltres? O un dels nostres familiars? O el nostre fill?…

“Una oda fuckgender en lluita contra la LGTBiq+ fòbia… perquè no importa en absolut qui ets o el que portes posat el que vulguis que siguis ell o ella, home o dona… perquè al final TOT és el mateix quan et despulles.”

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 5
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • María Cabal
    María Cabal
    Teatre Barcelona
  • Eirene Ramos
    Eirene Ramos
    Teatre Barcelona
  • Júlia Duran
    Júlia Duran
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Articles relacionats
Enllaç copiat!