Johnny Chico

Johnny Chico

Johnny Chico és un monòleg escrit per Stephen House, dirigit per Eduard Costa i protagonitzat per Víctor Palmero, que representa el viatge d’un jove en la cerca de la seva identitat. Una oda «fuckgender» que lluita contra la LGTBIQ+ fòbia.

Sinopsi

A Johnny Chico no hi ha concessions, ni tampoc perdó. És només una altra història d’un noi que no quadra amb la realitat on viu, que està en conflicte amb els seus veritables sentiments i la seva aparença, però que, amb tot i això, tracta de sobreviure al món que l’envolta tot i no encaixar en ell mateix i busca el que, en el fons, busquem totes les persones: ser estimades i acceptades.

Cada dos dies una persona homosexual és assassinada al món a causa d’actes vinculats amb l’homofòbia. Amb elevada freqüència, agressions i assassinats contra homosexuals són perpetuats per grups d’individus, o per individus amb problemes d’identitat sexual. Johnny Chico és, sens dubte, una víctima més d’aquest tipus de comportaments que cada dia escoltem a les notícies a l’hora del sopar.

Un Marieta més que s’ha de silenciar a base de cops. Simplement per ser diferent. I nosaltres, com a simples espectadors, veurem i contemplarem la desgràcia de Johnny, però no l’ajudarem a sortir-ne. El deixarem que continuï perdut, angoixat, sol i sense rumb. Johnny té la desgràcia de ser ell mateix. Però que passaria si fóssim un de nosaltres? O un dels nostres familiars? O el nostre fill?…

“Una oda fuckgender en lluita contra la LGTBiq+ fòbia… perquè no importa en absolut qui ets o el que portes posat el que vulguis que siguis ell o ella, home o dona… perquè al final TOT és el mateix quan et despulles.”

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Aquí tenemos la historia de Johnny, un adolescente descubriendo su homosexualidad y de como la sociedad que le rodea y sus malas decisiones le llevan a una espiral de sexo, drogas y decadencia.
    Francamente, un monólogo escrito en los 90 que a mí parecer ha envejecido muy mal a pesar de que el tema que trata es aún vigente.
    El problema del espectáculo es que no paran de ir a la lágrima fácil, a meter drama tras drama. Todo muy tremendista y que hace que no te lo tomes nada en serio.
    Además la iluminación y sobre todo el sonido no acompaña. Esas música de fondo de telenovelas de mediodía… Horrible!!
    El espectáculo lo salva Victor Palmero. Él solo se carga toda la obra a sus espaldas, haciendo que empatices algo con el personaje y sus malas decisiones. Él es e motivo por ir a ver la obra. BRAVO!

    28/03/2022
Articles relacionats
Víctor Palmero: “Johnny Chico és una obra molt oportuna y gens oportunista”

Víctor Palmero: “Johnny Chico és una obra molt oportuna y gens oportunista”

8 març 2022

Johnny Chico basat en un monòleg del dramaturg i poeta australià Stephen House, titulat en la seva versió original Go by night, arriba al Teatre Goya a partir del 14 […]