Joan Vázquez: 20 Anys no són na'

Som una secta els bojos pels musicals, i jo en pertanyo. Motiu més que suficient per gaudir com una ‘berra’ de l’espectacle que celebra els 20 anys d’actor de Joan Vázquez. Però s’hi afegeix que en Joan despulla, aquest cop, l’ànima, i entre humor,  i anar-les fotent, fa riure, somriure i al·lucinar amb la selecció de temes. Anar repassant la seva trajectòria artística des que va fer de coro al primer Rent, passant pel musical més petit, Hair, Mamma mia, on hi ha actuat, i altres temes preciosos com el del musical Once o l’al·leluia de Leonard Cohen que va interpretar amb la Beth Rodergas, acompanyats de la guitarra del gran Marc Sambola.

A banda d’ells dos, els altres cameos de la nit van ser els de Sylvia Parejo (que bona que és!!) i Jordi Coll (quin bon rotllo i que bé empasten, que diríem). Una nit gairebé d’ambient de cabaret, amb una presència escènica que els 20 anys d’escenaris han marcat en l’espontaneïtat d’en Joan.

Destaco, també, que no se n’està de tenir un pianista de primer nivell com el Gerard Alonso. Ja el vam gaudir-ne en el Paquito, també com a compositor. La jove Laura Gonzalez Ballbé, i també el saxofonista Jofre Alemany, fan del monòleg un espectacle complet i teatral. Per que podria ser i ho és la vida d’en Joan, però també podria ser la del personatge que  ell representa.

L’espectador gaudeix i veu com ell també ho fa. Per tant, aquests divertiments, per mi, ja els pot anar fent més sovint. No cal esperar xifres rodones ni motius especials.

Per molts anys Joan!! i com diu la meva mare, “que puguem fer les mateixes obres amb els mateixos manobres”

 

Carme Canet

Companyia de teatre i altres cultures

 

 

20 Anys no son ná és més que un repàs a la trajectòria dels 20 anys (ja?!) de Joan Vàzquez. No ben bé un concert sinó més, tot un show. Un autohomentage, retrospectiu, cançons (i quines cançons!), conèixer una mica el Joan Vázquez persona, i molt, molt espectacle. Perfectament acompanyat per Gerard Alonso (Ciutat de Gespa) al piano, amb Jofre Alamany al saxo i Laura G. Ballbé (Broadway a cappella), que no només l’acompanya  sinó que és part del contingut dramatúrgic, en el paper d’alumna que pot pujar a escena amb un crack, que fa que s’ho creu, dels escenaris.

Veiem, i en algun moment no ha de ser fàcil, el Joan més humà i còmplice. Intel·ligent, divertit, seriós quan toca i autoparòdic, moments gairebé de monòleg, amb anècdotes i pulles (aquelles que tots pensem) a la professió i companys, des del carinyo. Ambicions, somnis perseguits i assolits, entrebancs, alegries…. que han rodejat molts dels musicals on ha participat, des de les escandaloses audicions de Rent a Mamma Mia (amb espineta de voler interpretar alguna peça de les Dynamos), enamorar-se de projectes, aquell protagonista no del tot guanyat, perseguir actuar allà on es mesura l’èxit (NY i Londres), els referents, papers que ja formen part d’ell com Paquito i propostes fetes per ell com la propera Ocaña.

Al Joan l’acompanyen a cada representació amics i germans d’aventures com Marta Ribera, Àngels Gonyalons, Mariona Castillo, Chipper... El dia que jo hi vaig anar, vaig gaudir (i com!) amb Jordi Coll, que va pujar a recordar un apassionant Hair i  Sylvia Parejo , a més de la veu, simpatia i comicitat total.

Sempre és un autèntic plaer anar a veure qualsevol espectacle de Joan Vázquez.

Des de que vaig descobrir a Joan Vázquez que intento no perdrem cap dels seus espectacles. Alguns fins hi tot els he vist dues vegades. “Something 's Coming” (Almeria Teatre), “Paquito Forever” (Almeria Teatre i Can Ratés), “Ciutat de gespa” (El Maldà i Teatre Gaudí),“Monday#Monday” (Teatre Eòlia)

“20 anys no són na”  sorgeix de l’espectacle “Monday#Monday” que vam poder veure al Teatre Eòlia fa uns mesos enrere. Us deixo el següent enllaç per si voleu llegir la meva recomanació  https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mondaymonday-joan-vazquez-neus-monico-fernandez-160243

Sota la direcció artística de Roger Julià, els arranjaments musicals de Gerard Alonso, rodejat de del seu públic més fidel, dels seus amics i d’alguns companys de professió, en Joan Vázquez fa un repàs d’aquests vint anys de trajectòria artística i professional.

“20 anys no són na”  és un espectacle íntim i proper en el que en Joan Vázquez ens presenta petits tastets d’algunes peces musicals que ha interpretat al llarg d'aquests vint anys, i que d’una manera o altra, han format part de la seva trajectòria artística i personal , com “Hair”, “Merrily We Roll Along”, “Mamma Mia!”,” My Fair Lady”, ”Rent”, “Flor de Nit”, “Paquito Forever”,” Coplas para Ocaña” i “Ciutat de Gespa”,  algunes peces icòniques del seu admirat Stephen Sondheim, així com cançons del seu proper disc “Feeling Good”, una col·lecció d’estàndards del jazz que molt aviat en podrem gaudir.

Passat, present i futur compartit.

Entre tema i tema, ens parla dels seus somnis de nen, del seu anhel per ser artista, de la il·lusió que va sentir quan li van regalar el seu primer micro, dels nervis del primer càsting, del seu primer paper en un musical.

Anècdotes, somnis, il·lusions, lluites, èxits i decepcions.

Records, enyorances i projectes de futur. Il·lusió, entusiasme i agraïment.

Durant l’espectacle l’acompanyen dos músics, Gustavo Llull (piano) i Jofre Alemany (saxo), l’actriu Laura G. Ballbé que interpretant el paper d’alumna, i alguns companys de professió que han estat convidats per l’ocasió, i que han format part de la seva trajectòria artística.

Hi vaig anar el dia de l’estrena (4/11/2019), justament el mateix dia en que es celebrava el vintè aniversari del seu debut artístic amb el musical “Rent” (4/11/1999) al Teatre Principal. En aquesta ocasió els artistes convidats van ser la Mariona Castillo, en Chipper i la Marta Ribera.

Ha sigut increïble !!!

En Joan Vázquez ho té tot, presència escènica, talent, elegància, sensibilitat, la mirada neta i transparent, un somriure captivador i una veu que emociona.

 

 

'20 ANYS NO SON NA' un grandissim espectacle ue Joan Vázquez ha creat per celebrar les dues dècades que porta en el món de la música com a  professional. Són 20 anys d'audicions, treballant com a actor, actuant en musicals i formant a joves cantants.

Dels quatre concerts programats a la Sala Barts, nosaltres vam escollir el d’aquest passat dilluns dia 4, el primer de tots. Com estava anunciat ha estat acompanyat per Mariona Castillo, amb qui va coincidir a “Mamma mia”, Marta Ribera que actualment interpreta el paper de la promesa del doctor a “El jovencito Frankenstein” i Chipper.

Un espectacle preparat amb textos i direcció de Roger Julià i d’ell mateix, direcció musical i arranjaments de Gerard Alonso que l’acompanya  al piano i amb Jofre Alamany al saxo. Col·labora en l’espectacle Laura G. Ballbé amb qui ja vam veure en un dels concerts del cicle #MondayMonday del Teatre Eòlia, el passat 4 de març. (podeu veure aquella ressenya en aquest ENLLAÇ).

Amb la música i la ironia va fent un repàs a la seva carrera i la seva vocació musical que de ben petit es va despertar en ell, recorda quan desitjava un micròfon per sobre de totes les coses però ni ell ni la seva família sabia on es compraven ... a la microfoneria???  Ens parla del seu primer càsting per Rent i el seu debut fa justament 20 anys, un 4 de novembre de 1999, on va veure que realment podia dedicar-se a fer el que li agradava, un primer paper que segons ell, li va canviar la vida.

La perspectiva que dóna el temps i l'experiència dels vint anys de lluita per aconseguir arribar on és ara, li permet realitzar una mena de "revenja" amb el toc d'humor que treu l'amargor d'algunes experiències. Al llarg de les dues hores de concert ha recuperat fragments dels seus personatges musicals a “Hair”, “Mamma Mia”, “Rent”, peces de Sondheim, peces de musicals que no ha interpretat com “Jesucristo Superstar”,  i algunes cançons dels seus espectacles “Paquito Forever”, “Ciutat de Gespa” i “Coples per Ocaña”.

Hem gaudit de valent d'un espectacle íntim, proper, amb un Joan Vázquez que fa gala de la seva enorme satisfacció pel camí recorregut. Un Joan Vázquez que transmet alegria i il·lusió i és capaç d'emocionar-nos amb la seva veu, amb la seva sensibilitat i el seu saber estar.

Realment Imperdible. Magnífic. Quan va acabar ens hagués agradat que tornes a començar ..... No sabem si ens creureu, però aquest espectacle és un dels millors que hem viscut aquests darrers anys. Pell de gallina !!!

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ