Sinopsi

El director d’una institució mig asil mig sanatori toparà amb els seus subordinats arran d’un suposat assassinat que capgirarà l’ordre establert. Una crítica a la burocràcia que és l’inici del teatre més polític de Harold Pinter. Dirigit per Mario Gas.

LES PARAULES DEL DIRECTOR

S’ha escrit molt sobre l’estil de Harold Pinter i les ressonàncies que percudeixen els seus textos. Molt, i de manera molt reduccionista la major part de les vegades. Davant la sorpresa i la dificultat de classificar-lo, resulta més eloqüent inundar de referències ja assimilades els textos que ens inquieten, per col·locar-los així al prestatge d’autors digerits. Ah, sí! Pinter… és clar: grans influències d’aquest i de l’altre, i alhora un dels autors més influents de la segona meitat del segle xx.
L’invernadero, l’establiment de repòs referit per l’autor, és tot el contrari d’allò que sembla o indica la seva pretensió: un indret balsàmic i de rehabilitació. Ben a la inversa, és un espai on s’ha instal·lat l’horror i l’aniquilament psíquic i total, la negligència i el desemparament i, no hi podia faltar, l’assassinat, la desaparició impune i el mutisme institucional.
Vosaltres, honrats ciutadans i seguidors de l’ordre establert, podeu, sense saber-ho, cometre algun error i perdreu la identitat: us convertireu en un número, us rentaran el cervell elèctricament i amb brutalitat i no serà difícil fer-vos desaparèixer
per sempre…
I aquest mecanisme del poder establert és tan ferotge i voraç que s’acabarà autodevorant en aquest indret asèptic, tranquil, fraternal i que quan comença l’acció celebra la festa del Naixement del Senyor.
Atenció! Vigileu… No permeteu que us fiquin allà dins sota cap concepte.
Mario Gas

Idioma:
Castellà
Sinopsi

El director d’una institució mig asil mig sanatori toparà amb els seus subordinats arran d’un suposat assassinat que capgirarà l’ordre establert. Una crítica a la burocràcia que és l’inici del teatre més polític de Harold Pinter. Dirigit per Mario Gas.

LES PARAULES DEL DIRECTOR

S’ha escrit molt sobre l’estil de Harold Pinter i les ressonàncies que percudeixen els seus textos. Molt, i de manera molt reduccionista la major part de les vegades. Davant la sorpresa i la dificultat de classificar-lo, resulta més eloqüent inundar de referències ja assimilades els textos que ens inquieten, per col·locar-los així al prestatge d’autors digerits. Ah, sí! Pinter… és clar: grans influències d’aquest i de l’altre, i alhora un dels autors més influents de la segona meitat del segle xx.
L’invernadero, l’establiment de repòs referit per l’autor, és tot el contrari d’allò que sembla o indica la seva pretensió: un indret balsàmic i de rehabilitació. Ben a la inversa, és un espai on s’ha instal·lat l’horror i l’aniquilament psíquic i total, la negligència i el desemparament i, no hi podia faltar, l’assassinat, la desaparició impune i el mutisme institucional.
Vosaltres, honrats ciutadans i seguidors de l’ordre establert, podeu, sense saber-ho, cometre algun error i perdreu la identitat: us convertireu en un número, us rentaran el cervell elèctricament i amb brutalitat i no serà difícil fer-vos desaparèixer
per sempre…
I aquest mecanisme del poder establert és tan ferotge i voraç que s’acabarà autodevorant en aquest indret asèptic, tranquil, fraternal i que quan comença l’acció celebra la festa del Naixement del Senyor.
Atenció! Vigileu… No permeteu que us fiquin allà dins sota cap concepte.
Mario Gas

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 5
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Gema Moraleda
    Gema Moraleda
    Teatre Barcelona
  • Josep Via Santacana
  • san
    san
Enllaç copiat!