Tot el que necessites per anar al teatre

Invernadero

Invernadero

El director d’una institució mig asil mig sanatori toparà amb els seus subordinats arran d’un suposat assassinat que capgirarà l’ordre establert. Una crítica a la burocràcia que és l’inici del teatre més polític de Harold Pinter. Dirigit per Mario Gas.

LES PARAULES DEL DIRECTOR

S’ha escrit molt sobre l’estil de Harold Pinter i les ressonàncies que percudeixen els seus textos. Molt, i de manera molt reduccionista la major part de les vegades. Davant la sorpresa i la dificultat de classificar-lo, resulta més eloqüent inundar de referències ja assimilades els textos que ens inquieten, per col·locar-los així al prestatge d’autors digerits. Ah, sí! Pinter… és clar: grans influències d’aquest i de l’altre, i alhora un dels autors més influents de la segona meitat del segle xx.
L’invernadero, l’establiment de repòs referit per l’autor, és tot el contrari d’allò que sembla o indica la seva pretensió: un indret balsàmic i de rehabilitació. Ben a la inversa, és un espai on s’ha instal·lat l’horror i l’aniquilament psíquic i total, la negligència i el desemparament i, no hi podia faltar, l’assassinat, la desaparició impune i el mutisme institucional.
Vosaltres, honrats ciutadans i seguidors de l’ordre establert, podeu, sense saber-ho, cometre algun error i perdreu la identitat: us convertireu en un número, us rentaran el cervell elèctricament i amb brutalitat i no serà difícil fer-vos desaparèixer
per sempre…
I aquest mecanisme del poder establert és tan ferotge i voraç que s’acabarà autodevorant en aquest indret asèptic, tranquil, fraternal i que quan comença l’acció celebra la festa del Naixement del Senyor.
Atenció! Vigileu… No permeteu que us fiquin allà dins sota cap concepte.
Mario Gas

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Si tingues que dona un titular al comentari seria ” Divertiment macabre”. Es la vegada que mes m´ ha atrapat un autor com Pinter de qui recordaba ” El Montaplatos” i el seu guió de la pel.lícula “El sirvent”, fins ahir sempre algo hermetic per mi. Invernadero, el nom de un lloc per en teoría millorar la salut i rehabilitarse es un microcosmos del mon actual, i es el lloc aon es posible tot el contrari. Una barreja de teatre del absurd i de la crueltat, tot amanit amb uns cinisme permanent i al mateix temps comic i amarg, gens fácil de conseguir.Si afegim el treball a mida de tots els interprets amb una direccio i posada amb escena que serveix sobretot per resaltar un espai escenic aon l´ horror i el rentat de cervell es habitual,el autoritarime molt present sobretot en la figura del director del recinte, militar fet molt sintomatic.Un espai aon els mecanismes del poder i el maltracte, dominan la situaçio.Tot plegat per arribar a un esgarrifos final, despres de quasi 2 h de somriure i riure i conclusió una vegada mes Pinter de manera molt personal disecciona personatges i situaçions. La força del espai sonor, la il.luminaçio i la música son complements poderosos a una obra total, imagino que la traduççio de Eduardo Mendoza perfecte per acostar le complexitat del text de Pinter de la millor forma en la seva traduçio al castellá. De nou enhorabona Lliure per la programaçio, suma i segeix…..

    12/02/2016
  • san

    Entretenida?graciosa?interesante?Aun me pregunto que cualidad escribir en estas lineas…me fui a los 40 minutos y demasiado que aguante…soporifera.

    12/02/2016