Insults al públic

L’austríac Peter Handke és un escriptor, poeta i director de cinema molt reconegut, especialment, per les seves obres de teatre d’avantguarda dels anys seixanta. Entre elles, Insults al públic(1966) va despertar una controvertida polèmica per la seva vocació anti-teatral que va motivar a admiradors i detractors a aplaudir-lo i atacar-lo amb el mateix èmfasi. A causa del seu minimalisme, sense efectes ni escenografia, la posada en escena d’Incerta Companyia és, bàsicament, funcional, ja que el text no deixa gaire marge de maniobra ni tampoc s’ha sabut superar aquest obstacle. En realitat, el veritable objectiu de l’espectacle és, des d’un plantejament conceptual, deconstruir l’acte teatral i qüestionar el seu llenguatge i les seves imposicions. El problema és que el públic de fa 50 anys no és el mateix que l’actual i, per tant, representar-lo ara pren una dimensió completament nova que des de direcció no s’aprofita. És a dir, la idea d’invertir els papers amb els espectadors, deixar tot el pes sobre la paraula nua i prendre el públic com a únic tema continua funcionant com a dissertació teòrica, però ha perdut impacte i resulta excessivament intel·lectual. En aquest cas, a més, tampoc les actrius no sembla que acabin de creure’s del tot el que fan o bé és que no ho entenen. De manera que, cal aplaudir la valentia de representar una peça tan complexa com aquesta malgrat que la seva elecció sigui l’únic risc que han pres com a companyia.