Sinopsi
L’autor francès Régis Jauffret va escriure el 1988 Histoire d’amour, una novel·la molt particular sobre un professor d’anglès que coincideix casualment al metro amb una noia que li agrada. La seguirà i la violarà, i posteriorment continuarà convertint-la en víctima dels seus accessos de desig psicòtic fins que ella acabi acceptant, amb un cansament malsà, lliurar-se a ell i casar-s’hi. El llenguatge del còmic, dibuixat amb tota la duresa del blanc i negre, i barrejat amb la interpretació, permet a la companyia el distanciament necessari per explorar el tema de la violència física i psicològica, el sadisme i la tortura de què tracta la novel·la, i que no és aliè a la història artística de la companyia ni tampoc a la història recent del seu país. El teatre més clàssic i la interpretació convencional es confronten aquí amb un seguit d’imatges oníriques, kafkianes o procedents de l’inconscient, de manera que es redueix la distància que separa la realitat i els mons interiors, i es crea un univers virtual, imaginari i fantasmagòric. Aquest muntatge tanca una trilogia que inclou també les obres Sin sangre (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco) i El hombre que daba de beber a las mariposas.
Castellà
L’autor francès Régis Jauffret va escriure el 1988 Histoire d’amour, una novel·la molt particular sobre un professor d’anglès que coincideix casualment al metro amb una noia que li agrada. La seguirà i la violarà, i posteriorment continuarà convertint-la en víctima dels seus accessos de desig psicòtic fins que ella acabi acceptant, amb un cansament malsà, lliurar-se a ell i casar-s’hi. El llenguatge del còmic, dibuixat amb tota la duresa del blanc i negre, i barrejat amb la interpretació, permet a la companyia el distanciament necessari per explorar el tema de la violència física i psicològica, el sadisme i la tortura de què tracta la novel·la, i que no és aliè a la història artística de la companyia ni tampoc a la història recent del seu país. El teatre més clàssic i la interpretació convencional es confronten aquí amb un seguit d’imatges oníriques, kafkianes o procedents de l’inconscient, de manera que es redueix la distància que separa la realitat i els mons interiors, i es crea un univers virtual, imaginari i fantasmagòric. Aquest muntatge tanca una trilogia que inclou també les obres Sin sangre (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco) i El hombre que daba de beber a las mariposas.
- Direcció:
Zagal - Autoria:
Régis Jauffret - Traducció:
Carlos González Guzmán - Adaptació:
Zagal
Montserrat Quezada - Direcció tècnica:
Luis Alcaide - Escenografia:
Teatrocinema - Il·luminació:
Luis Alcaide - So:
Matías del Pozo
Juan Ignacio Morales - Vestuari:
Laura Pizarro - Música:
Zagal - Vídeo:
Montserrat Quezada