Comprar entrades per a Helverova noć (La nit d’Helver)

Perquè l'obra és una denúncia a la intolerància, al totalitarisme, als que són amos de "la veritat", als que tracen ratlles per separar els que són bons dels que son dolents, als que... Al escenari una dona de mitjana edat i un xicot d'uns vint anys, discapacitat mental. Quina relació tenen? Perquè viuen junts? Perquè el noi va vestit amb la camisa parda de les SA dels anys 30? Una pila de preguntes que s'aniran desvetllant de mica en mica; molt de mica en mica.

Grans actuacions, boníssima direcció i el públic amb un nus a la gola i un sol pensament: fills de puta, dills de puta... Hem sortit contents, però fets caldo.

Hi ha nits que ho canvien tot. La vida tranquil·la d'una família diferent. La vida tranquil·la d'un poble diferent. De sobte apareixen dos bàndols i tothom té clar en quin està i què ha de fer per salvar-se. Tothom menys Helver. Per a ell tot és com un joc. (recorda, en certa manera, a la vita è bella). El personatge femení, ple de contradiccions i conscient de tot el que està succeint intentarà evitar que el terror es filtri dins de casa.

Helverova nóc ens fa reviure els episodis més foscos de la història des d'una òptica diferent. Un filtre que els exposa de manera encara més crua. Els dos actors fan un treball excel·lent i , juntament amb el director, aconsegueixen que l'obra s'entengui gairebé sense haver de llegir-la. La posada en escena és propera al realisme tot i que hi elements escenogràfics que no acaben de funcionar (algunes visuals dels focus, les parets es belluguen...) però que en cap moment embruten el resultat.

“La nit d’Helver” és una obra del polonès Ingmar Villqist, dirigida pel bosnià Dino Mustafic que es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004 i que arriba a Barcelona de la mà de Kamerni Teatar 55.

Aquesta companyia té en el seu haver una història dura i al mateix temps apassionant, ja que va mantenir la seva missió de "resistència cultural a l'agressió i la barbàrie" mentre Sarajevo era una ciutat assetjada per la guerra. Entre 1992 i 1995, sota les bombes i de vegades només amb la llum de les espelmes, van dur a terme fins vint estrenes d'un repertori sense subscripcions polítiques, nacionals o religioses.

Es tracta d’un drama antimilitarista que es podria situar en qualsevol època o ciutat en temps de guerra, que ens parla d’amor i comprensió, mostrant-nos la part més terrible del ésser humà en moments límit davant dels conflictes; quan la por, el terror i la desesperació esgoten les possibilitats de fugida i impera el valor de l’amor davant de la destrucció .

L’obra transcorre en una ciutat assetjada per la guerra, ambientada en un moviment feixista. Com a espai escènic una humil habitació on viuen la Karla i en Helver (un noi adoptat, amb una discapacitat mental i que té fascinació pel moviment nazi).

Les interpretacions estan molt ben treballades. Tots dos actors estan magnífics i del tot creïbles, l’Ermin Bravo en el seu paper d’Helver ha estat brutal; una interpretació realment brillant. L'actriu Mirjana Karanovic fa un treball excel·lent, viu molt intensament el seu personatge i acaba la funció amb un  desgasts físic i emocional tremendo.

L’obra és molt i molt dura i d’una càrrega emocional brutal.

M’he emocionat moltíssim, pell de gallina i algunes llàgrimes.

Penso que és un dels imprescindibles que no us hauríeu de perdre.

Per als aficionats al teatre sempre és un plaer poder gaudir d'obres d'altres països i, any rere any, el Festival Grec ens ho possibilita amb sobretitulació al nostre idioma. D'aquesta manera, podem gaudir i aprendre gràcies a altres visions, cultures i formes de fer teatre que complementen a la nostra i que, paradoxalment, ens ajuda a entendre-la millor. En aquesta ocasió, tenim l'oportunitat de veure una obra de Kamerni Teatar 55, una companyia procedent de Sarajevo que durant la guerra dels Balcans no va aturar les representacions, actuant enmig de les bombres i la barbàrie. Sens dubte, això és estimar al teatre i, sobretot, creure en ell i ser conscient del seu paper dins la societat, malgrat que avui en dia els hi serveixi oportunament per vendre millor els seus espectacles.

L'obra ens situa en una guerra indeterminada, la qual visquem des de l'interior d'un pis a través de dos únics personatges. En aquest sentit, la història ofereix el que sembla prometre i explora els diferents sentiments de perill que poden aflorar en una situació com aquesta, amb l'afegit que un dels dos personatges té problemes psíquics i no és conscient del que està vivint. Sens dubte, una situació interessant i crua la que ens presenten i que es defensada amb força pels dos intèrprets, però que, personalment, no em va acabar d'enganxar. Comprenc la fredor amb que es relata la història, en sintonia amb el que es vol explicar, però l'exposició d'aquesta em va semblar desendreçada i sovint forçada, com el relat inicial en que es vol traslladar a l'interior d'aquella cuina el reclutament de persones per a la guerra. Es tracta d'una escena ben resolta, però al meu parer no s'adiu dins d'aquesta història. De fet, ens trobem amb diverses escenes que van portant a l'espectador per diferents terrenys, arribant al que veritablement està passant en aquella cuina quan ja estem a l'últim terç de l'obra. En aquest sentit, en ocasions, no em va acabar de semblar ben resolt el delicat equilibri entre la realitat viscuda pel personatge femení i el món alié a la barbàrie que viu el personatge amb problemes mentals, possiblement a causa de deambular com diem que fa la dramaturgia. No obstant, es tracta d'una proposta interessant, que malgrat tenir diverses fisures, ens permet gaudir d'un espectacle ple de força i de bones idees.