Un assaig teatral o una investigació policial? Una dona de la Troia clàssica o una mare del nostre temps? Teatre i justícia són elements protagonistes en un espectacle estrenat durant l’última edició del Festival d’Avinyó.
Sinopsi
A Tiago Rodrigues li agrada adreçar-se directament al públic. Ja ho sabreu si, durant el Grec 2019 Festival de Barcelona vau ser un dels afortunats espectadors i espectadores als qui el director portuguès feia aprendre de memòria (By heart) un sonet de Shakespeare, mentre parlava de memòria i llibertat, en un espectacle que feia venir ganes d’abraçar-lo al final de la funció. Avui, Tiago Rodrigues no només és el director del Festival d’Avinyó, sinó que és el primer director no francès d’aquesta cita teatral, una de les més destacades d’Europa. I encara li agrada adreçar-se directament al públic.
Ho fa un cop més a Hécube, pas Hécube. És una història de teatre dins del teatre, ja que la protagonitza una actriu que assaja el paper de l’Hècuba d’Eurípides i, més concretament, la part de la vídua de Príam. Troia ha perdut la guerra i ella també ho perdrà tot: marit, llibertat i fills. És una dona que vol justícia, potser tant com la dona real que la interpreta. Perquè personatge i intèrpret gairebé s’emmirallen: el fill autista de l’actriu s’enfronta a uns abusos dels quals ella parla i contra els quals intenta lluitar durant el muntatge. El públic assistirà als assajos de l’obra que interpreta la protagonista, però també a una investigació judicial. Trobarà la justícia que busca? La trobarà el seu personatge?
Els punts de trobada entre els mons de l’antiga troiana i el de la mare i actriu d’avui encara es faran més evidents amb l’escenografia, que contraposa dos espais inquietants que es desdibuixen i que trenquen les fronteres entre la tragèdia del mite i el dolor de la vida real.
Amb aquesta història, torna al Grec Festival de Barcelona l’actor, dramaturg i director Tiago Rodrigues, antic director del Teatro Nacional D. Maria II de Lisboa, que ha treballat a Bèlgica, ha actuat per mig món i que, el 2003, va crear la companyia Mundo Perfeito amb Magda Bizarro. Les col·laboracions artístiques i els processos col·lectius són a la base dels seus treballs, que darrerament l’han portat a analitzar fenòmens històrics partint de documents manipulats que al·ludeixen tant a l’esfera pública com a l’àmbit privat. Hecube, pas Hecube es va representar el juliol passat, en el marc de l’Athens Epidaurus Festival, al Teatre d’Epidaure, model precisament d’aquest Teatre Grec que acull avui les noves representacions del muntatge.
