Tot el que necessites per anar al teatre

Hasta agotar existencias

Hasta agotar existencias

Aquest monòleg, que la creadora subtitula molt significativament Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida, és alhora un diàleg directe amb el públic en el que, recurrent amb humor als records i a l’imaginari de la seva vida familiar, basteix un espectacle que incorpora música i vídeo.

Visc amb la idea recurrent de que la meva mare es morirà en qualsevol moment i sense previ avís i que, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la. Enfoco la meva atenció cap a la seva aparença (i hi desvio el meu pànic): sé que res del que li posi li farà justícia, però ella ja no hi serà per portar-me la contrària o per protestar. No serà ella, serà una cosa; un cos amb el qual em relacionaré d’una altra manera i al qual li podré fer un munt de filigranes, el que no se li fa a una mare quan està viva: retorçar, masegar, flairejar, pessigolles, pessics. Però a una mare morta sí que se li podria fer, no? Un cop morta no es queixa.           

Verónica Navas Ramírez

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració
Articles relacionats
Ernesto Collado i Quim Girón estrenen nou espectacle al cicle Noves Escenes de La Pedrera

Ernesto Collado i Quim Girón estrenen nou espectacle al cicle Noves Escenes de La Pedrera

26 abril 2017

El proper dimecres 10 de maig torna el cicle Noves escenes de La Pedrera. L’emblemàtic edifici modernista es converteix, un any més, en un punt de trobada de les arts escèniques contemporànies a […]