Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Hamlet

Hamlet

El gran antiheroi shakespearià arriba al Lliure per posar a prova, un cop més, la seva incontestable i contemporània profunditat humana. Sense Shakespeare no som res. Sense Hamlet, no som ningú.

LES PARAULES DEL DIRECTOR

Què ens passa? Per què aguantem la burla d’aquests temps, l’abús dels opressors, els insults dels superbs, l’amor menyspreat, la lentitud de la justícia, la poca vergonya del qui mana o la violència dels indignes contra el mèrit pacient? Cal desenterrar més actes corruptes? O encara queda terra que els tapi als nostres ulls? Ens calen proves més sòlides? És la consciència qui ens fa covards a tots i fa que els colors naturals de la nostra determinació es tornin pàl·lids sota l’ombra del pensament i que les grans causes i els objectius més elevats, amb tanta reflexió, es desviïn del camí i perdin el nom d’accions? La por ens frena? Som prínceps a Elsinor? Som o no som?
Som, potser parlo de la meva generació, conscients de la putrefacció del regne, de la corrupció dominant, sabem que es pot somriure i ser un canalla al mateix temps. Com en una presó, no trobem la sortida, i totes aquestes coses ens fa sentir indignats i desconcertats alhora. Ens preguntem què hem de fer. Voldríem articular respostes i accions encertades contra tot això. I quan ens aturem per estudiar com fer-ho, una vegada i una altra topem amb contradiccions que no sabem superar. No sabem resoldre amb determinació el nostre paper, perquè ja no ens creiem aquesta tragèdia de venjança. Som Hamlet.
Pau Carrió

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui per fi he pogut veure al Lliure aquesta obra que l’espera ha estat llarga però ha valgut la pena. Una magnífica adaptació als nostres dies de Pau Carrió però respectant l’essència poètica del clàssic original. Una magnífica escenografia diàfana i freda sense atrezzos, només unes portes que s’obren i es tanquen perquè entrin els personatges. Res que et pugui distreure, només sentir d’a prop les paraules, els gestos. Carrió trenca la quarta paret fent que els actors, parlin, saludin, mirin als ulls i facin que el públic deixi de ser un simple espectador i passi a ser part del muntatge. Un Pol López que riu, plora, balla, embogeix. Un Pol López que canvia de registre de veu, d’expressió de forma sorprenent. Un Pol López que et té atrapat des del minut un. Un Pol López BRUTAL. La resta de personatges estan interpretats amb un excel·lent treball per un gran repartiment integrat per Eduard Farelo (Claudi), Xicu Masó (Poloni / enterrador), Rosa Renom (Gertrudis), Marc Rius (Laertes / Guilderstern), Maria Rodríguez (Ofelia) i Pau Vinyals (Horaci / Rosencrantz). Cada nova obra que veig interpretada per Pol López fa que la meva admiració cap al seu treball vagi in crescendo, i avui us asseguro que m’ha emocionat i perquè no dir-ho, saltar alguna llàgrima. Un Hamlet que tarderé a oblidar. Espero la reposin i no fa falta que digui que és imprescindible. Jo repetiré

    13/04/2016

  • 12345

    Josep Via Santacana

    Vaig asistir a Hamlet amb unes expectatives molt altes per tot lo referenciat sobre aquesta obra i especialment sobre el treball interpretatiu de Pol López i aixó de entrada pot facilitar la decepçió, en absolut . Considero la seva interpretaçio es genial, m atreviria a dir el millor Hamlet posible, autentic, absolutament creible i proper en tot moment a nosaltres, els gracies a la capacitat de comunicaçio seva i de tot l ´equip artistic amb una versió i direççio de Pau Carrió, que com abans habia fet amb “Ivan i els gossos” forman un tandem perfecte.Reconec no soc dels que Shakespeare els hi entra facil, dons aquesta vegada m he sentit com abduit desde el primer moment fins al final, una adaptaçio de Pau Carrió absolutament vigent i al mateix temps fidel al text original. El rest del repartiment al millor nivel, en papers fets a mida. Caldria afegir l acert del espai escenic, la iluminació, el so, tot perfecte al servei de una interpretaçio genial, per acabar nomes desitjar que en futurs treballs mantingui el nivell, d´ aquesta interpretaçio,conscient de la imposibilitat de superar-ho,la seva joventut fa que ha arribat al maxim, molt aviat i mantenirse amb aquet nivell de excelencia, no sera facil. Sense dubte qualsevol premi de interpretaçio de aquesta temporada a paper protagonista te un candidat de entrada que no admet discursió a l´hora de ser escollit.Absolutament imprescindible per els teatreros i recomat per a qui li agradi el teatre, despres de aquest Hamlet cambiara de opinió .

    14/04/2016

  • 12345

    Josep Via Santacana

    Disculpes com es facil deduir volia dir al final que era recomanat per a qui NO li agradi el teatre dons despres de aquest Hamlet considero cambiara de opinió, al reves de lo escrit en forma erronea,faltaba el NO

    14/04/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una de les millors versions mai vistes d’aquest clàssic, portada als escenaris de casa nostra per Pau Carrió, responsable tant d’haver escrit com dirigit aquesta versió extraordinària amb un Hamlet actualitzat. Un espectacle d’aquells que en diem rodó i imprescindible. La interpretació de Pol López és brutal! Impressionant la quantitat de registres i expressions que és capaç de fer durant les més de dues hores que dura la representació. És realment extraordinari veure com treballa. Però tampoc hem de menysprear a la resta de repartiment perquè han estat tots extraordinaris. Quasi tres hores que m’han passat volant, absolutament pendent del que passava a l’escenari amb un Hamlet que he sentit proper – també literalment doncs l’he tingut a quatre pams durant un moment de la representació – i que m’ha fet vibrar i aplaudir amb ganes. Brutal!!! Ho sento pels que no heu pogut venir doncs les entrades estan exhaurides!

    22/06/2017

  • 12345

    Anna

    Como siempre, voy al revés del mundo. Entre las opiniones (exageradas) de la gente y que el espectáculo llevara meses con las entradas agotadas, esperaba algo más impactante pero no ha sido así. Pol López me encantó en El Curiós Incident del Gos A Mitjanit (el montaje completo me pareció una maravilla). Y en muchos momentos me recordaba al personaje de esa obra, lo cual, para mí, era muy extraño y poco adecuado. En numerosas ocasiones no entendía lo que decía. Me ha gustado más el resto de la compañía que él. Lo poco que había de espacio sonoro me ha parecido un desastre. Adoro a Benjamin Clementine, pero no pega, no crea la atmósfera adecuada (y menos a ese volumen atronador). No dudo de que López es un gran actor pero me parece exagerado todo lo que he oído acerca de este espectáculo.

    27/06/2017

  • 12345

    Hebert

    Una de les propostes amb més “hype” de la temporada passada i aquesta. És curiós: hi hauria d’haver una paraula per definir que el que no t’atreu d’una cosa és allò que t’agrada. D’entrada (una altra heretgia, i van…) el Pol López em cansa una mica, manies meves (la dicció i cantarella habituals), jo acabava de llegir l’obra i tenia ganes de Hamlet ben seriós i tràgic i em trobo humor (massa i en crescendo), interpel·lacions al públic i arrufo el nas. Així que a la mitja hora estava decebut.
    Però llavors me n’adono que és “Hamlet by Pol López” i caic, ara sí, en que aquest actor és enorme. Omple un escenari grandíssim, alt, que empetitiria a qualsevol, però no a ell. I no li treus els ulls de sobre. Una bèstia escènica, que s’ha fet seu el personatge i li ha donat una (o dues) voltes i sí, veus la seva bogeria i dolor i l’entens. I ja hi haurà més oportunitats de veure un Hamlet sobri però no tantes de veure aquesta adaptació.

    El meu millor: quan balla, sol, “Alors on danse”. Ho dic seriosament: potser la millor escena que he vist aquest any.
    El menys millor: Hamlet al Lliure. Una de les propostes amb més hype de la temporada passada i aquesta. És curiós: hi hauria d’haver una paraula per definir que el que no t’atreu d’una cosa és allò que t’agrada. D’entrada (una altra heretgia, i van…) el Pol López em cansa una mica, manies meves (dicció i la cantarella) i jo acabava de llegir l’obra i tenia ganes de Hamlet ben seriós i tràgic. I trobo humor (massa i en crescendo), interpel•lacions al públic i arrufo el nas. Així que a la mitja hora estava decebut. Però llavors me n’adono que és “Hamlet by Pol López” i caic, ara sí, en que aquest actor és enorme. Omple un escenari grandíssim, metàl•lic, alt, que empetitiria a qualsevol, però no a ell. I no li treus els ulls de sobre. No pots. Una bèstia escènica, que s’ha fet seu el personatge i li ha donat una (o dues) voltes i sí, veus la seva bogeria i dolor i l’entens. I ja hi haurà més oportunitats de veure un Hamlet sobri però no tantes de veure aquesta adaptació.
    El meu millor: quan balla, sol, al ritme modern de quelcom que em recordava els Louise Attaque. Ho dic seriosament: potser la millor escena que he vist aquest any.
    El menys millor: S’ha d’estar ben boig per caure rendit davant aquesta Ofèlia.tan fluixa i desdibuixada.

    02/07/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Pol López, el Hamlet del 'No future'

Pol López, el Hamlet del 'No future'

15 març 2016

Pol López és Hamlet. Després de fascinar el públic amb el Cristopher d’El curiós incident del gos a mitjanit que li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona, ara encarna el gran antiheroi shakesperià dirigit, un cop més, per Pau Carrió, amb qui ja va coincidir a Victòria d’Enric V i Ivan i els gossos. Eduard Farelo, Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez i Pau Vinyals completen el repartiment d’un muntatge que ja porta setmanes amb totes les localitats exhaurides.

Llegir més...n