Tot el que necessites per anar al teatre

Gelabert Azzopardi: Framing Time

Gelabert Azzopardi: Framing Time

Gelabert Azzopardi, un dels grans referents de la dansa catalana ha creat un solo per a una companyia que és la dipositària del llegat d’un mite del ballet: White Oak Dance Project, fundada per Mikhaïl Baríxnikov. A Framing Time, la llum també balla, i ho fa al so d’una de les obres del compositor contemporani Morton Feldman.

Sinopsi

L’any 2003, Cesc Gelabert va crear el solo In a Landscape per ser interpretat per  la companyia White Oak Dance Project, fundada per Mikhaïl Baríxnikov i Mark Morris el 1990. Ara, el coreògraf torna a col·laborar amb Baryshnikov Productions, un altre cop en una peça en la qual és l’únic ballarí. O potser no. Perquè en aquesta coreografia, en què l’artista evoluciona al so tranquil, gairebé absent, de la composició de piano Triadic Memories de Morton Feldman, el moviment i la música són tan protagonistes com la mateixa il·luminació. I és que una part fonamental de la proposta està construïda a partir de llum, color i elements escenogràfics. Tot va començar l’any 2015, quan el pianista Pedza Muzijevic va demanar a l’escenògraf i dissenyador d’il·luminació Burke Brown que s’encarregués de la posada en escena d’un concert durant el qual s’interpretaria l’obra de Feldman. Morton Feldman és considerat un compositor pioner del minimalisme i autor d’una música que té en la pintura abstracta un clar referent visual. La col·laboració entre Brown i Muzijevic ha evolucionat des d’aleshores gràcies a Gelabert, que ha aportat al muntatge no només un moviment tan precís com enigmàtic, gairebé místic, sinó també un seguit d’elements escultòrics que formen part de la coreografia. Framing Time es va estrenar a Nova York la tardor passada.

Es tracta d’una col·laboració entre una companyia nascuda “per donar veu als directors, coreògrafs i artistes més innovadors del món” i un creador català amb una dilatada experiència, que va deixar l’arquitectura per dedicar-se a la dansa. A finals dels anys 70, Gelabert va treballar a bastament a Nova York, presentant creacions als escenaris de La MaMa i The Kitchen. Va tornar a Barcelona per formar, l’any 1985, la seva pròpia companyia amb Lydia Azzopardi. Amb un vincle estret amb el Teatre Lliure, Gelabert Azzopardi ha creat més d’una trentena d’espectacles i ha col·laborat amb grans noms de l’escena que van de l’actriu Núria Espert i la soprano Montserrat Caballé a la cantant Milva, passant pel músic i creador escènic Carles Santos o l’artista plàstic Frederic Amat, entre molts d’altres.


Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració
Articles relacionats
8 propostes del Grec amb nom propi

8 propostes del Grec amb nom propi

25 juny 2019

TONI GOMILA Denúncia, ironia, humor, veritat i dubte en un nou text original del polifacètic mallorquí Toni Gomila. Rostoll cremat és una al·legoria de l’ambició i la cobdícia humana reflectida […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

17 juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]