Tot el que necessites per anar al teatre

Filoctetes

Filoctetes

Una nova lectura de la darrera obra escrita pel dramaturg grec, que ens parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques. El muntatge  converteix les dones en un contrapès a la cultura bèl·lica pròpia del món masculí.

Explica la mitologia que Filoctetes, un dels herois grecs que participaven en l’expedició que havia de destruir Troia, va ser mossegat per una serp. I la seva ferida infectada feia tanta pudor i els seus crits de dolor incomodaven fins a tal punt els seus companys d’expedició que el van deixar abandonat a l’illa deserta de Lemnos. Anys després d’aquesta traïció, els seus companys de viatge, entre els quals Ulisses, incapaços de vèncer la resistència troiana, decideixen anar a buscar Filoctetes i aconseguir el seu arc, una arma màgica i definitiva que li havia donat Hèracles, fill de Zeus. Intuint la resistència de Filoctetes als desitjos dels companys que el van trair, Ulisses es fa acompanyar de Neoptòlem, fill d’Aquil·les, que havia estat el millor amic del guerrer abandonat. El jove aspira a formar part de l’elit, per la qual cosa haurà d’arrabassar a Filoctetes la seva arma. Però en aquesta operació s’haurà d’enfrontar als seus propis escrúpols. Ha de comportar-se de manera èticament justa o bé ha de servir el seu país abans de res i mantenir una conducta poc honorable per aconseguir l’arma que derrotarà els troians? Es tracta de servir-se del dolor i el patiment aliè, convenientment manipulats per un Ulisses convertit en encarnació del poder. El director Antonio Simón signa una posada en escena que converteix el clàssic cor de les tragèdies gregues en un cor femení, contrapès a la testosterona que omple una història de poder, de guerres i de traïcions. Una proposta que extreu del text original tot de referències al món contemporani en presentar-nos uns personatges corruptes, depravats i mediocres que s’imposen, potser com passa avui, a uns personatges èticament positius que moren en la batalla o són exclosos de la col·lectivitat.

Una producció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Bitò.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Desigual interpretación y puesta en escena de una tragedia clásica poco representada.

    06/08/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir i com a cloenda del Grec d’aquest any, vaig estar veient aquesta obra de Sòfocles amb una versió de Jordi Casanovas i dirigida amb gran encert per Antonio Simón. Tot i que l’acció transcorre a l’illa de Lemnos, Simón ha volgut traslladar el missatge a l’actualitat i com a prova d’això a la roca es projecta un rètol que diu “Lemnos MMXXVIII”. El tema que no decau en cap moment, en poques paraules tracta una història que té com a fons la guerra de Troia, i en particular sobre l’abandonament de Filoctetes en una illa deserta a causa dels mals que patia, durant deu anys. Però Ulises el va a buscar quan s’assabenta que l’arc d’Hèrcules que té en el seu poder Filoctetes és necessari per posar fi a la guerra entre grecs i troians. Això condueix a una sèrie de missatges i reflexions, el no a la guerra, la corrupció i les mentides i enganys que són capaços els governants en benefici seu i no del poble, però també ens parla d’amistat i de lleialtat i honradesa aquesta en la figura d’Neptólemo. Una posada en escena molt aconseguida en una platja de sorra volcànica, un vaixell semi enfonsat (on malviu Filoctetes) i unes magnífiques projeccions a la roca que enriqueixen les accions dels seus personatges i on fins i tot es pot veure l’arribada amb avió d’Ulises a l’illa. Pel que fa a la interpretació dels cinc personatges sobre qui recau el major protagonisme, és Pedro Casablanc (Filoctetes) perfectamnete caracteritzat i un excel·lent i difícil treball. Pepe Viyuela (Ulises) encara que solvent, en alguns moments m’ha donat la sensació de sobreactuat i Félix Gómez en el seu personatge de Neptólemo el treu de forma extraordinària. Els altres dos actors Samuel Viyuela (Corifeo) i Miguel Rellán (Hércules) encara que intervenen poc compleixen perfectament. Els mariners de l’obra original, en aquesta ocasió s’ha substituït per un cor de set nimfes. Els seus moviments i coreografies res a objectar, però quan les set parlen a l’uníson hi ha una descoordinació que en alguns moments costa entendre el que diuen. Si és falta d’assaig, s’hauria d’haver solucionat. De tant en tant em ve de gust veure teatre clàssic i aquesta vegada anava una mica escèptic, potser per ser una obra que desconeixia, però la veritat és que he rebut molt més del que esperava i ho he passat francament molt bé.

    01/08/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Acabamos el Grec con una gran tragedia griega. De las que me gusta.
    La verdad es que este Filoctetes me ha sorprendido. Para bien y para mal!
    Para bien decir que los actores han estado a la altura (excepto ese Filoctetes sobreactuado y que con ese tono neutro se lamento me ha aburrido soberanamente).
    Para mal los pelucones imposibles de las ninfas y del propio Filoctetes que no dejaban ver la cara del actor. Mala caracterización para mi gusto (pesadez maxima con esto de hacer tragedias griegas con los actores vestidos de traje )
    De todas formas la he disfrutado y ha sido un buen cierre para este Grec que ha sido maravilloso!

    01/08/2018