Expedient K

Carta al pare, de Franz Kafka, és un dels documents epistolars més punyents del segle XX, ja que suposa una llarga llista de retrets de l'autor de Praga al seu progenitor i exemplifica algunes de les obsessions de l'escriptor. Desconec si l'espectacle de Susanna García-Prieto i Alex D. Capo va néixer amb la voluntat de posar veu a aquestes paraules o bé si les paraules en si van ser triades per il·lustrar l'exorcisme que se'ns presenta a escena. Sigui com sigui, el fet de presentar el text de Kafka com a resultat d'un experiment parapsicològic és realment enginyós i molt efectiu. És cert que es nota a faltar un desenllaç més contundent o un millor encaix estilístic,  però la brillant interpretació de Dafnis Balduz ens fa oblidar qualsevol carència.  Aquest actor, del que l'any passat vam poder admirar la seva explosiva performance a El zoo de vidre, ens sorprèn a cada nou projecte i, gràcies al seu talent, creiem que està cridat a grans coses...

...utilitzant un joc de miralls amb cent anys de distància entre uns i altres. Hàbil dramatúrgia de Susanna Garcia-Prieto, bona direcció de Àlex D. Capo i excel·lent interpretació de Dafnis Balduz. Què més? Felicitats al círcol Maldà per programar coses bones i interessants. Aquesta relectura de Kafka pressuposa amor i admiració pels mestres —mestres antics com diria Bernhard— i això és d'agraïr, però que consti que no és una adaptacó de res. Ès una obra nova que beu de Kafka i de "altres mestres" més moderns. M'atraveixo a dir que és una obra d'art. No us la perdeu.

L’obra “Expedient K” que hem vist al Círcol Maldà està basada en l’obra de Franz Kafka “Carta al pare” i ha estat adaptada per l'escriptora Susanna Garcia-Prieto i dirigida per Alex D. Capo (tots dos presents aquesta nit a la sala). L’estrena ja es va fer anteriorment al Teatre Principal de Vilanova (2013), que va donar suport a la producció i també la vam poder veure al Círcol Maldà la passada temporada.

En aquesta ocasió el públic estem col·locats en forma d’ela i com escenografia només hi ha una butaca en mig de la sala. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per en Dafnis Balduz, actor vilanoví, que interpreta d’una manera molt ben diferenciada als dos únics personatges que hi intervenen en l’obra, en Carles i en Franz. Personalment m’agrada molt més la seva interpretació d’en Franz, potser per la força del personatge o possiblement perquè és més difícil a l’hora d’interpretar. Podríem classificar el text de dramàtic i misteriós amb petits tocs d’ironia. La il·luminació i els efectes sonors (utilitzats com a conductors de l'acció dramàtica per fer evolucionar l'obra) han estat part important de la representació, recreant dos moments situats en el mateix espai, però allunyats en el temps.

Haig de reconèixer que m’encanta Kafka i tot el misteri que l’envolta i l'obra "Carta al pare" és un dels relats que més em va agradar quan el vaig llegir. Per tant no ens podíem perdre aquesta proposta, que penso que és, a més a més, una oportunitat pels qui el vulguin descobrir, ja que poques vegades tenim la sort de poder veure dalt d’un escenari textos d’aquest escriptor; possiblement degut a la dificultat que comporta a l’hora d’interpretar-los.

La representació està dedicada a l’Anna Lizaran, en reconeixement de l’amistat i recolzament que en Dafnis va tenir per part de l’actriu des de que van compartir repartiment en la pel·lícula “Forasters”.