Excalibur i altres històries d'animals morts

Ahir dimarts dia 14, a la Sala Atrium, vam poder veure la peça que obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: "Excalibur i altres històries d'animals morts", "Unheimlich", "La Caja" i "La leyenda del fauno i El viaje".

Aquesta primera proposta, EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS, és una creació dels Hermanos Picohueso, als que nosaltres vam conèixer a la Fira de Tàrrega 2017 amb la proposta “Ningú va als aniversaris a l’estiu”, peça amb la que van iniciar el seu recorregut.

La companyia Hermanos Picohueso, de Mallorca, està integrada per Lluki Portas (actriu, directora i creadora), Diego Ingold (actor, improvisador i artista plàstic), Jaume Miralles (il·luminador i tècnic audiovisual) i Gal·la Peire (productora), quatre artistes amants de la tecnologia que beuen de fonts escèniques, literàries, cinematogràfiques, fotogràfiques, YouTube, històries de les seves àvies i experiències pròpies.

Amb aquesta proposta, persegueixen la voluntat de desdibuixar els rols de cadascun dels integrants de la companyia damunt l’escenari.

L’espectacle té com a punt de partida el joc de taula "Expoli", creat per la mateixa companyia que fa evidents les estructures del poder i del que neix la dramatúrgia de l’espectacle.

EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D'ANIMALS MORTS s'estructura a base de diferents històries relacionades amb les pors mundials i la desconfiança, amb un desplegament tècnic propi de la televisió en directe. Tot des de la mirada dels animals morts que, sense saber-ho, han estat les víctimes col·laterals de les polítiques de la por.

Dolly, la primera ovella clonada de la història, és la presentadora d'un programa de televisió "L'Ornitorracó" que compta amb una corresponsal molt especial, la gossa Laika, el primer animal enviat a l'espai dins una nau especial.

En el programa van apareixent uns rens descongelats a Sibèria, a causa del canvi climàtic, que van morir per l'àntrax, unes gallines sacrificades per la grip aviar, o les vaques sacrificades per la malaltia de les vaques boges i Excalibur, víctima de la suposada arribada de l'Ebola al nostre país.

Una reflexió sobre les epidèmies i catàstrofes d'impacte mundial que han estat utilitzades per part del poder com a mecanismes de por i control. Una reflexió sobre la influència de les grans multinacionals farmacèutiques en la difusió d'aquestes pors.

Una posada en escena arriscada i molt elaborada, amb la utilització del vídeo en directe i la creació d'escenes amb maquetes i elements que "semblen" desordenats a l'escenari.

Una gran espontaneïtat i energia en els quatre intèrprets que traspassa els límits del mateix escenari, provocant ganes de participar. Uns titelles "vives" que ens van deixant anar missatges subtils però efectius sobre la gran manipulació a la que tots estem sotmesos des dels poders econòmics o polítics.

S'agraeix moltíssim poder veure una proposta escènica meditada fins al últim detall i cuinada a poc a poc, amb molts mesos de treball darrere, a la que s'ha d'afegir la implicació total dels actors amb unes interpretacions que creiem són per ells realment estressants i esgotadores.

Una proposta atractiva, jove, fresca i una mica esbojarrada, que ens ha agradat molt.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Aquesta creació dels Hermanos Picahueso obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019 impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Es tracta d'una reflexió sobre les epidèmies com a mecanismes de por i control exercits per part del poder. Encara que la temàtica ja resulti interessant, més ho és el punt de vista i llenguatge triats per aquesta jove companyia.

En primer lloc perquè decideixen contar la història des del punt de vista de les víctimes col·laterals d'aquestes epidèmies i recerques, els animals, i en segon lloc perquè ho fan a través del canal d'expansió favorit d'aquestes epidèmies, la televisió. Així, personatges com l'ovella Dolly, la gossa Laika, les vaques boges o el gos Excalibur malalt d'ébola passen pel plató d'aquest programa de televisió en directe que poc afecte sent cap als éssers humans.

L'ús del vídeo en directe i la creació d'infografies analògiques, al més pur estil d'Agrupación Señor Serrano o Insectotròpics, és sens dubte el tret més diferencial d'aquesta proposta. És cert que a nivell tècnic hi ha alguns moments per millorar, però tal és la seva espontaneïtat i transparència en l'escenari que entres al joc i aquests errors de la realitat no t'arriben a molestar. D'aquesta manera, mentre participes d'un suposadament inofensiu joc de càmeres i titelles, un discurs de denúncia està calant en el teu interior.

En definitiva, una valenta i original proposta escènica on es nota que els creadors s'ho han passat molt bé, i això es contagia a les butaques com si es tractés d'un sobre d'àntrax.

Excalibur... és el primer dels quatre espectacles de què consta la cinquena edició del Cicle DespertaLab, que organitzen la Sala Atrium i la Nau Ivanow. Cal celebrar  que algú a Barcelona aposti i doni recer a propostes de creació que acostumen a treballar als marges, més enllà dels cànons i dels teatres més concorreguts.

Hermanos Picohueso vertebra el seu espectacle a partir de recursos audiovisuals (a la manera d'Agrupación Señor Serrano), titelles, ninots i maquetes que els permeten conjugar amb perícia ficció i documental amb la intenció d'escodrinyar les circumstàncies en què el poder ha desplegat unes mesures concretes i no unes altres a l'hora d'abordar crisis modernes com la grip aviar, l'ebola, les vaques boges, l'Anthrax... Dolly (l'ovella clonada) i Laika (la gosseta de l'espai), com a representants paradigmàtiques de les víctimes col·laterals de les polítiques de la por que ens emmanillen, mostren amb humor ben corrosiu (d'aquell que no fa gràcia) ens acompanyen en un viatge cap al moll de l'os dels mecanismes de control a què som sotmesos.

El procés amb què els Picohueso ens fan baixar a l'infern són efectius perquè es decideixen per la revelació subtil, el silenci i no el crit, el descobriment que et deixa amb la boca oberta, no perquè no hi haguessis pensat mai, sinó perquè el rite, el teatre, l'ha situat en una dimensió que no es conforma amb la denúncia, sinó que interpel·la els espectadors que, de cop i volta, prenen consciència de la credulitat i la pusil·lanimitat que algun dia ens va ser inoculada de forma sibil·lina.

En algun moment trontolla l'estructura d'Excalibur..., potser per l'esforç d'intentar barrejar massa coses i elements narratius que s'entrecreuen i poden despistar el públic. Malgrat tot, aquest teatre dels marges és necessari perquè obre possibilitats per a formes de creació menys subsidiàries dels gustos acomodaticis majoritaris (majoritaris?) i més enderiades a cercar noves mirades, les escrutadores, que són les que compten.

Una de les últimes modes en teatre, o més aviat en el teatre híbrid i experimental, és el live cinema o cinema en directe. Ho hem vist amb els muntatges de l'Agrupació Señor Serrano i també amb Ombra, parla Euridice, que es podria considerar gairebé una superproducció dins del subgènere. La companyia Hermanos Picohueso ha optat pel mateix recurs després de decidir que convertirien el seu espectacle en una mena de programa d'entrevistes protagonitzat per animals. En aquest programa, que s'emet en directe just davant nostre, es parla de la por a totes aquelles amenaces que les farmacèutiques llencen de tant en tant en contra de la nostra salut. I ho fa amb una sèrie de protagonistes que han patit les conseqüències de primera mà: les vaques boges, les aus de la grip A, el ren afectat per àntrax o el gos Excalibur, víctima de l'èbola. Tot plegat presentat per dos grans personatges, fruit de l'experimentació o dels avenços de la ciència: l'ovella Dolly i la gossa Laika.

L'espectacle comença de forma impecable, amb una sèrie d'infografies i imatges creades en directe que donen una idea molt clara de l'estètica escollida. El treball amb els titelles també resulta efectiu, però cap a la meitat les idees tècniques semblen esgotar-se i el resultat es torna més maldestre. Els temes també sembla que deriven cap a trames conspiranòiques i finalment l'objectiu inicial sembla perdre's. Però, sigui com sigui, cal quedar-se amb la idea original, amb un inici molt atractiu i amb alguns personatges irresistibles, com el de la inoblidable Dolly.