Eugenio By Gerard és un espectacle de Gerard Jofra, fill del mític humorista Eugenio.
Sinopsi
Des dels catorze anys va començar a viatjar amb el seu pare aprendre una professió de risc que no és a l’abast de tothom. Diu que pot assegurar que ser Eugenio no va ser fàcil i ser el seu fill tampoc. El grau d’exigència era molt alt i mai no n’hi havia prou, potser conviure amb genis és el que té, però els valors i l’autenticitat sempre hi van ser presents.
Trenta-dos anys després d’infinites converses, se sent orgullós del punt en què es troba i de mantenir viva l’essència i la memòria dels seus pares.
El 2008, va inventar el personatge “Reugenio”, amb la intenció de portar a un escenari el que tants anys havia fet el pare. Dirigint a l’actor que ho interpretava, això li va permetre mantenir viu un humor que no volia que es perdés i el revisquessin noves generacions. Recorrent molts dels escenaris on, d’adolescent, havia estat amb el seu pare.
Ara ha pogut fer una il·lusió realitat i alhora complir una promesa. Primer amb la publicació d’un llibre: Saben aquell que diu; també la realització d’un documental que el va empènyer a publicar-ne un altre: Eugenio. Tot això s’ha pogut culminar portant la vida dels pares i la seva pròpia, a la gran pantalla. Aquesta obra està adaptada per Albert Espinosa i dirigida per David Trueba; i va tenir la sort de fer un cameo. L’estrena d’aquesta pel·lícula serà el novembre del 2023, per a ell significa tancar una bonica etapa de la seva vida i començar un cicle nou, la seva pròpia carrera com a artista.
Ara sí, vol presentar Eugenio By Gerard; trenta-set anys després que, en aquest mateix escenari, ho fes el pare. Ara li toca a ell, a la seva manera, per donar vida a les pròpies vivències i mostrar la seva filosofia de vida: l’humor. Gràcies a tenir una vida diferent, va tenir el privilegi de conèixer i aprendre de tots aquests grans mestres de l’humor que fan que avui sigui aquí davant vostre.
Així que, cordeu-vos els cinturons, obriu les ments i deixeu que el seu sentit de l’humor s’apoderi de nosaltres, fem que sigui un bàlsam per no tornar-nos bojos en aquest decorat, anomenat vida, que ens ha tocat viure.
De Gerard: “Als meus pares, Conchita i Eugenio.”
