Estranys en un tren

Acabem d’arribar a casa després de gaudir de la funció d’avui diumenge. I hem de dir que ha estat una agradable sorpresa la bona interpretació dels actors i actrius, en especial del Xavi Carreras, que ens ha fet descobrir un actor amb un registre dramàtic excel·lent i el volem felicitar. Haurem de fer un seguiment de la seva carrera a partir d’ara. Molt bé l’adaptació teatral, malgrat algun moment més lent del desitjat, però molt reeixida.

Boníssima interpretació dels personatges!

Tenemos ante nosotros la primera representación catalana de “Estraños en un tren”. La famosa novela de Patricia Highsmith que fue adaptado a la gran pantalla, con bastante censura por Hitchcock.

Una historia de suspense donde dos desconocidos se conocen en un vagón-restaurante de un tren. La conversación entre ambos finalmente derivará en un pacto siniestro que cambiará la vida a ambos personajes.

Muy bien interpretada por todos los intérpretes con mención especial para Xavi Carreras que está espectacular en el papel de Charles Bruno.
La obra te mantiene en tensión hasta el final y aunque en la segunda parte creo que hay un problema de ritmo y se hace algo pesado no es nada importante.
Una muy buena adaptación que gustara mucho a los amantes de los buenos thrillers.

Ahir vaig inaugurar la temporada veient al Teatre del Raval aquest thriller de la novel·lista americana Patricia Highsmith (foto) i que després Hitchcock va portar al cine. Igual que les altres obres d’aquest gènere que hem vist els darrers anys en aquesta sala, està dirigida per Empar López. Ens situa en un tren on viatgen dos homes (Charles i Guy) que no es coneixen però entaulen conversa i el viatge és molt llarg el que farà que aflorin les intimitats de tots dos. Un té problemes amb la seva dona i l’altre amb el seu pare el que els conduirà a un pacte per fer el crim perfecte. Aquesta obra en conèixer els culpables des de gairebé l’inici minimitza molt la intriga però no el misteri que et va atrapant a mesura que avança seguint la relació rocambolesca entre tots dos i el tracte que mantenen. M’ha resultat molt interessant però l’escenografia a part de no agradar-me, té un problema afegit que crec que haurien de resoldre. Es tracta dels constants talls ( més de 10) per introduir o treure elements de l’atrezzo apagant els llums del teatre i el que és pitjor tallar amb allò que estaves seguint amb la consegüent dificultat de reprendre el fil. Encertat i variat vestuari. Pel que fa a la interpretació fantàstics els dos protagonistes Xavier Carreras i José Barón especialment el primer i molt correctes Laura Sancho, Carlos Vicente, Mercè Rovira i Ramon Bonvehí. 150 minuts amb un descans de 15 que passen volant i si us agrada aquest gènere, cal veure-la.