Escenas de la vida conyugal - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
FAQs
Articles

Torna l’èxit: Escenas de la vida conyugal, Ricardo Darín i Andrea Pietra, es posen de nou sota la direcció de la Norma Aleandro en una versió teatral de la pel·lícula homònima d’ Ingmar Bergman.

Sinopsi

En aquesta comèdia dramàtica, el Juan i la Mariana – els seus dos protagonistes- relaten al públic una seqüència d’escenes que té a veure amb la relació que mantenen durant el seu matrimoni i la que continuen portant tot després d’haver-se divorciat, fent que resulti impossible que el públic assistent no s’identifiqui com a mínim amb algunes de les reaccions dels seus personatges, que poden resultar divertides o dramàtiques, però que sempre tenen a veure amb l’amor i la condició humana, que és en el que resideix el gran èxit d’aquesta obra.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La grandesa de Darín

Hi ha espectacles que valen la pena només pel fet de poder veure en directe a un gran de la interpretació. És el cas d’Escenas de la vida conyugal que, de fet, podria ser una altra obra que, probablement, el que més destacaria d'ella continuaria sent Ricardo Darín. És curiós que, en aquest muntatge en concret, es plantegi un text del sempre pessimista i existencial Ingmar Bergman com una comèdia romàntica de personatges madurs, amb el seu punt de dramatisme però, a la vegada, una lleugeresa pròpia d’altra mena d’històries. Si bé és cert que el retrat psicològic que feia Bergman als seus personatges va influenciar Woody Allen, això no és una comèdia de Woody Allen, per molt que ho pretengui ser. No obstant això, la proposta resulta entretinguda, interessant i no acaba de perdre la seva profunditat emocional malgrat un to, com a mínim, arriscat. A més, la indescriptible naturalitat de Darín fa que deixi d’importar si el registre és comèdia o drama, ja que cada frase que pronuncia desprèn tanta veritat que és difícil no deixar-nos emportar allà on ens porti. La posada en escena és sòbria, molt argentina, però tampoc l’espectacle demana una gran escenografia. Per últim, mencionar la també notable interpretació d’Andrea Pietra. És difícil estar a l’alçada de Darín però ella es converteix en una còmplice generosa i, entre els dos, aconsegueixen que la funció sigui ben simpàtica.

20/11/2019
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Alguna cosa no acaba de funcionar en aquest matrimoni

Ricardo Darín és un actor argentí amb molta tirada a casa nostra gràcies a pel·lícules com El hijo de la novia o Nueve reinas. Sens dubte, el podríem col·locar entre el star system del cinema parlat en espanyol i el seu nom en un cartell és motiu suficient per atreure una multitud de persones que el van a veure a ell sense importar l'obra en qüestió. No obstant, l'obra escollida pel seu retorn als escenaris és una adaptació d'una miniserie/pel·lícula dels setanta del mestre suec Ingmar Bergman, la qual parla sense embuts del matrimoni, destripant la vida de les falses aparences amb les autobligacions imposades, els lligams que aquest comporta i els diferents comportaments que emet cada part. Certament, avui en dia és un tema que no causa cap escàndol o sorpresa entre la gran majoria de la població, com ho va poder fer en el seu moment, però aquesta dissecció que va inspirar moltes de les obres posteriors que hem pogut veure continua despertant interès. Ara, el matrimoni ja no és un tema tabú i la perfecció ha deixat d'existir i, en el cas de ser-hi, és un indicador de que alguna cosa no va bé.

Els dos actors de l'obra estan correctes en els seus papers, portant tot el pes a les seves espatlles, tot i que alguna instrucció des de la direcció em sembla poc adequada, ja que ens certs moments puntuals es forcen massa les interpretacions. De fet, l'obra no acaba de trobar el seu to i el ritme adequat, funcionant en diversos moments còmics i dramàtics, però no fent-ho de forma global. Tampoc ajuda gaire tenir un escenari tan gran per només dos actors, el qual no té cap element escenogràfic en diverses escenes. Això dificulta a l'espectador poder-se submergir dins de l'obra i provoca que hi hagi una certa distància emocional envers aquesta. Al mateix temps, s'evidencia com els motius econòmics han influit en aquesta decisió, els quals contrasten amb les decisions de la directora de presentar la peça a través d'un caire més intimista. Així doncs, ens trobem amb un espectacle que funciona de forma irregular, que no decebrà del tot, però que tampoc acabarà de deixar un bon gust a la boca. Això sí, els grans fans de Darín gaudiran al màxim del seu actor.

03/10/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Una mica massa explícita i també banalitzada

És el que penso que li passa a l'adaptació d'aquest Bergman, al que volgudament se li ha posat un to de comèdia per fer-lo apte per a tota mena de públics. Una posada en escena excessivament explícita, que penso ha tractat al públic d'espectador novell, ha ajudat a aquesta intenció. Per altra banda dos bons actors, convincents, mostrant tenir molt bona química i gestionant sàviament el valor afegit del seu accent porteño molt apreciat a Barcelona, mesurat perquè a ningú se li escapi res, contribuirà al èxit que li pronostico, perquè realment ens ho hem passat bé. Llegir-ne més.

http://bit.ly/1ONgt5F

03/10/2015
totonriera6

La obra no sorprèn, Darin be però el teatre Coliseum incomodissim i molt mala visibilitat amb entradas carisimas. Honestament no val la pena.

15/11/2023
Elena Fernandez

Darin nunca decepciona, és un actor fantástico y muy querido. Para mi, la gran sorpresa ha sido descubrir a Andrea Pietra, me ha gustado mucho. Hacen un muy buen tandem!
El argumento de la obra no és de acción si no de reflexión, todos en un momento u otro, nos identificamos con los personajes.

10/11/2023
María

Grandes, Bergman y sus personajes Mariana y Juan… Norma y Ricardo… y siento deciros que estas escenas no son exclusivas de una sola clase social… más quisieran el resto, que librarse… !!! dejaros de tanta palabra complicada y echad un ojo a vuestro alrededor… hombres y mujeres somos muy diferentes… he aquí una muestra de lo que pasa cuando una se despista!!

01/12/2019
Victòria Oliveros Layola

Bergman ens posa davant d’un mirall a través de set escenes, set etapes en la relació d’una parella que porta anys casats i la relació que mantenen després del seu divorci. Una muntanya russa de sensacions al llarg de 25 anys de les seves vides. Ricardo Darín i Andrea Pietra ens diverteixen, ens emocionen, ens esglaien i ens fan còmplices de les situacions en què ens veiem reflectits. És llavors quan la comèdia desapareix i la profunditat de el text de Bergman cala profund. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/11/22/escenas-de-la-vida-conyugal/

23/11/2019
Ariadna Compte Guntin

La interpretació dels actors està bé sí… Però en cap moment no m’han sorprès ni m’han “arribat”.
La ironia que es pretén tota l’estona, en un marc tan dramàtic, recorrent a tòpics masclistes i, pitjor encara, feministes (de riure’s de la manera de fer dels homes sistemàticament buscant la complicitat de les espectadores), ho he trobat molt barato…
No valia la pena…
Molt d’acord amb el comentari d’aquí de la Carme Daunas.

13/10/2015
Carme Daunas

Una interpretació de Berman molt fluixa i plana, amb un mínim d’entonació emocional e intimista. Falta de ritme, escenografia i transmissió del contingut, ja que sembla la lectura de un llibre amb un aire còmic que desvirtua el seu contingut. Al meu entendre un matrimoni sotmesos als models i formalismes de la classe social que pertanyen i que no els deixa torbar-se en les seves individualitats que ni ells coneixen.

05/10/2015

Deixa la teva opinió

Preguntes freqüents

L'origen de l'obra

L’obra “Escenes de la vida conjugal” és una peça teatral escrita pel dramaturg suec Ingmar Bergman. Va ser estrenada per primer cop a Estocolm, Suècia, el 1973. L’obra es presenta com una sèrie d’escenes que exploren la complexitat i l’evolució d’una relació matrimonial al llarg del temps.

Ingmar Bergman, reconegut director de cinema i teatre, és considerat un dels exponents més grans del cinema europeu i un mestre en l’exploració de les emocions humanes i els conflictes interpersonals. La seva obra “Escenes de la vida conjugal” no és només un retrat d’una parella, sinó una reflexió profunda sobre les relacions humanes, la intimitat, l’amor i el desamor.

La peça teatral ha estat adaptada i representada a diversos països i ha rebut múltiples elogis pel seu guió intel·ligent i la seva capacitat per connectar amb l’audiència, que es pot veure reflectida en les vivències i els desafiaments que planteja la vida conjugal.

La fama de l’obra i el mestratge de Bergman en l’exploració de la psicologia humana han fet que “Escenes de la vida conjugal” sigui una obra teatral de gran rellevància i continua sent representada a diferents llocs del món fins avui.

Articles relacionats

Ricardo Darín torna a Barcelona amb ‘Escenas de la vida conyugal’

L’actor argentí Ricardo Darín torna al Teatre Coliseum de Barcelona del 2 al 20 d’octubre , amb el que s’ha convertit en un clàssic de la seva trajectòria teatral: Escenas de […]

26 octubre 2023

Ricardo Darín: “L’ofici d’actor es gaudeix essencialment al teatre, no al cinema”

Riardo Darín i Erica Rivas porten Escenas de la vida conyugal d’Ingmar Bergman al Teatre Tívoli, un autèntic fenomen a l’Argentina, on ja l’han vist 150.000 persones. La directora, Norma […]

30 setembre 2015