Torna l’èxit: Escenas de la vida conyugal, Ricardo Darín i Andrea Pietra, es posen de nou sota la direcció de la Norma Aleandro en una versió teatral de la pel·lícula homònima d’ Ingmar Bergman.
SINOPSI
En aquesta comèdia dramàtica, el Juan i la Mariana – els seus dos protagonistes- relaten al públic una seqüència d’escenes que té a veure amb la relació que mantenen durant el seu matrimoni i la que continuen portant tot després d’haver-se divorciat, fent que resulti impossible que el públic assistent no s’identifiqui com a mínim amb algunes de les reaccions dels seus personatges, que poden resultar divertides o dramàtiques, però que sempre tenen a veure amb l’amor i la condició humana, que és en el que resideix el gran èxit d’aquesta obra.
Una interpretació de Berman molt fluixa i plana, amb un mínim d’entonació emocional e intimista. Falta de ritme, escenografia i transmissió del contingut, ja que sembla la lectura de un llibre amb un aire còmic que desvirtua el seu contingut. Al meu entendre un matrimoni sotmesos als models i formalismes de la classe social que pertanyen i que no els deixa torbar-se en les seves individualitats que ni ells coneixen.
La interpretació dels actors està bé sí… Però en cap moment no m’han sorprès ni m’han “arribat”.
La ironia que es pretén tota l’estona, en un marc tan dramàtic, recorrent a tòpics masclistes i, pitjor encara, feministes (de riure’s de la manera de fer dels homes sistemàticament buscant la complicitat de les espectadores), ho he trobat molt barato…
No valia la pena…
Molt d’acord amb el comentari d’aquí de la Carme Daunas.