Escenas de la vida conyugal

Hi ha espectacles que valen la pena només pel fet de poder veure en directe a un gran de la interpretació. És el cas d’Escenas de la vida conyugal que, de fet, podria ser una altra obra que, probablement, el que més destacaria d'ella continuaria sent Ricardo Darín. És curiós que, en aquest muntatge en concret, es plantegi un text del sempre pessimista i existencial Ingmar Bergman com una comèdia romàntica de personatges madurs, amb el seu punt de dramatisme però, a la vegada, una lleugeresa pròpia d’altra mena d’històries. Si bé és cert que el retrat psicològic que feia Bergman als seus personatges va influenciar Woody Allen, això no és una comèdia de Woody Allen, per molt que ho pretengui ser. No obstant això, la proposta resulta entretinguda, interessant i no acaba de perdre la seva profunditat emocional malgrat un to, com a mínim, arriscat. A més, la indescriptible naturalitat de Darín fa que deixi d’importar si el registre és comèdia o drama, ja que cada frase que pronuncia desprèn tanta veritat que és difícil no deixar-nos emportar allà on ens porti. La posada en escena és sòbria, molt argentina, però tampoc l’espectacle demana una gran escenografia. Per últim, mencionar la també notable interpretació d’Andrea Pietra. És difícil estar a l’alçada de Darín però ella es converteix en una còmplice generosa i, entre els dos, aconsegueixen que la funció sigui ben simpàtica.

Ricardo Darín és un actor argentí amb molta tirada a casa nostra gràcies a pel·lícules com El hijo de la novia o Nueve reinas. Sens dubte, el podríem col·locar entre el star system del cinema parlat en espanyol i el seu nom en un cartell és motiu suficient per atreure una multitud de persones que el van a veure a ell sense importar l'obra en qüestió. No obstant, l'obra escollida pel seu retorn als escenaris és una adaptació d'una miniserie/pel·lícula dels setanta del mestre suec Ingmar Bergman, la qual parla sense embuts del matrimoni, destripant la vida de les falses aparences amb les autobligacions imposades, els lligams que aquest comporta i els diferents comportaments que emet cada part. Certament, avui en dia és un tema que no causa cap escàndol o sorpresa entre la gran majoria de la població, com ho va poder fer en el seu moment, però aquesta dissecció que va inspirar moltes de les obres posteriors que hem pogut veure continua despertant interès. Ara, el matrimoni ja no és un tema tabú i la perfecció ha deixat d'existir i, en el cas de ser-hi, és un indicador de que alguna cosa no va bé.

Els dos actors de l'obra estan correctes en els seus papers, portant tot el pes a les seves espatlles, tot i que alguna instrucció des de la direcció em sembla poc adequada, ja que ens certs moments puntuals es forcen massa les interpretacions. De fet, l'obra no acaba de trobar el seu to i el ritme adequat, funcionant en diversos moments còmics i dramàtics, però no fent-ho de forma global. Tampoc ajuda gaire tenir un escenari tan gran per només dos actors, el qual no té cap element escenogràfic en diverses escenes. Això dificulta a l'espectador poder-se submergir dins de l'obra i provoca que hi hagi una certa distància emocional envers aquesta. Al mateix temps, s'evidencia com els motius econòmics han influit en aquesta decisió, els quals contrasten amb les decisions de la directora de presentar la peça a través d'un caire més intimista. Així doncs, ens trobem amb un espectacle que funciona de forma irregular, que no decebrà del tot, però que tampoc acabarà de deixar un bon gust a la boca. Això sí, els grans fans de Darín gaudiran al màxim del seu actor.

És el que penso que li passa a l'adaptació d'aquest Bergman, al que volgudament se li ha posat un to de comèdia per fer-lo apte per a tota mena de públics. Una posada en escena excessivament explícita, que penso ha tractat al públic d'espectador novell, ha ajudat a aquesta intenció. Per altra banda dos bons actors, convincents, mostrant tenir molt bona química i gestionant sàviament el valor afegit del seu accent porteño molt apreciat a Barcelona, mesurat perquè a ningú se li escapi res, contribuirà al èxit que li pronostico, perquè realment ens ho hem passat bé. Llegir-ne més.

http://bit.ly/1ONgt5F