Elles

"Elles" és un musical de petit format escrit i musicat per Josep Maria Ribaudí; també conegut amb el sobrenom de Kabrota.

"Elles" es va estrenar al Teatre Municipal l’Ateneu el diumenge 20 de setembre. Com a companys que vam ser en aquesta revista, i per l'amistat que ens uneix des de fa temps, no ens ho vàrem pensar dues vegades i carretera i manta cap a Igualada a gaudir d'aquest dia que prometia ser molt especial.

Tot i que "Elles" és el seu primer projecte de teatre musical, és la segona vegada que en Kabrota porta a escena una de les seves creacions, ja que al Festival Píndoles de l'any passat una de les seves obres va ser escollida per formar part del festival. Es deia "Veus", i ens explicava la història d’un pare que ha perdut la seva família en un dels bombardejos durant el setge de Sarajevo. També s'ha de dir que porta anys escrivint relats curts i contes, i que molts d’aquests relats es troben en un llibre de contes que va escriure fa uns quants anys. El llibre porta per títol “Tornar a néixer i altres històries poc edificants”. Per cert és boníssim!!!

"Elles" és un projecte que porta coent-se des de fa uns quants anys. Va començar amb la idea d'escriure  petites històries que parlaven de dones abandonades; i si en Kabrota no em va enredar, en tenia més d'una vintena d'escrites, de les quals en va d'haver de triar deu per tirar endavant aquest muntatge. A diferència de tots els seus altres escrits, de caire irònic, o "poca soltes" com ell els anomena, les històries que ens explica a "Elles" són serioses i més reals.

"Elles" són l’Eulàlia, la Mercè, la Pepa, l’Antònia, la Filomena, la Ramona, la Julieta, la Queralt, l’Angelina i la Càndida. Aquestes deu dones les coneixem a través de la memòria de la Càndida, la tieta àvia de l’Eulàlia, la protagonista del relat, interpretada per l'actriu i mezzosoprano Mònica Vives. Ella sola interpreta (actua i canta) les dotze dones que surten a escena, un repte que aconsegueix malgrat la dificultat d'algunes de les peces musicals, amb canvis de registre molt complicats. Pel que fa a la interpretació, no em va acabar de convèncer del tot quan interpretava el paper de la tieta avia.

La música és una autèntica meravella, personalment em va encantar. El tipus de música que hi trobem són cançons melòdiques d’amor i desamor. Al piano el músic Txema Riera, professor de l’Escola de Música d’Igualada, també responsable de la producció musical.

La directora i dramaturga Sílvia Sanfeliu és qui ha escrit el text i ha dirigit l’obra. Pot ser aquí és on no hi acabo d’entrar, no em crec la trama o fil conductor que ha triat per enllaçar les històries. Penso que, consti que és una opinió personal i lluny de considerar-me persona entesa,  aquí ha estat el fallo d’aquest musical. Tanta mala sort en una família, i que a més a més totes siguin dones, no és gaire creïble. Llàstima perquè les històries són molt bones.

Tret d’aquests petits detalls, m’ha agradat molt la posada en escena, el joc de llums, les melodies i les cançons.

En definitiva m’ho he passat molt bé. M’he emocionat amb la música i amb algunes cançons. Ha estat una tarda inoblidable.

Memorable l'instant on en Kabrota ens ha tocat una de les seves peces musicals. M'he emocionat. Brutal!!! Espero poder-lo tornar a gaudir de la seva sensibilitat musical.

Penso que el que ha fet en Kabrota és realment extraordinari. Felicitats!!!

***/****

“Elles” és una peça, la música i les lletres del qual són d’en Josep Maria Ribaudí “Kabrota”. És el seu primer musical i esperem que no sigui l´últim. A ell li reconeixem el mèrit d’haver estrenat un musical propi, lluny dels teatres de les grans ciutats, en un moment de desànim teatral per culpa de la pandèmia i d’haver sabut utilitzar tot el coneixement que li ha donat ser un veterà i compulsiu espectador de teatre.

És la història de deu dones d’una mateixa família que tenen en comú la soledat o l’abandó en les més variades formes. Són històries reals viscudes o contades. El fil conductor és el relat d’una tieta àvia que ha regalat a una neboda un panteó familiar on s’hi troben les deu dones esmentades. Cada setmana, la visita a la tieta és converteix en un relat en forma de cançó.

Tot i tenir una llarga trajectòria en el teatre musical (Rent, Mamma Mia, Cop de Rock...) és la primera vegada que podem gaudir de l’actriu Mònica Vives amb tant de protagonisme. Aquí encarna tots els personatges: la tieta, la neboda i les deu dones amb petites modificacions en el registre de la veu, en el moviment o els complements del vestuari. Les cançons, al meu entendre, són difícils però la mezzosoprano Vives s’hi troba còmode i les canta amb una gran i senzilla naturalitat.

La directora i dramaturga és Sílvia Sanfeliu qui ha escrit el text i ha posat tots els matisos als sentiments de cada cançó. Ens ha transportat a un passat i unes vivències llunyanes tractades amb una tendresa exquisida. El pianista, Txema Riera, responsable també dels arranjaments, intervé actoralment en algunes escenes.

Vull destacar la cançó interpretada al damunt del piano o el bolero amb el que trenca la nostàlgia i tristesa dels temes anteriors utilitzant un “mantón de Manila” que la intèrpret fa volar donant aire a l’escenari i vida a la història. Tot això li devem a la directora de moviment, Encarni Sanchez, que ja ens va demostrar la seva creativitat, precisió i saber fer a Stabat Mater.

La guinda final del dia de l’estrena va ser la interpretació a piano d’un tema per part del autor de l’obra i rodejat per tot l’equip. Un dia i una obra que no oblidarem.