Comprar entrades per a El holocausto de las flores

Basat en la idea original de  María Nieto, Serena Altair escriu un text sobre l’amor i la felicitat en les relacions de parella. Els dos personatges interpretats per  Anna Cerveró i Genís Lama reflexionen sobre la vida en parella amb algunes crítiques, poques però directes, a l’amor romàntic. Ells dos, mostrant un domini de l’escenari i amb una molt bona interpretació, teoritzen sobre la rutina en la parella i els pilars fonamentals que la sustenten. El trencament amb les convencions socials per aconseguir un amor veritablement lliure és el nus de l’obra tot i que va girant al voltant de la felicitat.

Jorge Velasco aconsegueix amb la seva direcció  que el text prengui una forma més terrenal i concreta a dalt de l’escenari i també fa brillar a l’actor i a l'actriu aconseguint moments còmics d’un text interessant però difícil. Tot i així, el text es fa feixuc de seguir ja que no abandona en cap moment el pla intel·lectual i literari.

Vull destacar l’escenografia. Les projeccions  a sobre un plàstic deforma i dona moviment a les imatges gravades i a les que s’estan gravant a sobre l’escenari, just al punt, sense abusar-ne.

Com a Una teràpia integral  de Marc Angelet i Cristina Clemente, a sobre la taula de la cuina van amassant la pasta de fer pa, ara un, ara l’altre, mentre es van desenvolupant els diàlegs i les escenes. És un bon recurs per vestir les paraules i donar cos a les idees que es van desprenent de les converses.

Davant d’un text tan abstracte i teòric, més propi d’un assaig que d’un text teatral, calen estratègies imaginatives i arriscades, amb detalls fins i tot humorístics, perquè l’espectador pugui passar del pla intel·lectual a l’emocional i no marxi a casa amb la sensació d’haver presenciat conceptes, arguments teòrics i dissertacions, més que no pas un fet teatral en si mateix.