Eh man hé, la mecánica del alma

Zero en conducta ha passat de manera fugaç per Barcelona per a inaugurar la temporada a Sant Andreu. Quin bon presagi per al SAT! Com us ho explico... Una barreja de bunraku (l'art japonès de manegar titelles grans amb tres titellaires), dansa, mim, teatre (si és que la resta no ho és) per a preguntar-se coses al voltant dels titelles, de la seva ànima i, és clar, de la nostra.

La companyia catalana sap posar el seu indiscutible virtuosisme al servei de la dramatúrgia i estalviar-se els efectismes de cara a la galeria. De sobte, l'espectador s'adona que no mira els titellaires, sinó el titella... bona senyal. El Nolan, el titella protagonista, cobra vida des del primer moment gràcies a la tècnica excepcional dels Zero... però també, i sobretot, per una posada en escenaque prioritza l'allò humà, i que investiga quina és la seva essència. Que prescindible que és el "realisme" i com de fonamental és identificar trets de vida a l'escenari. Que emocionant que un titella, que sembla un titella, s'assembli tant a un home o a una dona.

Els titellaires de Zero també són actors i ballarins i no escatimen possibilitats lingüístiques per a expressar la tensió amb que la descoberta de la vida ho imbueix tot sense remei. Fins i tot la il·luminació és llenguatge a Eh man hé! Quan es troben els personatges homes i dones amb el titella ens assola el dubte més meravellós de tots: qui és més humà? On és l'allò humà? En què consisteix?

Que bé adonar-te, una altra vegada, que no et coneixes, que no saps gairebé res. Cal que ens ho diguem més sovint.

La Companyia “Zero en conducta” està especialitzada en teatre de titelles per públic per sobre de 5 anys. Després de veure aquest deliciós espectacle no he pogut resistir la temptació de buscar i navegar per veure altres peces de la mateixa companyia: “Nymio”, “Allegro ma non troppo”, “La dernière danse de Brigitte”, “Trashh o la poubelle plus belle” totes elles entranyables i d’una professionalitat exquisida. No és estrany que els hagin concedit el Premi Drac d’Or del Jurat Internacional i Jurat Juvenil i Drac d’Or a la millor interpretació a la Fira de Titelles de Lleida 2019.

El nom de l’espectacle té relació amb els indis Cheyennes i amb els esperits en els que creien i que donen vida a un titella de mida humana que anomenen Nolan. Les mans i el moviment de cinc ballarins el fan caminar, córrer, saltar i expressar-se físicament. Cada escena té un profund significat. Especialment impactant és l’escena entre una noia i Nolan, en la que s’intercanvien els papers. La magnífica interpretació de la ballarina fa que es converteixi en titella i doni a la vegada vida a Nolan.

La perfecció en les danses grupals, la simetria en els moviments de braços i mans i la elegància en la estètica global no s’aconsegueix fàcilment i denota un treball de fons, de grup i de temps.

Els cinc ballarins són: Elena Lalucat, Julieta Gascón, Jonathan Guisado, Pino Stiener i Putxa els quals sota la direcció de José Antonio Puchades omplen l’escenari de formes en diferents escenes en les que ballen, expressen i transmeten emocions.

No estava dins d’un programa sinó que era la presentació de la temporada de Sant Andreu Teatre. Una meravella d’espectacle. Espero que el puguem tornar a veure en alguna altra programació. Estarem al cas.