Un espectacle híbrid i col·lectiu en què els germans Jiménez proposen cultura crítica, cinema en viu, moviment i folklore digital, per recuperar la memòria audiovisual dels 50 anys de la mort, al llit, del dictador Franco.
Sinopsi
Amb l’humor, la sàtira, la música electrònica, el flamenc i l’apropiacionisme d’arxius audiovisuals com a eines, Pedro i Benito Jiménez conviden Juan Luis Matilla, Laura Morales, Teresa Garzón i Paula Quintana, professionals de la coreografia i de la dansa contemporània, a actuar en directe i en diferit en un espectacle que, com a instrument imprescindible, presenta una gran pantalla, senyal d’identitat dels artistes andalusos.
Los Voluble tornen, aquesta vegada, als temes presents en les seves creacions des dels anys noranta i revisen el seu propi arxiu personal amb una mirada antimilitarista i crítica. Parteixen de l’anomenada transició democràtica per llegir un present condicionat per les tecnooligarquies i detectar les ambivalències de tot estat democràtic: guerres, desinformació, corrupció, genocidi o videovigilància, però també moviments socials i LGTBIQ+, lluites feministes i explosió cultural i festiva.
Amb una trajectòria de prop de dues dècades, Los Voluble treballen la remescla, el live cinema, el folklore digital i el political remix video. La seva reflexió heterodoxa sobre el flamenc, la festa o el purisme de l’electrònica es va donar a conèixer amb Raverdial, estrenat al Sónar Festival el 2015, i ha continuat tenint impacte amb Flamenco is not a crime, estrenat el 2020 al Festival Flamenc de Nimes. Han creat espectacles dedicats a les fronteres i les migracions com Borderhack (2016) o muntatges per al Museu Reina Sofia, com El 92 cava con todo (2022). El 2023 van portar al Grec Jaleo is a crime, entre la rave i la festa flamenca, amb pantalla inclosa. Los Voluble han col·laborat amb artistes contemporanis de disciplines diverses com Rocío Molina, Raúl Cantizano, Eduardo Guerrero, Rocío Márquez, Juan Carlos Lérida, Alicia Acuña, Niño de Elche, Alex Peña, Pony Bravo o Mucha Muchacha (programades també en aquesta edició del festival), amb projectes com La costilla de Rocío (vist al CCCB el 2018), Carta flamenca a Nam June Paik (flamenc i videoart, 2015) o Turismo sin fin (2015). La recerca i l’experimentació sonora, visual i conceptual formen part de la narrativa que desenvolupen en els seus AV shows. El 2025 van estrenar la producció La voz de alarma i van inaugurar un nou espai, Archivo Flamenco, en el qual investiguen les possibilitats i el llegat de la documentació audiovisual del flamenc contemporani.
S’hi uneixen, per a aquesta ocasió, el coreògraf, ballarí i músic Juan Luis Matilla, amb destacades propostes híbrides, com Boh! o Sad Dance Therapy; el talent de la creadora i ballarina Laura Morales, premiada per propostes com El último acto de fe; la capacitat escènica de l’actriu, ballarina i creadora Teresa Garzón, directora d’escena a María de Buenos Aires, i la curiositat infinita de la investigadora i performer Paula Quintana, amb fites com la trilogia Atlas de Anatomía.
