Sinopsi

Tenim la gran sort que la gran directora argentina Deisy Portaluppi, un dels talents emergents més importants de Llatinoamèrica, i coneguda pel seu teatre honest, valent i necessari, debuti a Europa, aquí, a Barcelona, a l’Almeria Teatre, aquest setembre. I no de qualsevol manera. En aquesta superproducció del clàssic de Shakespeare, amb un llenguatge compromesament contemporani, comptarà amb alguns dels actors joves més importants d’arreu del món, i estrelles i artistes multidisciplinars de fama indiscutible (youtubers amb milions de seguidors, estrelles del Hip Hop de nova fornada, ballarines de flamenc de trajectòria internacional…). No hi ha cap mena de dubte de que aquest serà un esdeveniment cultural històric, que marcarà un abans i un després dins de l’escena teatral global, i que posarà a Catalunya en el mapa un altre cop després dels Jocs Olímpics de 1992.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català
Castellà
Anglès
Italià

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Una llibertat genuïna

El fet que un taller de final de curs d’una escola d’interpretació, en aquest cas l’Estudi Laura Jou, s’estreni en un teatre ja diu molt de l’alta qualitat que ofereix aquest centre. Nascut d’una creació col·lectiva dels alumnes juntament amb el director Iván Morales a partir del text de William Shakespeare, l’espectacle en qüestió és un exercici de llibertat teatral, fresc, enèrgic i molt entusiasta. Morales demostra que sap aprofitar allò que li ofereix un grup de joves actors i actrius amb idees enginyoses i solucions escèniques originals que, en algun moment, es tornen un pèl extravagants. No obstant això, per ser justos, si el jutgem com a espectacle professional, s’ha de reconèixer que arrossega alguns dels inevitables tics d’un taller d’escola. La narrativa coral, les escenes amb accions individuals simultànies, la barreja d’idiomes i accents o alguns diàlegs amb un clar tarannà nascut de la improvisació són elements molt útils per l’aprenentatge d’aquests joves però no necessàriament la millor elecció pel bé del muntatge. En qualsevol cas, la proposta no intenta enganyar a ningú i aconsegueix construir un bon grapat de conflictes i situacions molt divertides i impregnades d’una energia i autenticitat molt genuïnes.

26/02/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Tot assajant…

Traspassada a un altre barri la Beckett, l'Almeria Teatre i el Lliure són els teatres de capçalera que ens queden als graciencs que encara plorem l'Artenbrut i, alhora, celebrem que Els Lluïsos programés la temporada pasada "Barcelona (Contra la paret)" que havia arrasat Tàrrega setmanes abans. El cas és que el teatre del carrer Sant Lluís ha recuperat "Sueño de una noche de verano (Versió de Deisy Portaluppi)", escrita i dirigida per Iván Morales per als alumnes de Joves III de l'Estudi Laura Jou, que fa uns mesos ja va ajudar-nos a afrontar l'any 1 després de Beckett amb una proposta perspicaç i enèrgica plena d'ironia, d'autocrítica i d'amor pel teatre.

La filla de l'Amancio Ortega duu a terme el seu caprici de produir un Shakespeare, i per a tal cosa, reuneix a cop de talonari els seus ídols, triats pel fet de ser-ho i no perquè els escaigui més o menys els papers que han d'interpretar. Assistim als assajos de "Somni d'una nit d'estiu" i es desferma una mena de bogeria que posa en evidència les misèries i la grandesa del fet teatral i tot allò que l'envolta. "Sueño..." està plena d'encerts, començant per una posada en escena que presenta sovint més d'un focus d'atenció en una mateixa escena, que ens explica tres i quatre petites històries a la vegada i s'estalvia fer sortir actors i actrius de l'escenari, el qual hauria estat feixuc, probablement. Encerta Morales quan allarga l'escenari i permet la simultaneïtat de plans d'acció, com si fos una pel·lícula d'Hou-Hsiao-Hsien. Encerta en el to, en la paròdia, en l'autoparòdia que, com dèiem abans, es desferma i provoca el caos dins de l'ordre, però que evita la ximpleria perquè sí. I encerten unes actrius i uns actors joveníssims que es mouen com anguiles per tot el teatre i que no abandonen l'escenari des del primer moment que el trepitgen. I quan Puck ens demana les nostres mans i ens desperta del somni, entenem que "Sueño..." ha de tenir més vida, i que l'AfterBeckett potser no serà tan dur com ens imaginàvem.

16/02/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una alenada d’aire fresc en una proposta esbojarrada i divertida

Creació col·lectiva d'Iván Morales i els alumnes Joves III d'Estudi Laura Jou a partir del text de Shakespeare.

A la sala una nerviosa noia "pija" (magnífica Alba Encabo) està pendent de tot, de les cadires, dels papers, de les ampolles d'aigua, ... entra i surt incapaç d'estar quieta.
És la promotora d'un projecte teatral que finança el seu pare i que li ha donat la possibilitat de contractar en el mateix projecte als actors i actrius que ella admira.
La gran directora argentina Deisy Portaluppi (Roser Vilajosana) espera amb ella l'arribada de l'extens planter d'actors que han d'aixecar aquesta versió de Shakespeare. Avui es coneixen i faran la primera lectura del text.

Els actors parlen diferents idiomes, italià, castellà, anglès i català, i cadascú fa la lectura del seu text en l'idioma que parla. Són personalitats totalment diferents, amb potencialitats diverses i objectius també dispars. S'ajunten una bailaora de flamenc, una cantant de musical català, una actriu americana, un latin-lover, una actriu que només crida sobreactuant però és guapa, una drogata, i fins i tot una actriu que no ho és. A mesura que avancen els assajos les personalitats es van remarcant més, i cadascú va a la seva fins que la directora pren les regnes i aconsegueixen arribar a l'estrena.

Aquesta és una proposta que es desenvolupa amb un bon ritme i una entrega entusiasta de tots els actors. Actors que ens arrosseguen amb la seva frescor i energia en el seu batibull d'accions i personalitats, els seus problemes personals que es barregen amb els problemes dels personatges que interpreten. Ens mostra una imatge deformada del món del teatre on tots els estereotips possibles estan representats.

Una alenada d'aire fresc en una proposta esbojarrada, divertida i sobretot molt entusiasta.

Si voleu veure la crònica original, només heu de clicar AQUÍ

19/09/2016
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Entusiasme encomanadís

Aquest Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi) neix d'una creació col·lectiva d'Iván Morales i els seus alumnes de l'Estudi Laura Jou, realitzada com a taller de final de curs. Cal agrair a l'Almeria que els hagi donat l'oportunitat d'estrenar a la seva sala, perquè la feina ho mereix.

Una nena pija ajunta tots els seus ídols (nacionals i internacionals) per a assajar i estrenar una nova versió del Somni d'una nit d'estiu. En el procés coneixerem una sèrie de personatges molt peculiars i amb molt poques coses en comú, i veurem com es relacionen entre ells. Un repartiment molt jove i entregat dóna vida a aquest catàleg d'animals de la faràndula que ens farà reflexionar, entre d'altres coses, sobre què suposa fer teatre.

Una feina excel·lent, divertida i molt contemporània que val molt la pena.

Més informació a Somnis de teatre

11/09/2016
Josep OS

Ahir al Teatre de Ponent, vaig tenir la sort de poder gaudir d’aquesta obra, dramatúrgia i direcció d’ Iván Morales a partir del text de Shakespeare. El que havia de ser un taller de fi de curs dels alumnes Joves III de l’Estudi Laura Jou, per sort no ha quedat només per a aquest fi i primer a l’Almeria Teatre, ara a Granollers i espero segueixi de gira, perquè els espectadors ho puguem gaudir, perquè ho mereix. Fresca, dinàmica i esbojarrada ens parla d’una “nena pija” filla d’un magnat (es diu Amancio, us sona) que contracta a la directora argentina Deisy Portaluppi i reuneix als personatges més diversos imaginables perquè montin aquest text de Shakespeare. Una bailaora de flamenc, una actriu de Hollywood, una cantant de rap, un latin lover, un estrella del musical català etc. provinents de tot el món i per tant parlada en català, castellà, anglès i italià. Amb un final encertadíssim que per descomptat no desvetllaré et va atrapant a mesura que va avançant i encara que tot el ‘espectacle és una festa et condueix a una sèrie de reflexions que van des de la crítica social al sentiment de l’actor com a persona. Fantàstic treball grupal de dotze joves actors que es deixen la pell a l’escenari i que són el futur del nostre teatre, ben aviat en sentirem parlar, n´estic segur. Alba Encẳbo, Albert Salazar, Ángela Cervantes, Berta García, Carla Linares, David López, Gemma Sastre, Iraida Martos, Ivette Callis, Judit Cortina, Sara Diego i Roser Vilajosana. Si no l’heu vist, quan tingueu oportunitat (espero que hi serà), no us la perdeu cal veure-la.

18/12/2016
Mireia grau camps

No sóc una gran entesa en teatre però si se que m’agrada, i aquesta obra “t’enganxa” passat el primer ensurt on asseguts en una taula passen text i no veus ben be cap a on anirà la cosa, desprès va cap amunt uns actors molt joves que fan una tasca impecable, molts riures però també reflexions i un final de festa vibrant, tot això en un petit teatre on tens l’espectacle a tocar i no hi ha marge per les errades. En el meu cas hi vaig anar acompanyada per persones de diferents edats entre els 18 i 65 anys i a tots ens va agradar, una versió diferent, divertida , i un entusiasta que fa volar els 90 minuts que dura.

12/09/2016
Mireia grau camps

No sóc una gran entesa en teatre però si se que m’agrada, i aquesta obra “t’enganxa” passat el primer ensurt on asseguts en una taula passen text i no veus ben be cap a on anirà la cosa, desprès va cap amunt uns actors molt joves que fan una tasca impecable, molts riures però també reflexions i un final de festa vibrant, tot això en un petit teatre on tens l’espectacle a tocar i no hi ha marge per les errades. En el meu cas hi vaig anar acompanyada per persones de diferents edats entre els 18 i 65 anys i a tots ens va agradar, una versió diferent, divertida , i un entusiasta que fa volar els 90 minuts que dura.

12/09/2016
Hebert Parodi

Delirant i divertida proposta a càrrec de l’una companyia insultantment jove. No sóc crític i no sé encabir aquesta proposta en un gènere concret. Només sé que m’ho he passat molt bé.
Una al·lucinant companyia integrada per autèntics espècimens assagen l’obra de Shakespeare. Tots els estereotips de la professió hi tenen cabuda, amb molta autoparòdia i sentit de l’humor. L’actriu que sobreactua però no passa res perquè és guapa, l’estrella de l’audiovisual que vol fer teatre, l’actriu del mètode que ha de patir sí o sí, “l’estrelleta catalana de musicals”, la jove que veu en tota obra una revolució políica i social, l’actor atractiu que s’embolica amb totes pel ”subtext” del personatge, el postureo, l’aspirant a hostessa de T5, etc. Un principi que em va fer témer (una lectura de l’obra on era impossible seguir el fil, però on ja es veu de quin peu calça cadascun dels personatges) i que gira cap a aquesta farsa i experiment sociològic (aquest sí) que és veure els assajos i com cada integrant de la companyia viu el teatre. Absurda, intel·ligent, irònica, tendre i divertida imatge deformada i exagerada del món que retrata… amb una base de veritat, clar.
La frase: “Yo quiero hacer teatro epifánico. Quien no quiera trascender, que se vaya/ Va por ti, Chiispir”.

08/09/2016

Deixa la teva opinió