Tot el que necessites per anar al teatre

Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi

Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi

Tenim la gran sort que la gran directora argentina Deisy Portaluppi, un dels talents emergents més importants de Llatinoamèrica, i coneguda pel seu teatre honest, valent i necessari, debuti a Europa, aquí, a Barcelona, a l’Almeria Teatre, aquest setembre. I no de qualsevol manera. En aquesta superproducció del clàssic de Shakespeare, amb un llenguatge compromesament contemporani, comptarà amb alguns dels actors joves més importants d’arreu del món, i estrelles i artistes multidisciplinars de fama indiscutible (youtubers amb milions de seguidors, estrelles del Hip Hop de nova fornada, ballarines de flamenc de trajectòria internacional…). No hi ha cap mena de dubte de que aquest serà un esdeveniment cultural històric, que marcarà un abans i un després dins de l’escena teatral global, i que posarà a Catalunya en el mapa un altre cop després dels Jocs Olímpics de 1992.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Ahir al Teatre de Ponent, vaig tenir la sort de poder gaudir d’aquesta obra, dramatúrgia i direcció d’ Iván Morales a partir del text de Shakespeare. El que havia de ser un taller de fi de curs dels alumnes Joves III de l’Estudi Laura Jou, per sort no ha quedat només per a aquest fi i primer a l’Almeria Teatre, ara a Granollers i espero segueixi de gira, perquè els espectadors ho puguem gaudir, perquè ho mereix. Fresca, dinàmica i esbojarrada ens parla d’una “nena pija” filla d’un magnat (es diu Amancio, us sona) que contracta a la directora argentina Deisy Portaluppi i reuneix als personatges més diversos imaginables perquè montin aquest text de Shakespeare. Una bailaora de flamenc, una actriu de Hollywood, una cantant de rap, un latin lover, un estrella del musical català etc. provinents de tot el món i per tant parlada en català, castellà, anglès i italià. Amb un final encertadíssim que per descomptat no desvetllaré et va atrapant a mesura que va avançant i encara que tot el ‘espectacle és una festa et condueix a una sèrie de reflexions que van des de la crítica social al sentiment de l’actor com a persona. Fantàstic treball grupal de dotze joves actors que es deixen la pell a l’escenari i que són el futur del nostre teatre, ben aviat en sentirem parlar, n´estic segur. Alba Encẳbo, Albert Salazar, Ángela Cervantes, Berta García, Carla Linares, David López, Gemma Sastre, Iraida Martos, Ivette Callis, Judit Cortina, Sara Diego i Roser Vilajosana. Si no l’heu vist, quan tingueu oportunitat (espero que hi serà), no us la perdeu cal veure-la.

    18/12/2016
  • No sóc una gran entesa en teatre però si se que m’agrada, i aquesta obra “t’enganxa” passat el primer ensurt on asseguts en una taula passen text i no veus ben be cap a on anirà la cosa, desprès va cap amunt uns actors molt joves que fan una tasca impecable, molts riures però també reflexions i un final de festa vibrant, tot això en un petit teatre on tens l’espectacle a tocar i no hi ha marge per les errades. En el meu cas hi vaig anar acompanyada per persones de diferents edats entre els 18 i 65 anys i a tots ens va agradar, una versió diferent, divertida , i un entusiasta que fa volar els 90 minuts que dura.

    12/09/2016
  • No sóc una gran entesa en teatre però si se que m’agrada, i aquesta obra “t’enganxa” passat el primer ensurt on asseguts en una taula passen text i no veus ben be cap a on anirà la cosa, desprès va cap amunt uns actors molt joves que fan una tasca impecable, molts riures però també reflexions i un final de festa vibrant, tot això en un petit teatre on tens l’espectacle a tocar i no hi ha marge per les errades. En el meu cas hi vaig anar acompanyada per persones de diferents edats entre els 18 i 65 anys i a tots ens va agradar, una versió diferent, divertida , i un entusiasta que fa volar els 90 minuts que dura.

    12/09/2016
  • Hebert Parodi

    Delirant i divertida proposta a càrrec de l’una companyia insultantment jove. No sóc crític i no sé encabir aquesta proposta en un gènere concret. Només sé que m’ho he passat molt bé.

    Una al·lucinant companyia integrada per autèntics espècimens assagen l’obra de Shakespeare. Tots els estereotips de la professió hi tenen cabuda, amb molta autoparòdia i sentit de l’humor. L’actriu que sobreactua però no passa res perquè és guapa, l’estrella de l’audiovisual que vol fer teatre, l’actriu del mètode que ha de patir sí o sí, “l’estrelleta catalana de musicals”, la jove que veu en tota obra una revolució políica i social, l’actor atractiu que s’embolica amb totes pel ”subtext” del personatge, el postureo, l’aspirant a hostessa de T5, etc. Un principi que em va fer témer (una lectura de l’obra on era impossible seguir el fil, però on ja es veu de quin peu calça cadascun dels personatges) i que gira cap a aquesta farsa i experiment sociològic (aquest sí) que és veure els assajos i com cada integrant de la companyia viu el teatre. Absurda, intel·ligent, irònica, tendre i divertida imatge deformada i exagerada del món que retrata… amb una base de veritat, clar.

    La frase: “Yo quiero hacer teatro epifánico. Quien no quiera trascender, que se vaya/ Va por ti, Chiispir”.

    08/09/2016