Sinopsi

Una tragicomèdia relatada a través de quatre veus, les de quatre personatges a la vora de la descomposició. Assistim a la intimitat d’un procés terapèutic: Dos psicoanalistes i dos pacients, les sessions dels quals es referencien entre si, es confonen i es fusionen en un sol relat, una onada imparable de neurosi i bogeria en una hora de teatre. Criminal és una obra de ritme trepidant, accelerat, que proposa una posada en escena simple i el text de la qual representa un regal per als actors i el director. Una obra que és un rellotge a nivell d’argument i diàlegs, amb molts ressorts de comèdia i girs inesperats. Una trama que es va revelant a l’espectador amb un timing perfecte. Alhora, s’endinsa en temes de ressonància per a molts espectadors: la guerra freda en les relacions de parella i el desplegament de misèries humanes dins i fora de les sessions de teràpia.

Es tracta del primer text escrit per Javier Daulte, estrenat en el Teatre Payró de Buenos Aires en 1996. L’obra li va valer a Daulte el premi Maria Guerrero al Millor Autor. En el 2000 es va estrenar en la Sala Mirador de Madrid, i en el 2003 en el Midtown International Theatre Festival de Nova York.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 1

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Versió d’un primer Daulte

Estrenat originalment l’any 1996 al Teatre Payró de Buenos Aires, Criminal va ser el primer text escrit pel popular dramaturg i director argentí Javier Daulte. El text que li va valdre el premi María Guerrero al millor autor és una trama d’intriga interessant pel seu risc argumental, la seva barreja del gènere negre amb la comèdia i el psicoanàlisi i el seu ritme frenètic. Malauradament, la posada en escena de l’obra sota la direcció de Leonardo Moscoso no està a l’altura de les circumstàncies. Tot i crear una ambientació inquietant per l’entrada del públic i dissenyar una escenografia senzilla però suggerent, la interpretació dels actors no avança amb la cadència adequada, espatllant amb certes indefinicions, manca de naturalitat i d'altres problemes part de la gràcia de la història. A més, tant l’expressió corporal dels protagonistes com la composició de les escenes és caòtica, bruta de moviments i (encara pitjor) mal il·luminada. Probablement, amb una mica més de treball, la companyia podria aconseguir un resultat molt més digne del producte, especialment, partint d’un material del que se'n pot treure més profit i al qual, per cert, no aporten gran cosa. O, potser, podrien optar per construir un projecte amb un text propi, a veure si així tenen més sort.

12/05/2015

Deixa la teva opinió