Sinopsi

Cobi Curro Naranjito és una comèdia, un musical, un cabaret i un retorn al passat, amb l’humor més absurd que trobareu a la cartellera, de la mà de tres grans actrius còmiques: la Laia Alsina, la Maria Cirici i la Laura Pau, que canten i ballen al ritme de la música original de Gerard Sesé, interpretada en directe. Un espectacle amarat de diversió, gamberrisme i nostàlgia a parts iguals, ple de referències, personatges, cançons, sèries i pel·lis dels meravellosos 80 i 90, dècades de llums i contrastos.

SINOPSI

Benvinguts al Bar Cobi Curro Naranjito –antic Casa Mary–, un bar de carretera en un punt indeterminat de la Nacional II entre Maçanet de la Selva i Los Monegros. Les tres filles «i mitja» de la Mary i del Francisco regenten la fonda que van heretar de la seva difunta mare, i ho han disposat tot per rebre les mascotes més cèlebres del passat, organitzant el TIMO 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades. Una convenció on mascotes esportives i corporatives es retroben per fer teràpia col·lectiva, recordar vells temps i fer un viatge al passat. Però les tres filles i mitja només tenen un únic objectiu: conèixer el seu pare, l’home que un dia va ser Cobi, Curro, Naranjito.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

They just wanna have fun

Dibujos animados, series, anuncios, frases típicas, iconos de la época… Los referentes característicos de los 80 y principios de los 90 son la base de Cobi, Curro, Naranjio, el nuevo espectáculo del trío The Feliuettes junto al pianista Gerard Sesé.

Los cuatro protagonistas de esta historia buscan a su padre, el hombre que se ocultaba debajo de los disfraces de las tres mascotas del título. Bajo esa premisa, se esconde un musical de pequeño formato divertido, entretenido y nostálgico, pensado para y por treintañeros con ganas de sumergirse en sus recuerdos de niñez y juventud.

Las canciones son pegadizas y las interpretaciones de Laura Pau, Maria Cirici y Laia Alsina contagian energía, dinamismo y positivismo. Necesario es destacar las piruetas vocales y las constantes coreografías, muy rítmicas y trabajadas. También Sesé hace un buen papel, no solo como pianista sino como un (medio) personaje bien integrado en la trama.

Lo bueno de este tipo de espectáculos es que crean un constante juego con el espectador, que se mantiene activo intentando adivinar cada una de las referencias. Pero la interacción con el respetable también se da de forma mucho más directa tanto al inicio como al final del espectáculo, que coinciden con los momentos más llamativos y tronchantes. Sin embargo, la dramaturgia loca y absurda de Martí Torras se hace un pelín larga, con algunos elementos hacia la mitad que salen demasiado de la trama principal y la ralentizan.

Pese a eso, el montaje funciona para pasar un rato entretenido, recordar tiempos pasados y ver y escuchar unas buenas interpretaciones. The Feliuettes consiguen así su objetivo: hacernos salir del teatro con una sonrisa en los labios. They just wanna have fun.

13/01/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un espectacle gamberro ple de nostàlgia

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana.

És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final.

Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i "mitja" de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l'únic que saben d'ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito.

Elles volen conèixer el seu pare i saben que el trobaran entre els assistents a una trobada de mascotes. Han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps.

Una interacció continuada amb el públic i un gran sentit de l'humor, ens ha fet passar una estona divertida. Hem recordat vells temps, hem rigut, hem aplaudit i hem cantat.

COBI, CURRO, NARANJITO no té una dramatúrgia convencional i per tant presenta moments molt reeixits i d'altres que no tant. Un espectacle amb un ritme desigual però que aconsegueix el que pretenen, imbuir al públic de sensacions nostàlgiques i fer-nos riure amb el cúmul de despropòsits que es van produint.

Aquest és el segon espectacle de la companyia formada per aquest trio de cantants i comediantes, i que com elles es defineixen, componen una companyia inestable que mai està quieta. Al director i dramaturg de la proposta, Martí Torras Mayneris el recordem pels seus exitosos espectacles de clown RHUM i RHÜMIA.

Un espectacle que aconsegueix "integrar" al públic de la sala ... tant, que en aquesta ocasió em va tocar el rebre, però va ser divertit.

Un espectacle gamberro ple de nostàlgia.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

28/12/2017
Josep OS

Avui a la Sala Muntaner he passat una molt bona estona veient aquest divertimento amb tocs de cabaret, comèdia i musical que ens porten The Feliuettes i que dirigeix Martí Torras Mayneris. Amb un ritme trepidant, una bona dosi de nostàlgia i una altra d’un humor absurd que en alguns moments m’ha recordat Monty Python, Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau acompanyades al piano per Gerard Sesé ens porten als anys 80/90 i ens fan reviure aquella època amb programes de televisió, anuncis, personatges, pel·lícules i sèries en alguns moments parlat i altres amb cançons amb unes lletres gamberres que et mantenen els noranta minuts atrapat amb un somriure. Les tres actrius us asseguro que suen la cansalada, ballen, canten magníficament, es canvien constantment de vestuari, baixen a la platea, interactuen amb el públic amb una espontaneïtat que des del minut un empatitzes amb elles. Totalment recomanable però si voleu anar-hi, donar-vos pressa perquè aquest diumenge és l’últim dia.

19/01/2018
Hebert Parodi

La nostàlgia ven, ho veiem en tants i tants monòlegs clònics, i és que a tots se’ns dibuixa un somriure quan recordem les sèries, cançons, ídols, modes… de la nostra adolescència i infantesa. COBI, CURRO Y NARANJITO apel·la a la dels 80 i 90 d’una manera molt original. The Feliuettes i Gerard Sesé són 3 germanes i mitja que busquen el seu pare, l’home darrere les mascotes d’aquells anys. A partir d’aquí, mil i una referències a raig, cantades, explicades, ballades… que de seguida connecten amb l’espectador. Cert, la història passa a estones a segon o tercer pla però és impossible no gaudir d’una bona estona enmig d’aquesta gamberrada, amb tocs d’humor anglès aparentment sense cap ni peus i amb esperit de pallassos. Elles són les primeres a jugar, a riure’s de tot i d’elles mateixes i clar, ja estàs dins del joc somrient sense parar i amb la sensació que vas viure tot el que es cita de la mà de tots ells.
Les cançons funcionen bé (música en directe!) i han hagut de fer mans i mànigues perquè les lletres siguin eslògans publicitaris, per exemple., sense que aquesta “banalitat” amagui les bones veus.
En resum: ideal pels de la trentena i quarantena, reviure l’època idealitzada (que ara ens avergonyeix) de la mà de Laia Alsina, Laura Pau, Maria Cirici i Sesé. Un divertiment. Us sembla poc?
Pels covards com jo: havia llegit sobre la participació del públic i gairebé no hi vaig per això. Res de res. La interacció és que t’ho passes molt i molt bé. Que és molt.

16/01/2018

Deixa la teva opinió