Sinopsi

Els universos creatius d’aquestes dues grans artistes, Claire Ducreux i Mayte Martin, es troben al servei de les emocions al segon cicle Escenes de L’Auditori de Barcelona.

SINOPSI

“Ningú ha de quedar-se sense haver vist alguna vegada la bellesa que és capaç de crear una dona menuda d’ànima exquisida i il·luminada i amb una capacitat excepcional per tocar el cor de la gent…”.

Amb aquestes paraules descrivia la cantaora Mayte Martin a la ballarina Claire Ducreux després de composar-li un tema per a un dels seus treballs. D’aquest encontre neix aquest espectacle. Els universos creatius d’aquestes dues grans artistes es posen al servei de les emocions.

Sinopsi

Els universos creatius d’aquestes dues grans artistes, Claire Ducreux i Mayte Martin, es troben al servei de les emocions al segon cicle Escenes de L’Auditori de Barcelona.

SINOPSI

Fitxa artística

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un espectacle màgic que desprèn sensibilitat

La delicadesa de Claire Ducreux domina tot l’espectacle, un parc encara tancat on un rodamón dorm en un arbre, a terra fulles, un bar anomenat Café d’automne … i arriba el cambrer, Toni Mira, que de mica en mica va redreçant la terrassa col·locant les cadires i les flors a les taules.

Una veu en off anuncia la pròxima apertura del parc i mentre esperem, el rodamón, Claire Ducreux actua per tot l’espai escènic i ens arrossega amb la seva capacitat de seducció, el seu etern somrís, la seva mirada i la interacció amb l’espectador.Arriben els músics i els nens, l’espai es va omplint però es Claire qui capta tota la nostra atenció.

Finalment Mayte Martin a l'escenari i amb la seva peculiar veu ens ofereix tres cançons del que serà el seu proper treball discogràfic, cançons d’amor o millor dit de desamor, que ens arriben a l'ànima.

No hi ha paraules per descriure prou bé tota la bellesa i la màgia d’aquest espectacle que sens dubte ens ha arribat al ànima.

Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-fZs.

.

20/01/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un encontre màgic

Café d'Automne és el títol d'aquest espectacle que construeix la ballarina Claire Ducreux al voltant de la música de la cantaora Mayte Martín. Petits moments i encontres de diferents personatges situats en un parc un dia de tardor. És un espectacle ple de bellesa, sensibilitat i poesia que t’envolta de principi a fi. També hi participen el coreògraf i ballarí Toni Mira, el Quartet de corda Quixote, Luis Carmona al piano i Ximo Clemente al contrabaix.

L’espai escènic és màgic i meravellós. La posada en escena separada en dos nivells l’he trobat molt encertada (la grandària de l’Auditori dona per això i molt més). M’agrada molt els petits detalls que té la Claire Ducreux a l’hora de crear un espectacle, detalls plens de bellesa i poesia com les fulles seques de la tardor, els colors càlids de la seva roba, la intensitat de llum i els efectes visuals...

Pel que fa a la Mayte Martín que us haig de dir... m’encanta!!! La seva veu sincera, càlida amb tocs melancòlics, és capaç d’acariciar sense tan sols tocar-te. La gran riquesa de registres que posseeix fa d’ella una gran artista a la que admiro enormement. En aquesta ocasió ens va interpretar alguns temes propis en forma de balada i algun poema musicat de Manuel Alcántara.

Costa creure que en tan sols un més s’hagi pogut creat aquesta meravella d’espectacle. Brutal!!

El públic entusiasmat de peu, vam aplaudir amb ganes.

Quan la Claire va entrar al cafè de l’Auditori de nou forts aplaudiments. Vaig tenir la oportunitat de felicitar-la personalment i parlar amb ella. Mai oblidaré el somriure de la seva cara i la seva amabilitat.

Si el que voleu és sentir emocions i moments de màgia teatral, no us perdeu la oportunitat d’anar a veure la Claire Ducreux i Mayte Martín.

18/01/2016
Josep Via Santacana

Espectacle ple de emocions, tendressa i senzillesa. unes trobades dintre un parc son la excusa per compartir amb aquest mateix espai ,la veu calida de Mayte Martin al servei de unes cançons,seves la majoria, que ens parlen del desamor i del record, tristes i esperançades a la vegada.Al seu costat Claire Ducreaux, que hem va fer venir a la memoria la mitica canço Noia de porcelana, pro a diferencia de la de Pau Riba amb una especial delicadessa i humanitat que transmet una tendra proximitat, no sols amb els dos espectadors escollits per compartir amb ella,una estona al escenario sino amb tot el public que nomes notant la seva mirada i seguinla amb els seus moviments, tens la sensaçio de estar amb ella amb aquest imaginari i bonic parc.En conjunt un espectacle ple de sensibilitat,poesia i bon gust,malgrat tot hem va quedar la sensaçio de que podia ser, encara millor i que posiblement ens varem trobar devant de un atractiu esbós de una futura colaboraçio encara mes conseguida.Enhorabona a Claire i a Mayte

16/01/2016
Josep OS

Avui a l´ Auditori he gaudit d’aquest nou espectacle de Claire Ducreux i Mayte Martin. Una encertada escenografia ambientada en un parc a l’aire lliure i on Claire, una vegada més m’ha omplert d’emoció. Aquesta dona menuda i de cos fràgil et transmet tanta delicadesa i tendresa que us asseguro que sortiria a fer-li una abraçada. Genials els dos moments que amb la complicitat de dos espectadors i amb un gust exquisit et treu un somriure i et relaxa una mica del que estàs vivint. Després Mayte Martin acompanyada de guitarra i sis músics, presenta les seves noves cançons, veritables poemes, amb una interpretació com sempre magistral. Les dues últimes peces les interpreten conjuntament Claire i Mayte, un altre moment fantàstic que al meu entendre crec que hauria de repetir-se durant tota l’actuació de la cantant o sigui mentre Mayte presenta les seves cançons Claire en l’escenari que hi ha al fons delectar-nos amb els seus pausáts moviments. Encara que per a aquests tres dies les entrades estan exhaurides, si programen noves dates cosa que espero, és imprescindible veure-ho.

16/01/2016

Deixa la teva opinió