Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 17,00€

Comprar Entrades

Cartellera /

Y-X (o la fidelitat dels cignes negres)

Y-X (o la fidelitat dels cignes negres)

A primer cop d’ull, el text d’Y-X pot semblar-nos l’enèsima reflexió –en clau de comèdia- entorn a les relacions amoroses. La novetat que presenta és, però, que, intentant allunyar-se dels enfocaments psicoanalítics o existencialistes a què estem acostumats, el text aborda l’amor –concretament la cultura de la monogàmia i l’amor romàntic- des d’una perspectiva política.

L’activista feminista Na Pai escriu: “En la nostra societat la monogàmia no és un mer model de relacions afectivo-sexuals, ja que no és una opció més entre d’altres, sinó que és el model hegemònic, en el qual ens veiem forçades a encaixar tan si ens agrada com si no”. Efectivament, Y-X recull aquesta tesi i analitza la instrumentalització que s’ha fet de l’amor, convertint el model monogàmic en l’única forma possible d’estimar en el món occidental, una forma que, en tant que obligatòria (no hi ha alternatives possibles), esdevé repressiva. En aquest sentit, el text situa la cultura de la monogàmia al mateix nivell que l’homofòbia i el masclisme, desemmascarant-la, així, com la tercera pota de l’heteropatriarcat.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hebert Parodi

    D’entrada, a mi, les creacions molt, molt modernes i contemporànies, em tiren una mica enrera, que em quedo fora de joc i no acostumo a captar el sentit de les propostes. Peeeerò aquesta Y-X m’ha interessat molt. Ajuda que el text ja tingui punts d’autoparòdia daquesta modernitat creativa (que si s’entén tot, no pot ser contemporani, diuen, per exemple). Es parla de l’amor, dels camins pels què hem de transitar de forma obligatòria, com rails de la via del tren, i que no porten habitualment al la película romàntica que, sí o sí, tenim al cap.
    Moments poètics, musicals, patètics com ho som tots quan jugem a aquest joc, magnífcamant interpretat pels cinc actors (que s’encarreguen de recordar que són precíssament actors i no personatges, si bé acaben afectats pel que passa als personatges que interpreten). Molt de ritme, visualització de la importància de la il·luminació d’un espectacle, connexió i involucració ràpida del públic i molt metateatre. Una escena de violència i abús que em va reoure l’estòmac, cançons poperes que ens van somriure, per a acabar amb una d’elles i una frase que és tot un drama ben mirat: “Sin ti no soy nada”.

    28/07/2016

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.