Sinopsi

Andrés Lima i Martí Torras dirigeixen Ciara, un repte interpretatiu protagonitzat per Àngels Bassas. Un verdader exercici de virtuosisme actoral. Quasi un thriller on submergir-se en mots poètics i brutals alhora.

SINOPSI

Una dona forta en un món d’homes. Filla d’un reconegut criminal, una mena de “Padrino” a l’escocesa. Refugiada en el món de l’Art, “aïllada” de la delinqüència i del món gansgterià del seu pare, però finalment l’herència vital i familiar que no pot defugir. Ella, com el quadre de La Geganta que impregna tota l’obra, acabarà despertant com la gran geganta que és…

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

No hem pogut connectar amb el text, malgrat la magnífica interpretació

Àngels Bassas està genial, és una actriu de cap a peus que es deixa la pell en l'escenari. Un monòleg contundent interpretat per ella amb una gran varietat de registres: Àngels és sensual, és tímida, és dòcil, és elegant, és discreta. Àngels és dura, és intransigent, és despietada, és enèrgica, és màfia.

Està molt clar que de vegades has de seguir peti que peti les teves intuïcions, i aquesta proposta és una d'aquestes vegades a les que hauríem d'haver-nos refiat de la nostra intuïció ... i malauradament no ho vàrem fer. A nosaltres no ens han interessat mai tot el que està relacionat amb la màfia, ni en cinema, ni en literatura.

Malauradament no hem connectat amb el text, no ens interessava el que ens estava explicant tot i que ella crea el personatge i la seva transformació amb una gran excel·lència. De la posada en escena ens ha fallat l'il·luminació que creiem que no ha estat aconseguida i fins i tot ens ha arribat a resultar molesta.

Valoració sencera AQUÍ

30/05/2016
Rosa M. Farreras
Teatre Barcelona

Una Immensa Àngels Bassas

Àngels Bassas, està IMMENSA en aquest monòleg de David Harrower - que com ella mateixa ha explicat en alguna entrevista que li han fet arran de l'estrena de Ciara - li va proposar de fer-lo en el mateix moment que estava escrivint el text, va agafar el repte i aquí la tenim dins les parets blanques del Teatre Akadèmia, que obre les portes a la història que ens explica la mateixa Ciara i que ens atrapa des de el primer moment amb la seva mirada forta, valenta i directa al públic, trencant la barrera física i la imaginària de la quarta paret.

La galerista d'art ens explica amb passió les obres que exposa a les parets de la seva galeria , de l'admiració que sent pel seu quadre preferit, aquell que mai posarà a la venda, poc a poc i a mida que avança l'obra descobrim qui és i d'on ve..si voleu saber més, correu que s'acaben les funcions,encara que estic segura que això no acaba el 4 d'octubre.

28/09/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Un monòleg potent

És el que s'està fent aquests dies al Teatre Akadèmia. Una peça de l'escocès David Harrower (el de Blackbird) en que ens mostra una dona guapa, elegantíssima, que aparenta delicadesa —també per la feina que fa: és galerista— però que descobrirem que no ho és. De mica en mica ella mateixa ens explicarà que ha viscut en un món d'homes, doncs el seu pare és un reconegut mafiós, el seu home un lloctinent... Passarà un fet inesperat i ella treurà el que porta a dins. Excel·lent treball d'una Àngels Bassas entregada.

http://bit.ly/1MQdbxW

26/09/2015
Marisol casas

L Angels Bassas es un animal escènic!! A la funció d avui erem 10 persones…els apludiments s han sentit com si fossim 100!
No us perdeu aquesta obra, és aliment per l ànima! Gràcies Angels per tornar me a donar ànims per creure en el teatre!

22/05/2016
Hebert Parodi

Monòleg amb diversos tons/relats amb una gran Àngels Bassa. Sense espatllar cap sorpresa, només dir que una dóna culte, dolça però dura, segura de si mateixa ens explica fragments de la seva vida, o vides millor dit: galerista dart, l’època infantil, filla i esposa de gent poc recomanable i a anys llunys de la seva sensibilitat. Móns que semblen allunyats, com l’art i la màfia, que s’assemblen o entrecreuen més del que pensem.
La part més interessant, per a mi, és quan ens enganxa totalment i sense cap transformació gratuïta, com treu la part més “familiar” per defensar el seu món, tot això sense perdre ni un segon la compostura i elegància. Un autèntic thirller negre aquell fragment.
A destacar el gran partit escènci i dramàtic que aporta la il·luminació, jugant amb tons i matossos per a cada època, to del què s’explica…
Es nota la gran implicació de l’Àngels en l’obra, que transmet a la platea. M’ha fet pensar en com es nota això i com fa més gran o proper un text fins i tot quan aquest no el trobem excel·lent. Ho he gaudit aquest any amb Alejandra Jiménez-Cascón a “Blanca desvelada”, Esperanza Pedreño a “Mi relación con la comida”, Anna Alarcón a “Psicosi de les 4.48” i diria que amb l’encara pendent “Dona no reeducable” amb Miriam Iscla, on les interpretacions tan impicades superen, de vegades, l’obra.

03/10/2015
Gemma Peiró

No es pot escriure una peça així si no conceps una actriu que sigui capaç d’interpretar-la. I chapeau! This charming woman ho clava.
L’escenografia, buida i eloqüent, és també digna de menció.

02/10/2015

Deixa la teva opinió