Tot el que necessites per anar al teatre

Ciara

Andrés Lima i Martí Torras dirigeixen Ciara, un repte interpretatiu protagonitzat per Àngels Bassas. Un verdader exercici de virtuosisme actoral. Quasi un thriller on submergir-se en mots poètics i brutals alhora.

SINOPSI

Una dona forta en un món d’homes. Filla d’un reconegut criminal, una mena de “Padrino” a l’escocesa. Refugiada en el món de l’Art, “aïllada” de la delinqüència i del món gansgterià del seu pare, però finalment l’herència vital i familiar que no pot defugir. Ella, com el quadre de La Geganta que impregna tota l’obra, acabarà despertant com la gran geganta que és…

Video
https://www.youtube.com/watch?v=s9T1NT1uSDs&feature=youtu.be
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • L Angels Bassas es un animal escènic!! A la funció d avui erem 10 persones…els apludiments s han sentit com si fossim 100!
    No us perdeu aquesta obra, és aliment per l ànima! Gràcies Angels per tornar me a donar ànims per creure en el teatre!

    22/05/2016
  • Hebert unpoquitofeo

    Monòleg amb diversos tons/relats amb una gran Àngels Bassa. Sense espatllar cap sorpresa, només dir que una dóna culte, dolça però dura, segura de si mateixa ens explica fragments de la seva vida, o vides millor dit: galerista dart, l’època infantil, filla i esposa de gent poc recomanable i a anys llunys de la seva sensibilitat. Móns que semblen allunyats, com l’art i la màfia, que s’assemblen o entrecreuen més del que pensem.
    La part més interessant, per a mi, és quan ens enganxa totalment i sense cap transformació gratuïta, com treu la part més “familiar” per defensar el seu món, tot això sense perdre ni un segon la compostura i elegància. Un autèntic thirller negre aquell fragment.
    A destacar el gran partit escènci i dramàtic que aporta la il·luminació, jugant amb tons i matossos per a cada època, to del què s’explica…
    Es nota la gran implicació de l’Àngels en l’obra, que transmet a la platea. M’ha fet pensar en com es nota això i com fa més gran o proper un text fins i tot quan aquest no el trobem excel·lent. Ho he gaudit aquest any amb Alejandra Jiménez-Cascón a “Blanca desvelada”, Esperanza Pedreño a “Mi relación con la comida”, Anna Alarcón a “Psicosi de les 4.48” i diria que amb l’encara pendent “Dona no reeducable” amb Miriam Iscla, on les interpretacions tan impicades superen, de vegades, l’obra.

    03/10/2015
  • Gemma Peiró

    No es pot escriure una peça així si no conceps una actriu que sigui capaç d’interpretar-la. I chapeau! This charming woman ho clava.
    L’escenografia, buida i eloqüent, és també digna de menció.

    02/10/2015