Tot el que necessites per anar al teatre

Abans

Dels reptes, de la superació a les adversitats i de la família tracta Abans, l’espectacle, dirigit per Daniel J. Meyer i interpretat per Laia Pellejà i Marc Pociello. 

Sinopsi

La Laia té 30 anys i viu al carrer. El Marc té 25 anys i viu a Escòcia. La mort del seu pare, ara fa uns anys, va fer que l’economia familiar trontollés i encara més quan poc després la seva mare es va quedar sense feina. La vida de la Laia i el Marc, el seu germà petit, va canviar rotundament. Calia portar diners a casa. La Laia va deixar els estudis i es va posar a treballar de valent. El Marc va seguir estudiant però va renunciar a la carrera que realment volia… Degut a la seva depressió i sense poder suportar-ho, la seva mare va decidir posar fi al seu patiment.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola

    Una obra tendra, emotiva, dolorosa, sensible i realista. Més propera del que sembla en la seva descripció de la precarietat, de la que estem més a prop del que creiem, i tot i així, fuig del pamflet. Només al tram final és on trontolla el muntatge, precipitant-se amb fets poc creïbles i unes conclusions un pèl precipitades. Dos actors capaços de donar-ho tot en la distància curta i que ens regalen dos grans interpretacions – la Laia ha estat impressionant -. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/12/abans/

    12/04/2019
  • Jordi Planell

    Hola

    Ahir vaig poder ser dels primers en poder gaudir d’Abans a la Villarroel
    M’ha agadat molt i molt. Un espectacle diferent, que explica d’una manera súbtil drames contemporanis però sense caure en l’exageració

    Els actors estàn en estat de gràcia i l’utilizació de les diferents parts del teatre fa que sigui una experiència única.
    Gràcies
    Jordi

    09/04/2019
  • Daniel Delgado

    En la entrada de la Villarroel una chica nos mira de reojo, rebusca en una caja de cartón reciclado dispuesta para la recogida de ropa usada y encuentra un abrigo de lana oscuro que se guarda para su uso futuro. Casi sin darnos cuenta, ya nos está explicando una historia de “normalidad” donde alguien que ha cumplido todas las imposiciones de la sociedad, la familia y uno mismo, acaba en la calle sin más mochila que un sentimiento lastrante de culpabilidad y extrema desazón. ¡Y lloras!… no tanto por ella, sino pensando que podrías ser tú el que un día, por uno de esos caprichosos giros de la fortuna, acabaras lavándote los dientes en una fuente pública y sintiendo que has decepcionado a tu abuelo, al que dificilmente sabrías explicar como sin vivir una tremenda posguerra y con todo el “viento de cara” no supiste salir adelante.
    Con los ojos aún brumosos por las lágrimas, oyes que unos pasos más allá su hermano te anima a compartir una fiesta que celebra sus tres años de vida en Edimburgo. Marc, así se llama, te envuelve con su magia, te hace partícipe de la fiesta como amigo próximo y te invita a beber una cerveza cargada de cierta amargura. Y es que cuando acaba la fiesta, como siempre, empieza la reflexión, las explicaciones, el dolor denso, la vida poliédrica con sus mil y una aristas. Y la vida duele y quizá lo que más duele es que somos por lo que fuimos aunque para seguir siendo debamos intentar olvidarlo.
    Amor, familia, dolor del que apenas se expresa por lo que aún es más zahiriente, reconocimiento profundo de la complejidad humana…
    Todo eso y mucho más durante dos semanas en la Villarroel con la dirección y dramaturgia de Daniel Meyer y las imponentes actuaciones de Laia Pellejà y un Marc Pociello en estado de gloria. ¡Hay que ir!

    08/04/2019
  • Jordi Planell

    Hola
    Ahir vaig poder ser dels primers en gaudir d’ ABANS a la Villarroel.
    M’ha agradat molt i molt. Un espectacle diferent, que explica d’una forma molt súbtil drames contemporanis però sense caure en l’exageració.

    Els actor estàn en estat de gràcia i l’utilització de les diferents parts del teatre fa que sigui una experiència ben diferent.

    Gràcies
    Jordi

    06/04/2019
Articles relacionats
Daniel Meyer: “‘Abans’ mostra com qualsevol de nosaltres podria acabar vivint al carrer”

Daniel Meyer: “‘Abans’ mostra com qualsevol de nosaltres podria acabar vivint al carrer”

4 març 2016

Abans, amb dramatúrgia i direcció de Daniel J. Meyer, torna a donar vida teatral, com havia fet Òscar Muñoz a La nit just abans dels boscos, a les Galeries Maldà. I […]