Cerca del mar de la cia. Cos de Lletra és una successió de monòlegs sobris, valents i sensibles que deixen constància de les implicacions socials d’un drama que encara és massa comú: la violència extrema en el si de la família.

Sinopsi

La jove Irene parla. S’adreça a diferents persones. El curs de la seva vida depèn d’elles. Amb cadascun d’aquests breus intercanvis de paraules, amb prou feines ens ofereix una porció minúscula del seu dolor.

A través de tots els monòlegs que formen Cerca del mar endevinem la tragèdia imminent i assistim a les seves conseqüències.

El projecte sorgeix a partir d’un cas real esdevingut a l’inici del segle XX. Ruth Vilar, autora i actriu de la peça, va dedicar dos anys a localitzar i consultar totes les fonts documentals disponibles. L’elaboració textual se centra en la cara humana i vulnerable dels personatges i deixa constància de les implicacions socials d’un drama que encara és massa comú: la violència extrema en el si de la família.

Amb Cerca del mar la companyia Cos de Lletra assenyala la precarietat, el desemparament, l’aïllament i la rigidesa dels rols heretats com algunes de les rèmores que perpetuen aquesta mena de violència.

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

La jove Irene parla. S’adreça a diferents persones. El curs de la seva vida depèn d’elles. Amb cadascun d’aquests breus intercanvis de paraules, amb prou feines ens ofereix una porció minúscula del seu dolor.

A través de tots els monòlegs que formen Cerca del mar endevinem la tragèdia imminent i assistim a les seves conseqüències.

El projecte sorgeix a partir d’un cas real esdevingut a l’inici del segle XX. Ruth Vilar, autora i actriu de la peça, va dedicar dos anys a localitzar i consultar totes les fonts documentals disponibles. L’elaboració textual se centra en la cara humana i vulnerable dels personatges i deixa constància de les implicacions socials d’un drama que encara és massa comú: la violència extrema en el si de la família.

Amb Cerca del mar la companyia Cos de Lletra assenyala la precarietat, el desemparament, l’aïllament i la rigidesa dels rols heretats com algunes de les rèmores que perpetuen aquesta mena de violència.

Fitxa artística
Articles relacionats
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit