Carlos Latre: One man show

Carlos Latre és d'aquells humoristes que cau simpàtic, faci el que faci. Tant si parla de futbol al Crackòvia com si esvalota el galliner a Crónicas Marcianas o Tu cara me suena. Domina com ningú i l'imaginari espanyol i la seva cultura popular, i té la capacitat de fer-ne un retrat distorsionat (i sempre amable), a partir dels centenars de personatges que habiten dins seu. Apela espais comuns que tots coneixem: polítics i monarques, artistes folclòrics, animals televisius com Iker Jiménez, els chefs Jordi Cruz i Chicote, Àngel Llàcer, tots els col·laboradors de Sálvame o el jurat de La Voz. Algunes de les seves imitacions genials, com el Núñez, la Bruja Lola o la Pantoja de Puerto Rico, han sobrepassat al mateix personatge imitat.

A Oneman Show, Latre posa riures a la nova normalitat amb un monòleg trepidant que repassa els últims mesos de pandèmia. Però no està sol: es desdobla en centenars de veus conegudes a gags que canvien amb la mateixa rapidesa amb què ell adopta un nou personatge. Embaladeix al públic com qui mira un acròbata olímpic, i és admirable com en tan sols un segon, amb un sol gest, és capaç de copsar identitats. Especialment emotiu és l'homenatge a l'enyorat Pepe Rubianes, i el seu gag del "teletrabajo". Com se't troba a faltar, Pepe.

L'hora quaranta d'espectacle (potser escurçable) no donen treva al riure. Per rematar la nit, Latre sorprèn amb una traca final musical on demostra que, a més de ser el millor imitador del país, canta de meravella.

Vagi per davant que aquest és un espectacle nou, amb un mirada divertida a aquest temps de pandèmia que ens toca viure a través de la caricatura dels seus protagonistes més mediàtics. Als pocs minuts de començar l’actor ens regala una divertidíssima imitació de Fernando Simón. Però One Man Show també té part d’antologia. Els seguidors de l’artista no li perdonarien sortir del teatre sense la seva dosi de Boris Izaguirre o la Pantoja de Puerto Rico, per exemple, i Carlos Latre ho sap i no els decep quan encara la recta final del show.

No es pot negar que Carlos Latre està en plena forma. La seva capacitat de caricaturitzar és inimitable. Es transforma una vegada i una altra... a vegades amb pocs segons, tot i que en algun punt, les transicions més complicades tallen el bon ritme de l’espectacle. Però preval que el còmic imita a tort i a dret, juga amb el llenguatge, canta en múltiples registres i balla amb gràcia, Per a diversió del públic i per a la seva pròpia diversió. Latre gaudeix fent el que fa i això es nota durant l’hora i mitja d’entregat espectacle.

Aneu-hi. Riureu amb ganes. Que bona falta ens fa a tots plegats.