L'HOME XOU

Carlos Latre: “No sóc un monologuista”

L’actor torna al Teatre Coliseum a partir de l’1 de desembre amb l’obra ‘One man show 2022’

Trinitat Gilbert

“No soc un monologuista”, diu l’actor Carlos Latre. “Al nostre país tenim monologuitis, i jo no m’hi sento”. No ho és, i per això a l’obra One man show, que porta a l’escenari del Teatre Coliseum fins al 5 de febrer del 2023 deixa clar que és un home que fa xous. Tant és així que assegura que en un minut interpretarà fins a tres personatges diferents. Al final de l’obra, en representarà fins a un centenar, amb els seus trets característics físics i personals. 

One man show va començar per primera vegada el setembre del 2020. “Es va estrenar amb totes les mesures possibles de la pandèmia, locals, comarcals i, per tant, el teatre mai no va estar al complet”, explica. Ara l’ha reprès i l’ha actualitzat. “He renovat personatges, he actualitzat els guions, i fins a l’últim dia hi estaré a sobre, perquè el meu humor està lligat estretament amb les notícies polítiques, socials, esportives…”, assenyala.

Seguint el fil dels personatges, l’actor reconeix que fer-ne tants implica un ritme frenètic. “També he de dir que és un ritme que el tinc al cap des de l’època de Crónicas marcianas, i també he de dir que soc de Castelló, i com a bon valencià, la mascletà, el traca-traca-traca, em va molt”, explica entre riures Latre. Sense aquesta descripció, basada en els orígens vitals i en el mestratge professional, no s’entendria que en 60 segons fos capaç de representar tres personatges diferents. “Per exemple, els protagonistes de la sèrie La casa de papel els faig tots”, comenta.

“Vaig decidir que volia fer riure de petit, i des de llavors tinc clar que és la meva feina”

Sobre el ritme del xou, algú podria pensar que és semblant a la manera com es consumeixen continguts digitals, en què tot passa amb rapidesa, d’un tema a un altre. “Jo ja ho feia quan tenia 15 anys i no hi havia cap mòbil al món”, assenyala. Així que no, no hi ha cap relació amb el seu xou i el consum digital de continguts. A més, a One man show l’escenari “estarà molt cuidat”, perquè l’actor comenta que li agrada “cuidar tots els detalls” en una representació, i l’escenografia especialment.

Per continuar, l’actor revela quins són els personatges que li han costat més d’assajar, perquè d’entrada són personalitats difícils. “Els cantants com Shakira i Elton John, per una banda; els actors Javier Bardem i l’estimat Pepe Rubianes, per una altra”. De fet, amb “en Pepe Rubianes explico un què faria en Pepe Rubianes si aixequés el cap i veiés el que està passant”, i “és un dels moments més emotius de l’obra”.  A l’altra cara de la moneda hi ha els personatges senzills, com ara el cuiner Karlos Arguiñano o el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. I els temes més actuals, que sembla que passin perquè l’actor Carlos Latre en tregui suc, són els relacionats amb el Barça, amb el poder judicial i amb l’Ajuntament de Barcelona i l’alcaldessa Ada Colau.

Per acabar, l’actor Carlos Latre reflexiona sobre el fet de portar actualment una obra d’humor al Coliseum de Barcelona. “Necessitem riure; venim d’una pandèmia en què hem patit molt, pel que va passar i per totes les conseqüències socials que ha provocat, així que ara hem de riure”, explica l’actor, que afegeix que hi ha gent que li ha dit que en les seves obres són capaços de no pensar en cap preocupació, perquè no paren de riure durant una hora i mitja seguida.

I just el riure, alliberador, sanador, és el millor que li pot passar a l’actor. “Un dia vaig conèixer el papa de Roma i em va preguntar a què em dedicava. Li vaig dir que em dedicava a fer feliç la gent”. I ho va dir perquè és tal com se sent ell. Fa 25 anys que va començar la seva carrera com a actor amb l’únic objectiu que la gent rigués i s’ho passés bé. Amb l’obra One man show, també. I durant una hora i mitja sencera. “Vaig decidir que volia fer riure de petit, i des de llavors tinc clar que és la meva feina”, conclou l’actor.

Més informació, imatges i entrades per veure Carlos Latre a:

Articles relacionats

Shakespeare, Verdi… i Plensa!

És una enorme notícia que Macbeth torni al Liceu! I no ho dic només perquè aquesta sigui la meva òpera preferida de Giuseppe Verdi -amb permís de Rigoletto-, sinó perquè, […]

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!