Sinopsi
Carlitos no va pensar mai que “menjar-se l’olla” i ser un xic pallasso li seria d’utilitat. Malgrat tot, composava cançons en clau d’humor i les compartia amb els seus amics, pocs. En un dels seus deliris, va deixar la feina de llicenciat en arquitectura i es dedicava a la beguda…concretament a servir-la en un famós local barcelonès d’actuacions musicals. La seva família l’engrescava amb frases com ” però tu…estàs tonto? o el clàssic “quines hores són aquestes de llevar-se?”. Carlitos complia el precepte diví de donar beguda a l’assedegat i cantava les seves cançons quan li deixaven.
