Hem arribat !!! ..... l'últim dia però hem aconseguit encabir a la nostra agenda aquesta proposta de la Sala Fènix que no ens volíem perdre. Un treball sensacional de Felipe Cabezas.
Una habitació buida amb un únic somier contra la paret, una daga penjada una mica més amunt i un home assegut, encongit de dolor i de solitud. L'home és Bruto. Ha de prendre una decisió lluitant amb els seus sentiments en pro de la democràcia.
Un monòleg teatral inspirat en Juli Cèsar, l'obra de Shakespeare. Bruto s'enfronta al dilema d'assassinar a un dictador que amenaça amb tiranitzar Roma, una persona a la qual estima profundament i que a més és l'amant de la seva mare, tot i que no és el seu pare.
L'autora, Marcela Terra, ressalta el dilema emocional de Bruto que es veu obligat a escollir entre el sentiment i el deure i ens el presenta com un home profundament democràtic que la historia ha transformat en un traïdor.
Un text amb referències constants a la nostra realitat i als sistemes democràtics actuals. L'enorme i preocupant tendència dels governs d'arreu del món de derivar cap a sistemes totalitaris i repressius. L'enorme i preocupant incapacitat del poble que no és capaç de mostrar a les urnes el seu rebuig a una classe política corrupta i per contra, la torna a dotar de tot el poder.
Felipe Cabezas resulta molt convincent en la seva interpretació i expressa el batibull de sentiments que envaeix al seu personatge, l’enorme melangia recordant moments de la seva infantesa, la seva tendresa com a espòs i pare, el seu dubte davant d’una obligació autoimposada, la mateixa acció de l’assassinat, el remordiment posterior, la desesperació, el dolor …..
Una proposta que ens ha agradat molt. Esperem que ben aviat la tornin a programar.
Si desitgeu veure l'apunt sencer, només heu de clicar
AQUÍ
Ahir a La sala Fènix vaig estar veient aquest monòleg escrit i dirigit per Marcela Terra i inspirat en Julio Cèsar de Shakespeare. Ens parla de Bruto, un home que estimava el seu pare però per sobre, estimava la llibertat el que el porta a assassinar al tirà Julio Cèsar. Els seus pensaments i discursos, si donem un salt de més de 2000 anys i ho traslladem als nostres dies no pot ser un tema més actual. La corrupció, l’engany a què ens sotmeten els que governen, un Mediterrani ple de cadàvers, una Europa que fa olor de m … i més .. Una magnífica posada en escena, sòbria sense més atrezzo que un somier i un punyal però molt efectiva. Una perfecta il·luminació i un suport d’audiovisuals que van evocant la seva vida. Pel que fa a la interpretació, si parlem de Felipe Cabezas, el primer que et ve al cap és la Commedia dell’Arte i les màscares i ahir vaig descobrir un Cabezas que amb una obra de text i a més a més monòleg, està brillant i fa un treball totalment creïble amb l’afegit que en alguns moments ha de canviar de registre per posar-se en el personatge de Marco Antonio o Julio Cèsar. Llàstima que ahir va ser la ùltima representació i no puc dir que hi aneu però per si la reposen, cal veure-la.
A partir de “Julio César” de Shakespeare, donde vemos la historia no desde el punto de vista del criminalizado, sino teniéndolo en cuenta. Bruto, “hijo” de César, busca la libertad del pueblo, evitar una tiranía incipiente, al precio de su fidelidad personal. ¿Ha de ser fiel al amor personal o a los principios y el bien común? César ha traicionado y traicionará al pueblo, las libertades desaparecen…pero la grey se deja engañar por la elocuencia de las palabras tramposas.
La puesta en escena es sobria sin nada que distraiga del texto y la interpretación. Un texto denso y exigente, diría que también para ser interpretado, y que recoge la tormenta interior, la fuerza que necesita Bruto para llevar a cabo su cometido. No todo es virtud en Bruto, si no mata también a Marco Antonio es porque sería demasiado sangriento para el pueblo.
No oculta su cariño hacia César, la figura paterna, que lo llevó a descubrir el mar en una escena preciosa, tan buena como el discurso manipulador de Marco Antonio. Sí, el texto puede ser repetitivo en algunos momentos, pero no deja de ser las ideas y pensamientos de alguien en una situación límite y ¿acaso no repetimos todos interiormente una y otra vez nuestros argumentos en momentos de duda?
En resumen: un texto necesario, no sólo para cuestionar lo que aprendimos sino que los motivos de Bruto son perfectamente identificables hoy en día, la corrupción, la demagogia, el olvidar el bien común, el dejarnos engañar o resignar ante abusos del poder. De hecho es tan actual que hasta sobran las menciones a tragedias contemporáneas.
Un actoras! Mantenir un monòleg durant 70minuts amb aquesta fervor i força té molt de mèrit!
El text molt interessant i la posada en escena molt adequada
M’ha agradat força!
Moltes gràcies!