Felipe Cabezas abandona momentàniament la màscara i la commedia dell’arte per interpretar Bruto, el personatge del drama històric Juli Cèsar de William Shakespeare que Marcela Terra ha convertit en monòleg. Bruto, el poder o la virtud, mostra la conjura i l’assassinat del dictador romà per part de Bruto i alguns senadors.
Habitualment es presenta Bruto com un traïdor. Però, ho és, o bé és un home que ha hagut de triar entre l’amor filial cap a Juli Cèsar i el seu poble? La dramaturga i directora Marcela Terra en reivindica la figura d’home conseqüent, conscient del seu deure ètic i polític a través d’un muntatge de tall poètic i existencialista.
Terra, directora d’obres com Las Olas, Simone o La Espera, sobre figures com Simone de Beauvoir o Virginia Woolf, tenia ganes d’enfrontar-se ara a una obra política. «Tan a Espanya com a nivell internacional s’està vivint un moment polític crucial i volia qüestionar què és bo i què no per al poble», explica. «L’obra s’enfronta a la disjuntiva entre l’ambició, el poder i la corrupció que suposa Juli Cèsar a la lleialtat al poble».
Tan Terra com Cabezas, d’origen xilè, asseguren haver-se emmirallat, sense una intenció prèvia, amb la figura de Salvador Allende. «L’obra és cada dia més actual, i de fet fem algunes mencions a fets com les morts del Mediterrani, però també remet a d’altres figures de la política com Allende, Ghandi o Luther King«. Per l’actor, aquests són uns referents sobretot emocionals de polítics que han lluitat pels seus ideals fins a la mort.
Bruto és, doncs, un monòleg contra les injustícies, la indiferència davant la tirania i la corrupció que vol «despertar al poble i intentar tornar-li la seva dignitat». Felipe Cabezas, director artístic de la sala i habitual de la commedia dell’arte, s’hi enfronta sense cap màscara, amb un treball interpretatiu que cerca més intimitat i subtilesa i s’allunya de la fisicalitat i la seva explosivitat habitual. «Aquí les acrobàcies han estat morals, ideològiques i emocionals, no físiques», assegura.
