El poder o la virtut, el dilema de ‘Bruto’ a la Sala Fènix

Redacció

Felipe Cabezas abandona momentàniament la màscara i la commedia dell’arte per interpretar Bruto, el personatge del drama històric Juli Cèsar de William Shakespeare que Marcela Terra ha convertit en monòleg. Bruto, el poder o la virtud, mostra la conjura i l’assassinat del dictador romà per part de Bruto i alguns senadors.

teatre_barcelona-bruto_el_poder_o_la_virtud-promo-contingut

Habitualment es presenta Bruto com un traïdor. Però, ho és, o bé és un home que ha hagut de triar entre l’amor filial cap a Juli Cèsar i el seu poble? La dramaturga i directora Marcela Terra en reivindica la figura d’home conseqüent, conscient del seu deure ètic i polític a través d’un muntatge de tall poètic i existencialista.

Terra, directora d’obres com Las Olas, Simone o La Espera, sobre figures com Simone de Beauvoir o Virginia Woolf, tenia ganes d’enfrontar-se ara a una obra política. “Tan a Espanya com a nivell internacional s’està vivint un moment polític crucial i volia qüestionar què és bo i què no per al poble”, explica. “L’obra s’enfronta a la disjuntiva entre l’ambició, el poder i la corrupció que suposa Juli Cèsar a la lleialtat al poble”.

Tan Terra com Cabezas, d’origen xilè, asseguren haver-se emmirallat, sense una intenció prèvia, amb la figura de Salvador Allende. “L’obra és cada dia més actual, i de fet fem algunes mencions a fets com les morts del Mediterrani, però també remet a d’altres figures de la política com Allende, Ghandi o Luther King“. Per l’actor, aquests són uns referents sobretot emocionals de polítics que han lluitat pels seus ideals fins a la mort.

Bruto és, doncs, un monòleg contra les injustícies, la indiferència davant la tirania i la corrupció que vol “despertar al poble i intentar tornar-li la seva dignitat”. Felipe Cabezas, director artístic de la sala i habitual de la commedia dell’arte, s’hi enfronta sense cap màscara, amb un treball interpretatiu que cerca més intimitat i subtilesa i s’allunya de la fisicalitat i la seva explosivitat habitual. “Aquí les acrobàcies han estat morals, ideològiques i emocionals, no físiques”, assegura.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!